El Bandarra, compartir i gaudir movent el bigoti

És divendres, entro al Carrer Can Brondo fent soroll amb els talons baixos dels meus botins marrons. Les llambordes em recorden que estic a l'epicentre, al moll de Palma, un dels centres històrics més grans d'Europa. Dos passos i, a la dreta, entro a El Bandarra. Una barra en forma d'O estirada, coronada per un jardí verd —que m'enlluerna—, lidera el local. Les parets són de miralls. El sòl de ciment. Als costats, sis taules altes de fusta i tamborets. "Al principi vam pensar en no posar tamborets perquè estigués tothom dempeus amb els colzes recolzats en les taules gaudint", em diu Jaime Colombás, un dels socis. A mi em sembla una sentència: aquí es ve a gaudir.

El soroll dels meus talons barrejat amb la música m'acompanya fins al final del local. La llum, càlida i agradable. Just damunt de la meva taula hi ha un mural de paret a paret on estan gargotejats els socis de petits. Uns bandarres que sembla que s'han atrevit a fer les coses bé.

Jo demano aigua, ell una cervesa sense alcohol. Les taules estan plenes i la barra es va omplint. Persones amb vestit i amb dessuadora. Parelles, amics, companys de treball i un grup de noies. Tot cap al voltant d'aquesta barra. Els del costat es demanen alguna cosa alçant la veu, com en un bar dels de tota la vida. Mentrestant, jo vaig mirant el menú. "Els divendres tenim llamàntol amb ous fregits i patates com a plat especial", em comenta el cambrer. Els meus ulls li donen la resposta i ell apunta el meu "sí, vull" en la seva tauleta. També demanem altres plats per compartir, tot al centre de la taula per punxar i tallar. 
 

Ens porten el pa de cristall amb tomàquet de ramillet refregat i, a partir d'aquí, comencen a arribar plats a la taula creant un tetris preciós que farem desaparèixer sense pensar en formar línies. L'ensalada russa bielorussa amb allioli d'anxova —sense tonyina, sense olives—, el soft taco de pollastre esmicolat amb salsa de iogurt i escuma de llima, la torrada d' entrêcote de vedella, les croquetes de pernil arrebossades en panko, les minihamburguesas de porc negre i el redoblament de tambors amb el llamàntol, ous fregits i patates. Em xuclo els dits, em netejo la boca amb el tovalló i em quedo mirant a un grup de noies que estan a la barra. Riuen i, amb les restes d'un taco i una truita de patates escampats pel plat, aixequen la mà i li demanen al cambrer el plat de llamàntol per compartir. Encara sento el regust de les patates especiades i meloses al paladar, la salsa de les croquetes, el picant del taco, l'edamame de l'ensalada russa. 

Els de la taula del costat estan parlant dels ous a baixa temperatura amb pernil, segons sembla els han encantat. Hauré de tornar per provar-los, perquè només em queda lloc per a les postres. "Els pastissos els ha dissenyat la meva mare, són molt casolans", m'explica Jaime Colombás. Em demano, per tastar, el pastís de taronja amb gelat de mandarina, el de pastanaga amb nous, xocolata i gelat de xocolata amb brunch d'Oreo i un altre de formatge amb gelat d'ensaïmada. Es-pec-ta-cu-lars. M'aixeco de la taula pensant que les converses aquí són tan protagonistes com el menjar. La gent està a gust. Són gairebé les cinc i aquí segueixo. Tinc ganes de ballar.