/ Igor goikoetxea
Quan es pren la decisió d'anar a un restaurant i s'escull un asador, hi ha moltes possibilitats que en la carta brillin amb una llum especial les lletres que componen la paraula mitjana, que ve a ser sinònim d'homenatge, de gaudi i de sensació de sacietat.
La tradició pesquera i el gust per la cuina porten molts anys assentant una especial simbiosi al País Basc, on les receptes de peix han estat sempre molt prolífiques. No obstant això, si hi ha un producte del mar, a l'altura del bacallà, que es mima a les llars basques des de temps molt llunyans és el lluç i si hi ha una manera típica de preparar-la és "a la basca".
L'estreta relació que encara avui manté el País Basc amb el bacallà va començar a fonamentar-se fa més de 500 anys, quan els pescadors bascos sortien a la recerca de balenes i van descobrir Terranova, les costes de Canadà i l'actual Amèrica del Nord. Es diu fins i tot que van precedir a Cristòfor Colom en aquest menester i no falta documentació referent a això.
La gastronomia basca no està especialment associada al dolç i els referents del torró s'han establert tradicionalment a Xixona i a la zona d'Alacant en general, però a Euskadi també porten segles treballant l'elaboració torronera, tant a Biscaia com a Guipúscoa i Araba.
Es diu que els bilbaïns neixen on volen, però no passa el mateix amb els pastissos bilbaïnsla procedència és tan rígida que és molt difícil degustar-los fora de la capital biscaïna. En qüestions de rebosteria tradicional són incomptables els llocs que fabriquen les seves pròpies pastes, pastissos o dolços en general i com no podia ser d’una altra manera, Bilbao té les seves pròpies delícies com la Carolina, el brioix de mantega o el pastís d’arròs.
En ple cor de Logronyo, a l'abric de la façana principal de la Concatedral La Redonda, es troba Marinée, un restaurant singular que potser per casualitat o potser per la força del destí ha vingut a assentar-se a la Plaça del Mercat.