/ <p>cuina basca</p>

Per ser un plat típic i popular, el bacallà al pil-pil té un nivell una mica alt de dificultat. No es tracta, com els guisats, de posar a bullir a foc lent i oblidar-se. La salsa pil-pil és exigent —vol que li facis cas, necessita la teva atenció per arribar a lligar com a déu mana. Aquí van 9 trucs per a facilitar aquest procés i fer que sempre et surti perfecte la salsa pil-pil.

La mitjana, el katxopo, els pintxos i tapes i els plats elaborats són l'especialitat d'aquest restaurant, amb aire rústic i acollidor.

Ttipia, o 'petit' en bascofrancès, aporta al port de Sant Sebastià el que li faltava: una guingeta desenfadada on prendre alguna cosa fresqueta. La seva terrasseta és única a la ciutat per les seves vistes al port i ambient viu.

Aitziber és filla de pescador, i es criava menjant el que sortia del mar— marmitakos, anxoves, i txipirons a la seva tinta. Aquesta recepta de Gronx és un homenatge a aquest plat tan basc, però amb el toc modern de l'arròs cruixent, la qual cosa és una picada d'ullet a l'arròs que amb el temps es va començar a servir amb el plat.

Quants anys han de passar perquè un local es converteixi en un clàssic? Potser algú diria dècades, que costa anys comprovar viabilitat i s'ha de veure si després d'un temps el públic segueix anant-hi igual.

Conegut també com a 'lluç a la donostiarra' o 'lluç a la basca', aquest plat originari de Sant Sebastià és l''evolució' de principis del segle XX de l'històric lluç amb salsa verda.

Va ser un encàrrec de l'Ajuntament de Bergara (Guipúscoa) al prestigiós Basque Culinary Center per tres motius: el 750 aniversari de la carta de poblament de la vila, l'aïllament del wolframi realitzat a la localitat així com l'homenatge a unes mítiques postres locals. Tres en un. D'aquesta unió ha nascut aquest dolç que guarda tota l'essència de la tradició pastissera bergaresa i la fusiona amb modernes tècniques gastronòmiques.

Ha passat més d'un quart de segle des que van començar a comercialitzar-se els primers productes amb aquesta marca de qualitat basca que distingeix únicament a aquells articles produïts, transformats i/o elaborats a Euskadi, la qualitat dels quals, especificitat o singularitat superen la mitjana. Actualment són almenys setze els aliments i begudes que es troben dins d'aquest distintiu que porta la K de 'Kalitatea' per bandera.

És un dels productes més característics del territori històric alabès. Cultivat i recol·lectat respectant el medi ambient, aquest tubercle sa, homogeni i de primera qualitat disposa del seu propi segell de garantia Eusko Label que certifica la seva frescor, qualitat i singularitat.

Ideats el 1968, aquests dolços tradicionals són una de les especialitats de la centenària pastisseria basca Egaña, que es troba a la localitat d’Azpeitia, bressol de San Ignacio de Loyola. D’aquí el seu nom, un clar homenatge al sant de Guipúscoa. La seva exitosa fórmula és un gran secret familiar, tot i que actualment existeixen altres pastisseries que també els elaboren i comercialitzen.

Procedent de bestiar nascut, criat i sacrificat a la Comunitat Autònoma Basca, aquesta carn tendra i saborosa es comercialitza únicament en establiments autoritzats.

És un dels dolços més singulars de Guipúscoa, un homenatge al poble de Beasain, concretament, on se segueixen elaborant amb els productes més significatius d'aquesta localitat guipuscoana.