Per ser un plat típic i popular, el bacallà al pil-pil té un nivell una mica alt de dificultat. No es tracta, com els guisats, de posar a bullir a foc lent i oblidar-se. La salsa pil-pil és exigent —vol que li facis cas, necessita la teva atenció per arribar a lligar com a déu mana. Aquí van 9 trucs per a facilitar aquest procés i fer que sempre et surti perfecte la salsa pil-pil.
/ Cuina basca
La mitjana, el katxopo, els pintxos i tapes i els plats elaborats són l'especialitat d'aquest restaurant, amb aire rústic i acollidor.
Ttipia, o 'petit' en bascofrancès, aporta al port de Sant Sebastià el que li faltava: una guingeta desenfadada on prendre alguna cosa fresqueta. La seva terrasseta és única a la ciutat per les seves vistes al port i ambient viu.
Aitziber és filla de pescador, i es criava menjant el que sortia del mar— marmitakos, anxoves, i txipirons a la seva tinta. Aquesta recepta de Gronx és un homenatge a aquest plat tan basc, però amb el toc modern de l'arròs cruixent, la qual cosa és una picada d'ullet a l'arròs que amb el temps es va començar a servir amb el plat.
Quants anys han de passar perquè un local es converteixi en un clàssic? Potser algú diria dècades, que costa anys comprovar viabilitat i s'ha de veure si després d'un temps el públic segueix anant-hi igual.
Conegut també com a 'lluç a la donostiarra' o 'lluç a la basca', aquest plat originari de Sant Sebastià és l''evolució' de principis del segle XX de l'històric lluç amb salsa verda.
Va ser un encàrrec de l'Ajuntament de Bergara (Guipúscoa) al prestigiós Basque Culinary Center per tres motius: el 750 aniversari de la carta de poblament de la vila, l'aïllament del wolframi realitzat a la localitat així com l'homenatge a unes mítiques postres locals. Tres en un. D'aquesta unió ha nascut aquest dolç que guarda tota l'essència de la tradició pastissera bergaresa i la fusiona amb modernes tècniques gastronòmiques.
Ha passat més d'un quart de segle des que van començar a comercialitzar-se els primers productes amb aquesta marca de qualitat basca que distingeix únicament a aquells articles produïts, transformats i/o elaborats a Euskadi, la qualitat dels quals, especificitat o singularitat superen la mitjana. Actualment són almenys setze els aliments i begudes que es troben dins d'aquest distintiu que porta la K de 'Kalitatea' per bandera.
És un dels productes més característics del territori històric alabès. Cultivat i recol·lectat respectant el medi ambient, aquest tubercle sa, homogeni i de primera qualitat disposa del seu propi segell de garantia Eusko Label que certifica la seva frescor, qualitat i singularitat.
Ideats el 1968, aquests dolços tradicionals són una de les especialitats de la centenària pastisseria basca Egaña, que es troba a la localitat d’Azpeitia, bressol de San Ignacio de Loyola. D’aquí el seu nom, un clar homenatge al sant de Guipúscoa. La seva exitosa fórmula és un gran secret familiar, tot i que actualment existeixen altres pastisseries que també els elaboren i comercialitzen.
Procedent de bestiar nascut, criat i sacrificat a la Comunitat Autònoma Basca, aquesta carn tendra i saborosa es comercialitza únicament en establiments autoritzats.
És un dels dolços més singulars de Guipúscoa, un homenatge al poble de Beasain, concretament, on se segueixen elaborant amb els productes més significatius d'aquesta localitat guipuscoana.
Fresques, recentment collides i produïdes de forma tradicional en petits ruscs, les mels amb 'Eusko Label' de qualitat es troben subjectes als més estrictes controls europeus. Una mel extreta, envasada i etiquetada exclusivament a la Comunitat Autònoma Basca.
És un dels productes més ancestrals i mítics dels fogons bascos per la seva història culinària, social i econòmica. Barat i fàcil de conservar, la seva popularitat es va estendre a tota la Península i avui són desenes les receptes existents.
És una de les mongetes més conegudes d'Espanya pel seu característic sabor, untuositat i brou. Un llegum amb Label Basc de Qualitat que compta amb associació de productors i confraria pròpia per a la seva defensa, desenvolupament i foment.
Dolça, saborosa, sucosa, gairebé no pica, no destenyeix... La climatologia i la composició de la terra doten a la ceba morada de Zalla d'unes propietats organolèptiques excepcionals. Superat el risc d'extinció, l'han consagrat com a diva de la cuina tradicional basca.
Al restaurant Charolais de Fuengirola, el seu cap de cuina, en Jesúa Bosque, elabora a la perfecció aquest plat. L'elabora sempre al moment sense "trampa ni catró", tot aconseguint un sabor i textura meravellosos, no tan sols de les kokotxes en sí, sinó de la salsa, on no podrem parar de sucar-hi pa.
Elaboració:
O t'encanten o els detestes. Així sol ser la relació gastronòmica amb els cargols. Si ets dels primers, segur que la recepta de cargols a la biscaïna t'encantarà.
Seta de Orduña, Sanjuanera, La Alavesa, Bolet de Sant Jordi, Bolet de primavera, Udaberriko zizazuria, Ziza, Susa… Són múltiples els noms amb els quals es denominen els moixernons, també coneguts simplement com a ‘perretxiko’ en algunes zones d'Euskadi. Així mateix, s'utilitza aquest últim apel·latiu que prové del basc com el genèric de totes les espècies de bolets.
Hi ha plats que enlluernen per la seva aparença, uns altres per la seva textura, d’altres per la seva especial aroma i molts pel seu sabor, però entre els que meravellen, no per una, sinó per totes aquestes causes, en destaquen els calamarsons amb la seva tinta, recepta amb molta tradició al País Basc i que mai deixa indiferent al comensal.
Malgrat el fred, plujós i llarg hivern, aquest ens regala anualment excepcionals productes per als nostres fogons. Un dels més emblemàtics és, sens dubte, la carxofa, present a les taules de tot restaurant basc.
Es tracta, concretament, d'un vegetal de temporada que, segons sembla, deriva el seu nom d'un terme àrab, que significa 'llengüeta de la terra', per les seves singulars fulles. Van ser aquests els que la van estendre i millorar gastronòmicament parlant per Europa, ja que el seu origen és africà.