En un dels grans papers de la seva vida (La quimera de l'or, 1925), Charles Chaplin interpreta a un vagabund que després de quedar atrapat per un temporal es veu obligat a instal·lar-se a una casa aliena. Confinat a l'habitatge i sense res per endur-se a la boca, Chaplin decideix menjar-se la seva pròpia sabata per no morir d'inanició.