Al bell mig de Sant Feliu de Guíxols, El Pícaro ha demostrat que, amb personalitat, sabor i un toc de desvergonyiment, es pot conquerir el públic autòcton i els visitants. Amb tres anys n’hi va haver prou per convertir-se en referència de la cuina d’autor a la Costa Brava, amb un restaurant que sorprèn, una cocteleria oculta i una proposta dolça que canvia cada dia.
/ Creativa
La segona temporada de Bad Company és encara més estimulant que la primera. Roman Vilà i Yeray Monforte han creat còctels inspirats en objectes de figures històriques, en els quals el sabor, la història i trencar amb l'establert és la norma.
Complir 30 anys al capdavant d'un negoci d'hosteleria no és gens fàcil, però Casa Antonio és a punt de penjar-se aquest títol honorífic del qual no tots els restaurants poden presumir. Ho farà l'any que ve, el 2022, després de convertir-se en un lloc de referència dins i fora de Jaén, un establiment en el qual aposten pel producte, per l'actualització de la seva cuina i per dedicar molt temps i esforç a fer les coses molt bé.
Una terrassa fresca i acollidora enmig de la natura on assaborir plats sorprenents amb productes de proximitat.
Un restaurant que presenta interessants creacions gastronòmiques estacionals i de proximitat.
La diversidad de su oferta y sus diferentes espacios lo convierten en una propuesta apta para toda la familia.
El cuiner Siro González, un nom destacat de la cuina gallega de les últimes dues dècades, desembarca a Vigo amb Aplomo, un projecte personal compromés amb el producte i la sostenibilitat.
Un bar típic sense tapes típiques. Puratasca arriba a Triana el 2009 per acolorir la tradició amb sabors del món. El seu 'hit'? Una taverna de barri de tota la vida, però amb una cuina cosmopolita i una execució sublim del producte.
El restaurant ofereix una proposta gastronòmica molt variada, amb tocs asiàtics i producte de temporada.
És un univers gastronòmic i cultural singular, un espai de trobada amb una línia molt clara: crear pensament crític des de la cultura, des de la gastronomia. Restaurant, cafeteria i llibreria, tres en un; tot això i molt més és Kaxilda, un local d'estil decoratiu nòrdic on també s'organitzen concerts, presentacions de llibres, projeccions i conferències. Tot això en una de les zones històriques de Sant Sebastià amb més ambient local, social i juvenil del moment. El seu lema el defineix a la perfecció: ‘Kaxilda. Liburuak eta janaria’. Llibres i menjar.
Al cor del barri del Born, prop dels carrers Princesa i Banys Vells es troba el restaurant La Cua Curta. El local que l’aberga és un antic magatzem d'oli que va ser reformat amb encert per convertir-lo en restaurant, mantenint l'essència de la seva construcció original.
Hi ha una gastronomia de perifèria que lluita per sostreure una petita clientela a la força gravitatòria de la capital, en aquest cas Barcelona. Poden ser les fondes de poble de tota la vida, que sempre han tingut el seu públic, com la Masia Can Ferran de Sant Quirze del Vallès, o bé petits restaurants muntats per joves cuiners que plantegen un altre tipus de cuina, una mica més sofisticada.
Dani López i Estela Velasco van obrir Kokotxa l'any 2002, quan el cuiner tenia només 27 anys. Sis anys després, el 2008, ja aconseguien l'estrella Michelin que segueixen lluint. La cuina d'aquest donostiarra, deixeble com tants altres grans cuiners del mestre Luis Irízar, és de fortes arrels basques, però no es radicalitza en aquest sentit.
Heart compta amb diverses particularitats. Tot el complexe està decorat amb obres d'art contemporani d'artistes com Takashi Murakami. Els espectacles que es duen a terme són una producció de Cirque du Soleil. I l'oferta gastronòmica la porten els germans Adrià.
Mano Rota és el projecte tàndem dels joves cuiners Bernat Bermudo i Oswaldo Brito. Ambdós es van conèixer en etapa formativa a l’escola Hofmann i durant deu anys han treballat a diferents cuines de pedigrí omplint el sarró d’experiència i definint la seva personalitat culinària. Ara han decidit fer de la sinergia virtut i s’han posat a pedalar sincronitzadament. La seva cuina és directa, saborosa i fuig de complicacions sobreres. Els plats són el que prometen.
Dos germans que hereten del seu pare la passió per la cuina i la restauració. Simplificant, així podria explicar-se l'origen de La Taverna del Clínic. L'inici d'aquesta saga d'enamorats de la gastronomia el trobem en Pepe Simoes, un gallec que es va establir a Barcelona pels volts del 1973 i que va obrir diversos restaurants.
Lola Marín, xef i propietària de Damasqueros, és pura passió i entusiasme per la cuina i, encara que ella no ho sabés, sobretot quan va començar la carrera d’Arquitectura Tècnica, estava predestinada a crear el seu propi restaurant per mostrar al món la seva personalíssima visió de la gastronomia, amb una aposta per la cuina tradicional, però a la vegada sorprenent i, on preval la senzillesa i la delicadesa, però també el detall i els sabors rotunds.
El paisatge és el primer que emociona en la visita al Restaurant Annua, un espai que cavalca sobre la ria de San Vicente de la Barquera (Cantàbria) en la seva confluència amb el mar. Immers en naturalesa verge, atmosferes variants, i colors turqueses en totes les seves gammes.
Allà hi cuina la mà màgica de l'Óscar Calleja en un projecte compartit amb Fernando Pérez Herreros i Wences Rodríguez.
Va ser el primer edifici que es va construir a la zona més noble de la Gran Via madrilenya l'any 1911 en el seu encreuament amb el carrer d'Alcalá. En l'actualitat, des que l'Hotel Ada Palace va obrir al setembre de 2009, ha estat un establiment innovador en la seva funcionalitat oferint propostes diferents als seus clients i sabent cobrir totes les seves necessitats i expectatives pel que fa a negocis, actes socials o sopars romàntics.
El Café de Bolsa és molt més que el restaurant de l'Hotel Molina Lario del que forma part. És un espai independent, en ple centre de Màlaga, obert a tot el que es vulgui deixar sorprendre per la proposta gastronòmica de Marcos Granados, el seu Cap de Cuina.
Fins fa pocs segles, la cuina silvestre era la que predominava a les llars rurals dels pobles. Era una cuina que depenia de la flora espontània i de la seva recol·lecció in situ. Però ara, un cop el camp ha quedat enrere en pro de la ciutat, molts hem oblidat completament el sabor i les olors de moltes plantes i fruits silvestres.
“Essència, sobrietat, naturalitat, atemporalitat. És una cerca dels nostres orígens, de la puresa culinària”. Aquesta és la filosofia amb la que Pere Massana volia impregnar el Nu. D'aquí el nom. Situat al que era La Confiteria Roca, el restaurant té un únic menjador amb una capacitat per a 38 coberts. La seva oferta gastronòmica es basa en els plats de petit format, racions per picar i una barra activa.