El món de les flors comestibles va ser una revolució a l'alta gastronomia de fa ja uns anys. Dels pràctics germinats de tot tipus de verdures –all, llombarda, ruca, espàrrecs, canonges, alfàbrega- que tan presents estan als bars amb certes pretensions, passant per les més exòtiques i pintoresques flors comestibles, a les decoracions dels plats més elegants de la passarel·la culinària són una peça gairebé imprescindible per l'aportació de color i volum que aporten per la seva diversitat en formes i grandàries.
/ Flors
De plantes comestibles n'hi ha moltes: el romaní, la farigola, l'alfàbrega, el julivert, l'orenga, l'api... Alguns més que d'altres, tots en tenim alguna a la nostra cuina; gairebé sempre envasades, comprades al supermercat. Una minoria aposta pel cultiu i el consum natural, per aprofitar els seus beneficis saludables, a més dels gastronòmics: vitamines, ferro, antioxidants... Però al final, tots fem servir les mateixes.
Fins fa pocs segles, la cuina silvestre era la que predominava a les llars rurals dels pobles. Era una cuina que depenia de la flora espontània i de la seva recol·lecció in situ. Però ara, un cop el camp ha quedat enrere en pro de la ciutat, molts hem oblidat completament el sabor i les olors de moltes plantes i fruits silvestres.