/ <p>cuina tradicional</p>

Senzills, humils i plens de memòria, els huevos tontos són un plat d’aprofitament que encarna l’essència de la cuina tradicional espanyola i del receptari de les àvies.

Un clàssic dels diumenges britànics, el rosbif tendre i saborós, també es pot servir fred. És un plat versàtil, sucós i elegant, ideal tant per a les celebracions com per fer-ne un entrepà.

Esponjosos, dolços i amb una aroma de mantega inconfusible, els sobaos pasiegos són una joia de la rebosteria tradicional del nord d’Espanya. Típics dels Valles Pasiegos, a Cantàbria, han passat de ser una humil recepta casolana a convertir-se en un emblema de les postres tradicionals de Cantàbria, conegudes i apreciades a tot el país.

Con sentido del humor y mucho rigor, Òscar Gómez repasa para Gastronosfera la historia de las croquetas y comparte diez sitios donde croquetear a gusto.

La influència de la cultura àrab, l'horta i la tradició nadalenca fan de la Regió de Múrcia una parada obligatòria per als paladars més llaminers.

Quants anys han de passar perquè un local es converteixi en un clàssic? Potser algú diria dècades, que costa anys comprovar viabilitat i s'ha de veure si després d'un temps el públic segueix anant-hi igual.

Astúries és especialment coneguda per la seva cuina tradicional, una cuina que es relaciona amb un ambient acollidor i una atmosfera clàssica que El Punto de Encuentro ha sabut recreat al nucli de la ciutat d'Avilés.

Qui viu a Sevilla coneix l'emblemàtic pati de Casa Manolo León. Un restaurant que complau amb la seva cuina tradicional i els cobdiciats espais que acompanyen l'experiència. Pati amb jardí vertical que es transforma en hivernacle durant els mesos freds, quatre sales interiores amb diferents decoracions, una terrassa, reservats... Sigui quin sigui el tipus de trobada, Casa Manolo León t'ofereix productes d'alta gamma i un gust decoratiu impecable.

Entre arcs gòtics del segle XIV, el Restaurant Arcs de Tarragona ofereix l'oportunitat de gaudir d'una vetllada, gairebé podria dir-se, que medieval. Carlos Llobet, al capdavant del negoci, li dona molta importància a l'experiència culinària, la qual ve acompanyada, diu, de moltes variables. “Un menjar o sopar és un tot: el lloc, el servei i el menjar”, expressa. Preguntat sobre què els caracteritza, diu que fusionen la innovació i la tradició. Això dona lloc a plats de tota la vida, encara que amb una singular reformulació.

El sevillà Guillermo Salazar elabora una bona cuina tradicional a la qual aporta la seva visió personal fruit del seu important bagatge professional.

Pedro Gallego ofereix una carta breu de plats saborosos, sense complicacions, als quals sempre aporta un toc personal.

Barriga Verde és un restaurant d'autor sense formalismes on el poder de la decisió se cedeix al client.