El restaurant ofereix plats tradicionals, juntament amb tapes i platerets per a compartir.
/ Catalana
És un autèntic plaer. Un plaer pel lloc, pel producte, per l’atenció rebuda i lògicament, per la gastronomia. El Castell de Peralada Restaurant, amb una estrella Michelin i sota la batuta Javier Martínez, és una genuïna experiència gastronòmica en la qual es conjuguen tècniques diverses, matèries primeres de qualitat i la saviesa i traça del xef, per portar a taula l’essència de la cuina catalana: el mar i muntanya amb variants originalíssimes.
Producte de temporada, tradició i cuina casolana són l'essència d'aquesta masia urbana situada darrere de la icònica font barcelonina.
Associats sempre als plaers carnis a la brasa, els restaurants El Mussol de Barcelona mantenen el seu caràcter i la seva cuina típica de masia catalana, tot i que presenten una nova carta que incorpora moltes més receptes vegetarianes, saludables i amb un toc d'innovació. També estrenen diversos menús de grup molt complets, perquè recuperem aquestes ganes de reunir-nos i celebrar.
La mítica cuina del restaurant 7 Portes de Barcelona en un ambient més distès, amb racions més petites pensades per compartir i en un espai mariner i més informal. Aquesta és l’aposta de La Barra del 7 Portes, on hi trobem uns calamars a la romana i uns musclos per picar, però també tapes de paella Parellada o de fricandó. Els gourmets ja coneixen aquest racó únic de la ciutat.
"Cuinem per a la vostra felicitat". És el lema de Forevents, un restaurant situat a les instal·lacions del Celler Rendé Masdéu, en unes antigues caves amb molta història entre l'Espluga de Francolí i Montblanc, molt a prop del monestir de Poblet, un dels principals atractius turístics de la zona. Per a Forevents, és tot un privilegi poder mostrar la seva proposta gastronòmica en el preciós edifici, amb un imponent sostre de fusta, i amb un immillorable gust per la decoració. Tots els detalls compten.
L'emblemàtic local ha reobert i ofereix una àmplia varietat de plats amb productes de proximitat i elaboració casolana
A Muy Buenas tot evidencia que els detalls sí que importen. Des del portal noucentista impecablement restaurat fins a la carta apetitosa i meticulosament ideada. En ple Raval ha tornat l'esperit de les cases de menjars d'abans.
El secret d’aquesta braseria, sense fogons ni fregidores, és que tots els plats es cuinen en un forn-brasa tancat que funciona amb carbó vegetal i que permet obtenir una carn més saludable, més lleugera i gustosa.
El Celler d’en Medir ofereix tapes, coques i amanides de qualitat en una masia centenària.
Temàtica marinera en el centre de Barcelona. Peix, marisc, arrossos i clàssics de la cuina catalana en un restaurant que podríem imaginar en el passeig marítim d’algun poble costaner.
Carpaccio de carxofa de temporada amb tòfona negra o el pop a feira amb trinxat de col de la Cerdanya són tota una declaració d’intencions. Són dos dels plats que hi ha actualment a la carta de Floreta, un restaurant que beu de la tradició i que s’inspira en els millors productes del mercat per als seus plats de forquilla i ganivet. Entaular-se és tot un plaer per gaudir en calma en aquest racó acollidor del barri del Poble Nou de Barcelona.
És possible fer una gastronomia conceptualment ambiciosa i en petit format, però anant més enllà de la simple adoració pel producte? El respecte cec a la matèria primera semblava fins ara el camí dels establiments en la franja més accessible de preu per a certificar el bon fer i el coneixement del passat.
Els qui s'apropin per primera vegada a la Biblioteca Gourmande és molt possible que abans de conèixer-la es preguntin: per què anomenar biblioteca a una casa de menjars? La resposta, quan ens la expliquen, és totalment lògica. Si en una biblioteca es col·leccionen i guarden llibres per tal de compartir amb els lectors el goig de la seva lectura, en un restaurant es fa pràcticament el mateix amb les receptes de sempre, que s'atresoren i preparen per gaudir els seus meravellosos sabors amb els comensals.
La vila de Llagostera es troba en una situació privilegiada a la comarca del Gironès, al costat de la carretera que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols i altres poblacions i platges de la Costa Brava, com Santa Cristina d'Aro o, una mica més lluny, Palamós. A la sortida de la població en direcció a Sta. Cristina, al costat de la via verda en què s'ha convertit el traçat de la línia de carrilet que unia Girona amb Sant Feliu, hi trobem una masia del segle XVII.
No són massa els establiments dedicats a la restauració al nostre país que aconsegueixen arribar al centenari i segueixen en la bretxa quant al servei, la qualitat i el tracte que dispensen als clients. I si cent anys ja són una xifra imponent, encara més impactant és un hostal que aquest any compleix els 125!
“No ens agrada parlar de ‘dignificar la botifarra’ –comenta Joanjo Puig–. La botifarra és un producte digníssim, que nosaltres només vestim de gala”. Així de contundent és a l’hora d’expressar-se sobre el restaurant Butikfarra –“restaurant, no bar!”- que ell i el seu soci Oriol Marquina van obrir fa un any a Barcelona. “Ens agrada moltíssim la botifarra, i veiem que anaven sorgint establiments d’hamburgueses gourmet, i cada cop que en tastàvem alguna pensàvem, ‘mira, sí, és bona...
Catalans, espanyols, anglesos, russos o alemanys. Ciutadans de Barcelona o turistes que passen uns dies a la ciutat. La veritat és que tot aquell que menja a Insòlita Gea surt content.
Si qualsevol vespre de cap de setmana passeu pel barceloní carrer de Còrsega, allà on es constitueix com a frontera entre l’Eixample i Gràcia, no us estranyeu gens quan a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí veieu un restaurant no gaire gran ple i, en alguns casos, amb gent esperant a la porta per poder-hi accedir.
A Batet de la Serra, a un parell de quilòmetres d’Olot per la carretera de Santa Pau, trobem l’Hostal dels Ossos. Fundat el novembre de 1976 pels àvis Joan i Pilar, el que llavors era un petit hostal ha anat creixent, amb l’afany, esforç i dedicació de fills i nets de la nissaga familiar.
El fet de que en els darrers anys les nissagues familiars hagin estat protagonistes de diverses sèries de televisió pot fer pensar que es tracta d’un recurs dels guionistes per captar audiència. Rés més lluny de la realitat. Les nissagues existeixen. Un exemple perfecte és, dins el món de la gastronomia, la dels Esteve.
Cal mirar molt enrere, gairebé mil anys, per entendre que el Molí de l’Escala no és un establiment qualsevol, sinó que compta amb una llarga història que ens remunta fins a l’any 1100. El seu primer impulsor va ser el Marquès de Dou, qui va ordenar la construcció d’un molí com a regal al poble de l’Escala.