Un cant d’amor a Blanes i al producte de qualitat i de proximitat. Això és Cal Mut, el restaurant amb el qual el prestigiós xef Harry Wieding ha volgut tornar als seus orígens. I el resultat no pot ser millor.
/ Cuina de producte
El restaurant Local de Ensayo porta és de sis anys com un referent de l'alta cuina murciana. El seu propietari i cap de cuina, David López Carreño, realitza una cuina que torna als orígens, a la connexió amb el territori i amb el producte local.
Casa Rafa trenca els motlles del Carrer de les Mules, una zona del centre de Múrcia coneguda pels bars de tapes, amb una cuina que barreja els plats típics d'un rostidor tradicional amb una barra plena de tapes murcianes.
Ja sigui a la seva tranquil·la terrassa o al seu acollidor interior de dues plantes, el restaurant Casa Amàlia, situat a pocs passos del Mercat de la Concepció (Barcelona), promet una experiència de veritable Km0. Aquí no hi ha xefs estrella, només un respecte absolut pel producte de proximitat, de veritat, per la professió i per la gestió sostenible. Una cuina d'arrel tradicional que mira cap al present, mantenint el seu esperit original de casa de menjars.
La Alvaroteca (Màlaga) ha treballat diferents formats i conceptes durant els seus nou anys de vida. Primer va ser un bar de tapes de barri, després un gastrobar amb plats divertits i ara és un restaurant on pots menjar un menú degustació amb propostes on hi ha molta cuina de fons i moltes hores de feina. I encara que el canvi és més que evident, des de l'estètica fins a la proposta, qualsevol de les etapes ha tingut un denominador comú: la creativitat més absoluta.
Tizne Brasería obre les portes a la ciutat de Múrcia, als peus de la Catedral, per inundar els seus cèntrics carrers del sabor a fum de les brases de la cuina.
Des del 2018, flamenc, cultura i gastronomia es donen la mà en el que una vegada va ser la porta d'entrada a Granada, just a sota de l'Alhambra. Aquí és on s'ubica Faralá, un restaurant que ha convertit un dinar o un sopar en tota una experiència des del principi fins al final, i que està envoltat d'història i llegat.
La coneguda xarcuteria barcelonina, que ha donat lloc a dos restaurants, ofereix embotits, fumats i plats elaborats a foc lent en un ambient familiar i molt concorregut.
Dani Carnero és un cuiner d'ànima inquieta. La seva il·lusió i treball per donar el millor i crear plats que es quedin a la memòria del comensal l'han portat a convertir-se en un dels restauradors amb més renom de la província de Màlaga.
La màgia de la gastronomia es troba al darrera de la barra. Ho creuen els responsables del restaurant La Singular, que aposten per la cuina de barra, "una cuina oberta i que és en si mateixa també una barra on poder asseure’s, beure i tastar alguna tapa o algun dels plats que veuen com estan elaborant en aquell moment i no te’n pots estar". Però també poden dinar o sopar còmodament perquè l’espai ha estat dissenyat per fer-ho. Peix i marisc, arrossos secs, el ranxo mariner però també orella de porc cruixent o una bona mitjana de vedella.
Entre els camps de golf de Gualta i el cor de l’Empordà, aquest restaurant ofereix cuina d’autor, unes vistes espectaculars i un ambient on el luxe es mesura en somriures.
Són joves, agosarats i tenen moltes ganes de fer-se un lloc en l’escena gastronòmica gironina. Amb una magnífica terrassa al Barri Vell, però allunyada uns metres del bullici de la ciutat, L’Escabetx proposa cuina de tot arreu amb una carta canviant i sense donar res per fet.
Es diu que a la cuina hi ha molta veritat. La veritat d’una filosofia. La veritat d’un cuiner. La veritat d’un producte… Tot això és Verum, la veritat del bon fer que s’ha guanyat un lloc important entre els rostidors de Màlaga capital, un temple de la carn que has de visitar si ets de bon menjar.
És un perfecte exemple de ‘bar de mercat’, ja que aquest establiment ubicat al cor del Mercado de San Martín i de San Sebastián, elabora tots els seus plats amb matèria primera adquirida als petits espais gastronòmics que té al costat. Inspirat en els múltiples viatges culinaris que un dels seus socis, el brasiler Mateus Mendes, va fer per mig món, des que va obrir les seves portes, l’octubre de 2019, el local, amb moltes especialitats a la graella, ha rebut molt bones crítiques a la ciutat. Ara, ens presenta una novetat: les seves taules altes distribuïdes pel mateix mercat.
Enrique Medina i Yvonne Arcidiacono són els responsables d'aquesta elegant proposta gastronòmica que va veure la llum l'any 2007, dos apassionats de la cuina amb una àmplia experiència professional a l'esquena.
El fet de que en els darrers anys les nissagues familiars hagin estat protagonistes de diverses sèries de televisió pot fer pensar que es tracta d’un recurs dels guionistes per captar audiència. Rés més lluny de la realitat. Les nissagues existeixen. Un exemple perfecte és, dins el món de la gastronomia, la dels Esteve.
Pels modernistes, l’art era el seu refugi i la seva religió. Volien canviar la societat a través de la creació artística. Per molt que des de l’era carolíngia es parli de 7 arts, n’hi ha moltes més i, per a molts, la cuina n’és una. No hi ha volta de full. Menjar bé, fer fruir al paladar, és una exquisidesa que, com també reconeixia Stendhal, pot provocar més d’un desmai emocional.
En els temps que corren, dir que l'aforament d'un restaurant està complet i amb reserves prèvies d'alguns dies pot semblar una expressió pujada de to, però afortunadament alguns establiments viuen aquesta feliç realitat, conseqüència lògica del treball ben fet i de la cura en cada detall. Així és com Borja Anabitarte i José Ynglada, director general i Xef executiu de Mentidero de la Villa, a Madrid, viuen el seu dia a dia, fent de la cuina i el servei alguna cosa molt especial.