El local instal·lat a l'inici de la Gran Via ha decidit apostar per un delivery de productes elaborats a l'instant i que viatgen especialment bé. T'expliquem les claus que han fet d'aquest establiment un dels preferits pels madrilenys que s'acosten al centre.
/ De mercat
Tot i no arribar a la quarantena, la xef Carlota Claver porta ja unes quantes dècades rere els fogons. Va començar capitanejant els dos restaurants familiars, situats a l'Eixample barceloní, i ara ho fa des del seu propi restaurant La Gormanda, situat a la mateixa zona de la ciutat, a la part alta del carrer Aribau.
Amb el lema "alta cuina de barri", en aquest bar-restaurant familiar manen el producte, el sabor, i les elaboracions intel·ligents, tot dins de la màxima informalitat.
A Jaime Anasagasti li canvia el to de la veu quan comença a parlar de l'important que està sent aquesta volta a la nova normalitat. "Hem tornat però amb molta cura. En tot moment tenim molt present l'actual situació que s'està vivint, la nostra prioritat continua sent la salut de tots els que ens visiten", explica el cuiner madrileny, que malgrat tot tampoc ha desaprofitat els dies del confinament. "Li hem fet un gir a la pàgina web, que ara inclou una passarel·la de pagament personalitzada, i estem en vies de potenciar el delivery", contínua Anasagasti.
Joia amagada, però no desconeguda a Sevilla. Sota el Puente del Cachorro, al final de l'emblemàtic Paseo de la O que banya el Guadalquivir a Triana, trobem aquest restaurant de disseny espectacular i 'cuina d'origen' -com diu el seu eslògan- on prevalen el producte de proximitat, la bellesa de la senzillesa i el gust pel homemade.
Anar a La Cosmopolita és sempre sinònim d'encert. És igual el dia, si ho fem per esmorzar o per sopar… a la terrassa, a la barra o al menjador. Dani Carnero i tot el seu equip sempre ens sorprenen amb els seus plats i les seves maneres de fer cuina.
Cuina de proximitat, productes de temporada, esplèndida carta de vins i un marc incomparable: el Guadalquivir al seu pas per Coria del Río.
Davant de la imponent Real Col·legiata de Santa María la Major d'Antequera va obrir les seves portes al febrer de l'any passat Bienmesabe Santa María, un restaurant que ja està a la llista dels imprescindibles de la zona en tan sols uns mesos.
És divendres, entro al Carrer Can Brondo fent soroll amb els talons baixos dels meus botins marrons. Les llambordes em recorden que estic a l'epicentre, al moll de Palma, un dels centres històrics més grans d'Europa. Dos passos i, a la dreta, entro a El Bandarra. Una barra en forma d'O estirada, coronada per un jardí verd —que m'enlluerna—, lidera el local. Les parets són de miralls. El sòl de ciment. Als costats, sis taules altes de fusta i tamborets.
Després de treballar durant tres lustres en negocis familiars, Mikel García, fill de Daniel García, xef de Zortziko, restaurant bilbaí guardonat amb estrella Michelin i dos sols Guia Repsol, comença el seu propi camí al capdavant de Las Lías. En aquest bar restaurant situat al cor de la nova zona d'expansió gastronòmica de la capital biscaïna renúncia a etiquetes i aposta, amb senzillesa i humilitat, pel producte.
Una cuina senzilla, basada en la qualitat del producte, la possibilitat de compartir de manera informal i la fusió d'elements bascos i catalans, ha servit a la Baskula per afermar-se en l'oferta hostalera de Bakio res més obrir.
Si hi ha un punt que no ens hem de perdre en la nostra visita a Andorra, sigui en bicicleta, en cotxe, caminant o amb esquís, aquest és el Coll de la Botella.
T'agradaria menjar en un restaurant sense carta? I gaudir en un espai on l'autèntica cuina de mercat mana? A Màlaga aquest lloc és Bienmesabe, una institució del producte de proximitat i la cuina de qualitat que va obrir les seves portes el 2008 de la mà de Juan Manuel Vegas i Remedios García. Des de llavors, ells i el seu equip, Luis Rodriguez i Víctor Artacho, han implantat un concepte en el qual la cuina feta amb afecte, el bon producte i els preus assequibles van de la mà.
Cávea va obrir les seves portes el desembre de 2017 al cor del Centre Històric de Màlaga. Des d’aleshores, Alberto Molina, el seu propietari, no ha deixat de proposar als seus clients plats innovadors acompanyats d’un bon servei. Aquest jove cuiner va deixar els estudis d’Empresarials per formar-se a l’escola d’hosteleria La Cónsula, des d’on va passar a treballar a les cuines d’Arzak i Dani García. Després de treballar també com a cap de cuina en altres restaurants, va decidir que era el moment d’obrir el seu propi negoci.
“Busquem l’essència de la cuina tradicional, de producte i proximitat”. Aquesta és la declaració de principis de Jordi Dalmau i tot l’equip del seu nou restaurant, el Sumac. Un local on l’ADN de la cuina catalana de sempre hi és ben present amb elaboracions tan clàssiques com el bacallà a la llauna i mongetes de Santa Pau; els cargols de Camallera amb cranca o la galta de vedella.
Prenem taula i mentre desxifrem la seva carta ens adonem que les seves vistes també són espectaculars. Ja no només per les casetes i habitatges que l'envolten, sinó també per les muntanyes que es mostren en l'horitzó: la magnífica Serra del Cadí. Unes vistes que permeten relaxar-nos, oblidar-nos de tot i sentir-nos com a casa.
Leandro Gil és el jove xef de l'hotel Alma Pamplona. Aspirant a cuiner revelació en l'última edició de Madrid Fusió, està fent parlar en aquests mesos, especialment amb el seu treball amb verdures, herbes i flors, bona part de les quals conrea en horts propis, seguint la tradició de la Ribera navarresa on va néixer. A partir d'elles practica una cuina fresca i lleugera, natural, amb presentacions molt estètiques. Com a punt negatiu, un excés d'ingredients en bona part dels plats.
Del mercat de La Boqueria als voltants de l'Hospital de Sant Pau. Aquest és el recorregut que va fer en Joan Enric Garcia per obrir el seu restaurant 4 plats i punt, ja fa un parell d'anys. La seva proposta no pot ser més senzilla i el seu propi nom la defineix. Ofereixen cada dia quatre plats diferents: carn, peix, vegetarià i plat del dia. Menjar mediterrani i producte súper fresc. No hi ha més misteri.
Víctor Ferrer era un enamorat de la botiga de queviures que els seus oncles van obrir l'any 1961, al carrer Girona de la Ciutat Comtal. Aquests van traslladar la seva afició per la gastronomia a la botiga, oferint-hi productes i aliments de qualitat que no es trobaven en tots els establiments de queviures tradicionals. "Recordo que en aquella època ja tenien una vintena d'especialitats de cervesa i més de quaranta tipus de formatges. Sempre que els visitava em quedava fascinat, per a mi era com la cova d'Alí Babà, amb mil referències de productes", diu Ferrer.
Moure's pel centre històric de Màlaga s'està convertint en tot un al·licient per als interessats a descobrir nous restaurants. Travessant el riu Guadalmedina, deixant a l'esquena el Soho malagueny, trobem interessants propostes gastronòmiques que han estat amagades durant anys pels qui no eren residents del barri, però que ara estan emergint gràcies a la seva visibilitat a les xarxes socials. És el cas d'Almijara, un establiment que porta obert des de l'any 1989 i que avui dia ha sabut reinventar-se amb els temps de la mà del seu propietari i cuiner, José Andrés Jiménez.
Després de l'èxit del seu Con Amor, Juanjo Canals ha obert a molt poca distància aquest restaurant amb un major punt d'informalitat però amb la mateixa filosofia: plats ben resolts, amb concessions a la moda i preus moderats.
Et convidem a triar un lloc fresc i còmode, una beguda refrescant i ganes de teletransportarte a un dels llocs amb més encant de la Costa d'Azahar: el Club Palasiet a Benicàssim (Castelló). Un enclavament de somni, amb unes vistes espectaculars al nord de la badia, que es completa amb una proposta de restaurant que aposta per una cuina de mercat basada en el producte de proximitat.
Si per alguna cosa es caracteritza el Barri del Carme, situat al nucli històric de la ciutat de València, és per ser un enclavament perfecte per descobrir una gran varietat de propostes gastronòmiques que van des dels 'take away' fins a reconeguts restaurants de cuina internacional d'allò més chic. Segueix llegint i descobreix els plats més característics de La Botifarra i la seva peculiar forma d'elaboració.
El Born, Gràcia o l’Eixample són alguns dels barris que solem mencionar quan a Barcelona pensem en el menjar. Des de fa un temps, la zona de La Bonanova - i més en concret el carrer Mandri i els seus voltants- també reclamen el seu petit lloc en el mapa gastronòmic de la ciutat. És lògic: l'oferta creix i cada vegada hi ha més restaurants amb propostes contemporànies que aconsegueixen conviure amb els establiments de tota la vida.