¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
De Tapas.  Cabo Nou.
Calle de Pallars, 245, Barcelona.

Cabo Nou: tapes variades i una terrassa fantàstica

Òscar Gómez 11/08/2021

En ple barri de Poblenou, Cap Nou ofereix una cuina substanciosa i molt variada per gaudir en una terrassa espectacular.

La terrassa del Cabo Nou és generosa en espai i vistes, comparteix plaça amb un dels edificis més bonics del barri de Poblenou (al centre cívic Can Felipa). Si a la comoditat i estètica de l'espai li sumem -i això al meu entendre és el més rellevant- una cuina que equilibra amb èxit l'ambient informal amb una carta molt àmplia, reflexionada i ben executada, llavors ens trobem davant d'una aposta guanyadora.

Una mena de xiringuito urbà amb cuina elaborada, o si ho preferim, un restaurant sòlid de plats ben elaborats vestit amb els colors i l'alegria d'un xiringuito lluny de la mar. I és que a més a més dels vibrants colors en cadires, taules i parets de el local, de la cuina surten plats amb salses molt ben elaborades (saboroses, llamineres i excitants), matèria primera destacada (una demostració que el popular no està renyit amb la qualitat) i uns punts de cocció precisos i encertats.

Al timó trobem a Rodrigo Varela, que de fet dirigeix tot el grup CABO (inclou també a Cabo Bar i Casa Cabo). Atenció també a l'oferta d'esmorzars de forquilla' (esmorzars de cullera) amb plats i platillos d'alt octanatge tradicional i a menú de migdia durant la setmana laboral. Són ofertes complementàries que obren molt el ventall i deixen clara la intenció d'abastar una cuina d'ampli espectre.

Terraza cabo nou

Amb aquest esperit una mica patxanguer no sorprèn en absolut que el primer a desfilar per les papil·les siguin unes patates braves (utilitzen patata agra, cocció clàssica de escalfat inicial a 140ºC i fregit final 'a la minute' amb l'oli a 180 º C) que llueixen espectaculars salsades en un triumvirat original. A la molt clàssica salsa brava picant i a l'allioli de la casa se'ls suma el matís fresc del mojo verd, amb aportació destacada del coriandre, l'all i el comí. El resultat: cada patata és una càpsula cruixent de cor cremós amb triple salsat. 

Patatas bravas Cabo Nou

Per als amants del fregit: els bunyols de bacallà. Nus, sense salsa, perquè si la quantitat de bacallà al bunyol és suficient (que ho és) llavors no cal amanir molt més. Atenció al detall: l'aigua que deixa anar el bacallà en cuinar-lo és el que fan servir per elaborar el roux de farina per a la massa del bunyol. Són esponjosos i suaus, amb un daurat homogeni i cruixent.

Per als amants de la paella, es preocupen de preparar un fumet poderós (fet entre d'altres amb morralla, cap de gamba, galera ...). Aquest brou essencial i el sofregit (amb sèpia, que incorpora el seu melsa o 'salsa' per aconseguir una gran potència de sabor) són la clau perquè l'arròs (varietat bomba) resulti saborós i ben elaborat. És una paella marinera, coronada amb musclos i llagostins. Atenció: la preparen individual si convé, un bon servei que no trobem en molts restaurants. Llimona opcional, no és el meu cas però és cert que hi ha a qui li resulta imprescindible el matís acidulat.

Paella Cabo Nou

Per als carnívors, no puc menys que recomanar el vacío a la brasa. Aquest tall, de gust intensíssim i molt tendre quan es cuina amb encert, és poc habitual a casa nostra. Juntament amb la entranya i la entrama forma un trio guanyador que en els últims anys ha guanyat molts adeptes al nostre país. Cuinen el buit al forn Josper, perquè adquireixi matisos fumats i el reguen amb un chimichurri casolà (ceba morada, pebrot vermell, pebrot verd, all, orenga, farigola, ...). A la banda de la carnaca trobem patata rostida i pebrots Padrón. Gaudir d'aquesta carn és gairebé com menjar-te un trosset d'Uruguai en el medi de Barcelona. Bravo.

Cabo Nou

Si et va més el porc, no deixis escapar el secret ibèric amb moniato. Una combinació poc freqüent que a Cabo Nou concreten en forma de sucosa carn sobre un llit de puré de moniato. Al porc li va de meravella el toc lleugerament dolç del tubercle taronja (el couen, el passen per brasa i el converteixen en puré). Una altra vegada bravo.

Per als més mariners també trobem una proposta de peix acompanyat de moniato. Uns originals fish and chips (a la casa juguen amb la semàntica del fish and sweet) on el moniato es cuina en bastons i el peix són sucosos trossos de bacallà ben arrebossat. Un arrebossat cruixent i lleuger, gairebé sense rastre de greixos i amb el color just:  daurat tirant a clar. L'acompanyen acadèmicament amb una salsa tipus tàrtara: maionesa  amb mostassa , ou dur, tàperes i escalunya. Un fish and chips de manual ... però fet amb moniato.

Fish and chips cabo nou

Un altre plat mariner és el pepito de calamars, la simplicitat és precisament la clau de l'èxit: bon producte ben elaborat. Ficat en pa de mollete trobem calamars arrebossats i fregits amb salsa generosament amb un allioli negre, entintat. El matís lleugerament acre de la tinta aporta un matís interessant a el mos, molt llaminer, dels que taquen les galtes que és com normalment han de quedar les galtes si l'entrepà és llaminer i gloriòs.

Per al final dolç, no us deixeu passar la rosta de Santa Teresa amb gelat de canyella. Ideal per als amants dels sabors dolços i torrats. Textures sucoses, fundents i el contrast de temperatura entre la torrada de Santa Teresa i el gelat. Si sou amants de la xocolata, la truita lletja ha de ser la vostra elecció. El nom és honest i no enganya, la veritat ... com truita és una mica lletja. Però el sabor i la intensitat la converteixen en un mos inevitable.

Fotos: Andreu Gilaberte

Galeria

Galeria

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.