Tanta, el Ferran Adrià de l’Amèrica del Sud

Tanta, paraula inca que designa el pa i que avui en dia encara s’empra en l’idioma que es parla als Andes peruans, evoca la tradició culinària de la qual parteix la cuina del Tanta. Com explica Alonso Ferraro, el gerent d’aquest restaurant que acaba d’obrir les seves portes a Barcelona, Tanta és també el nom d'una franquícia amb locals a tota l'Amèrica del Sud.

“Tot va començar amb una cafeteria on també s’hi podien menjar plats típics peruans, els de tota la vida, que encara se serveixen a les cases particulars. Després, van néixer els Tanta restaurants, amb seu a diferents indrets de Llatinoamèrica. Ara desembarquem a Barcelona, finestra a d’ Europa, amb la voluntat de presentar la cuina tradicional peruana però amb una renovació avantguardista pel que fa tant als sabors, com a la cocció i la presentació dels plats”.

L’interiorisme del local mostra un aire cosmopolita, amb cuina a la vista, amplis salons i una decoració que inclou fins i tot vistes a un petit jardí. El servei fa gala de l’hospitalitat peruana i en tot moment està a la disposició del comensal per explicar-li en què consisteix cada plat. Cal destacar l’excel·lent matèria primera de la qual parteix cada recepta.

El xef Santiago Forero és l'encarregat de preparar i enriquir les propostes gastronòmiques a partir d’un estudi previ de la tradició i de com renovar-la sense perdre l’essència, tasca que va dur a terme juntament amb Gastón Acurio, el que podríem considerar timoner de la cuina peruana.

En aquesta cuina tradicional peruana destaquen plats com el trio de ceviches, el chau siu (entrepà de porc i ceba), els makis anticuchero o cevicheros (enriquits amb salses o maionesa cevichera), la lluita de galls (nom metafòric, ja que aquestes lluites són populars a Perú), que és un filet melós de peix gall, la tonyina laquejada amb mel i maracujà i la pota d’ànec estofada amb arròs al coriandre, entre molts d’altres.

A més d’una excel·lent oferta de postres, el Tanta compta amb una carta de piscos, beguda que molts pensen que prové de Xile però en realitat és peruana. Preparat en base a un aiguardent fet de raïm, angostura i clara d’ou, el pisco és cada cop més popular també a Europa. Però l’heu degustat mai fet amb suc de maracujà i Grand Marnier? Ho veieu? Cal anar al Tanta!