/ <p>restaurant</p>

Un concepte tan rodó com el del " pintxo " de la cuina basca, és el punt de partida que els creadors de  La Taberna del Pintxo es van marcar per elaborar una oferta basada en les tapes, més o menys informal, però de qualitat i amb un clar caràcter andalús i mediterrani.

Dos germans que hereten del seu pare la passió per la cuina i la restauració. Simplificant, així podria explicar-se l'origen de La Taverna del Clínic. L'inici d'aquesta saga d'enamorats de la gastronomia el trobem en Pepe Simoes, un gallec que es va establir a Barcelona pels volts del 1973 i que va obrir diversos restaurants.

Parlar de verdures a Madrid és parlar de La Manduca de Azagra. Així que en plena primavera el restaurant de la família Sola és una visita obligada. M'agrada revisitar aquests establiments que any rere any, aliens a les modes, continuen immutables en la seva qualitat i en la seva línia de treball. Establiments dels quals la crítica gastronòmica, més pendent de la novetat o de la “gastrobajanada”, se n'ocupa poc o senzillament l'ignora.

Qui no recorda l'olor de la cuina de l'àvia? Per a molts, olor de sucre i de massa, sinònim de dolços i inoblidables moments. Sergio Torres porta la tradició dins, doncs, com diu, sense ella la cuina d'avantguarda no existiria. Esforç i molta bellesa i il·lusió, la mateixa amb la qual, en el seu temps lliure, atresora mentre pedaleja i observa la naturalesa. Descobrim alguna cosa més d'ell? Poques vegades un xef ens revela la seva música predilecta i les seves influències, més enllà d'ingredients i bons brous.

Aquest és un dels sopars estrella de l'Sp9rt House de Mataró: un trio de minihamburgueses que s'elaboren al moment a la cuina del local i que estan elaborades amb carn de Km 0. Cadascuna se serveix, també, en la seva versió maxi, però és aquest trio el màxim anotador entre els sopars del local. Aquesta va ser la tapa amb la qual l'establiment va participar en el concurs Mataró va de tapes d'aquest any.Preparació de la Minihamburguesa Rodeo:

El barri de Sant Gervasi de Barcelona queda fora dels circuits habituals a l’hora de sortir a menjar fora de casa. Però no per això està exempt de bons restaurants. Un exemple perfecte és el Guana.La idea original en el moment de la seva creació va ser la de posar en marxa un local que anés una mica més lluny del concepte del menjar en sí mateix, aconseguint un ambient on els comensals es trobessin com a casa seva i, a més de gaudir amb la qualitat i preparació dels plats, poguessin compartir una bona sobretaula.

Hi ha a Madrid i en gairebé totes les ciutats molts restaurants l'aspecte exterior dels quals no es correspon en absolut amb el que trobem al seu interior. És el cas d'El Padre, situat als baixos comercials de Serrano 41, ocult des del carrer i que amb prou feines crida l'atenció, excepte pel detall que per les seves grans vidrieres poden veure els seus menjadors plens de clients al migdia.

No són massa els establiments dedicats a la restauració al nostre país que aconsegueixen arribar al centenari i segueixen en la bretxa quant al servei, la qualitat i el tracte que dispensen als clients. I si cent anys ja són una xifra imponent, encara més impactant és un hostal que aquest any compleix els 125!

Com diu un antic proverbi, "Sembra un acte i colliràs un hàbit. Sembra un hàbit i colliràs un caràcter. Sembra un caràcter i colliràs un destí ". Sens dubte, una sàvia frase que defineix a la perfecció el que li va passar a Diego Laso, xef i copropietari del restaurant Momiji a València, ja que amb només 23 anys va viatjar al Japó sense saber que hi trobaria el seu veritable destí i passió: la cuina japonesa.

El xef malagueny Amador Fernández Van Vlijmen, del restaurant Amador, ens porta una de les seves receptes més reeixides, que s'han convertit en un clàssic en el seu restaurant: la costella de vedella Black Angus.Encara que Amador cuina la costella al buit, a baixa temperatura durant 72 hores amb un resultat espectacular, també es pot preparar al forn, i aconseguir un plat absolutament rodó i molt complet, ja que inclou verdures i api en la recepta com a acompanyament de la carn.

Arriba és el restaurant informal d'un cuiner barceloní que triomfa a Madrid, Ramon Freixa. Però no esperin en cap cas trobar aquí ni un sol plat que s'assembli als de casa mare, que té dues estrelles Michelin.

Perquè no és el mateix llegir sobre un restaurant que provar de primera mà els seus plats, a partir d'avui tenim el gust d'estrenar 'Oído Cocina', una secció que busca oferir-te l'opinió de prestigiosos crítics gastronòmics sobre els restaurants de més de moda del país.