Perquè no tota cuina d’estil mediterrani amplia els seus horitzons a França, Itàlia, Portugal... i fusiona els seus productes amb altres procedents de fronteres més llunyanes
/ Internacional
És fàcil que el nom Mika Milan ens faci pensar en un restaurant italià tot i que, si bé la pasta i els panini estan presents en la seva carta, només cal entrar en aquest local situat al barri del Poblenou (Barcelona) per adonar-se que la seva proposta gastronòmica parteix d'Itàlia però viatja per tot el món.
El seu nom no deixa lloc al dubte: entrem en una hamburgueseria. Això és el que, a primera vista, podríem pensar en apropar-nos a aquest local situat a Sant Cugat del Vallès.
Oblida't del fast food, de l'olor a fregit, de les hordes de guiris i dels ingredients congelats. Al costat de la plaça Reial de Barcelona, un dels punts més bells i turístics de la ciutat, hi ha per fi un restaurant on es recupera el bon ofici a la cuina, amb productes de qualitat, un tracte proper i un ambient acollidor.
La cuina peruana està causant furor. I el que proposa el restaurant A Cevicheria és una revisió portuguesa dels seus clàssics. Obert a Lisboa fa uns mesos, els seus 'ceviches' s’han tornat imprescindibles.
Samarretes d’esportistes a les parets. Pantalles on veure partits (i no només els de futbol). Hamburgueses i bon ambient. No, no és un bar esportiu dels Estats Units. L’Sp9rt House cau molt més a prop: a Mataró. “Volíem que fos un lloc molt mediterrani”, explica Joan Navarro, un dels tres socis de l’establiment.
Santi Olivella, propietari del Cata 1.81, parla del seu negoci amb molta il.lusió, una forma poc habitual en qui fa 13 anys que regenta un establiment: “Volíem seguir sent qui som, però també ens venia de gust fer coses noves. No és un equilibri fàcil, però les ganes de no quedar-te estàtic, el mercat, i els nostres propis gustos evolucionen, així que la carta també ho fa”.
No té el benvolgut lector cap obligació de conèixer que sóc un dels habitants de la corona metropolitana barcelonina (podríem definir-ho també com ho va fer Sidonie: Un Dandi d'Extraradi). Encara que sí que és meva l'obligació d'explicar-ho: el meu professor de redacció ho anomena afegir el context i per mi és posar la bena abans que hi hagi una ferida.