Marea Alta, peixos d'alçada amb les millors vistes de Barcelona

És l'últim projecte d'un madrileny establert des de fa més d'una dècada a Barcelona. Enrique Valentí va obrir a l'octubre Marea Alta, en un emplaçament privilegiat. Ni més ni menys que a la planta 24 de la torre Colom, amb unes vistes de Barcelona com no n'hi ha des de cap altre lloc. Espectaculars. Es podria dir que només per aquestes vistes ja val la pena visitar aquest restaurant. Però és que a més allà s'hi menja molt bé.

Valentí, ben conegut a la Ciutat Comtal per establiments com Casa Paloma o BarBas, fa en aquest nou restaurant una aposta radical pel peix i els productes del mar. Buscant la qualitat de la matèria prima per sobre de tot i donant a aquest producte un tractament impecable. El mateix en guisats que passant-lo per les brases o en preparacions més lleugeres, sempre hi ha un plat per satisfer a tot tipus de clients.

La carta es canvia cada dia, sempre en funció del que es pugui trobar a les llotges, per garantir el producte més fresc. Peixos i mariscs que provenen del Cantàbric, de Galícia, de les costes andaluses o de les mediterrànies. En aquesta carta, amb encert, s'indica la procedència de cada un per major garantia dels comensals.

Un dels majors encerts de Marea Alta és la utilització de grans peixos per fer a la brasa. Peces com a mínim d'un quilo, però que en ocasions superen els tres o quatre. El mateix un llenguado que un virrei (aquest peix tan delicat que s'ha posat de moda en els últims temps i que sol procedir d'Astúries). Valentí ha estat pioner en portar-lo, amb gran èxit, a Barcelona. Nosaltres vam provar un gran rèmol, amb un pes d'una mica més de quilo i mig. Arriba sencer, sense l'espina central, amb un brou d'oli i vinagre que li aporta un toc cítric molt agradable. Perfecte de punt, amb els seus ous i el seu cap per als més disfrutones, és una de les grans bases d'aquest restaurant.

Havíem començat el menjar, tot un festí marí, amb un aperitiu a base de consomé de peix amb llima kafir. Un brou que entona el cos en aquests dies freds de gener. Segueixen les entrades, molt desitjables gairebé totes. Està molt bona l'anxova de Santoña marinada, el mateix que una ratlla adobada a l'estil gadità amb una maionesa de la seva adob. En aquesta casa l'important és el peix, sense importar el seu origen o d'on provenen les formes de preparar-lo. Delicat i suau l'escabetx d'uns musclos amb un lleuger toc fumat que, per al nostre gust, són massa grans. Visualment espectaculars, però no sempre ho més gran és el millor. Probablement un escabetx tan bo funcionaria millor amb peces una mica més terciadas.

Vam provar també les "caixetes" de Vinaròs, un bivalve que en altres llocs es coneix com pota de cabra. Intensos de sabor, encara que una mica mal dades. La decepció arriba amb un llamàntol a la planxa amb una crema de raifort (rave picant), fulles de caputxina i un crumble de pipes. La potent crema anul·la l'crustaci, tot i que es tracta d'una peça de qualitat. Però passa desapercebuda. I a més, el crumble de pipes està massa dur. Una pena.

En el capítol de guisats llueix molt la cuina de Marea Alta. Excepcional un pèsols del Maresme amb popets orelluts en un brou de sípia i pal tallat. Porta un subtil de toc de menta que no li resta intensitat. Grandíssim plat. Ens agrada molt també el de rovells d'eriçó amb salsa de colomí i tòfona negra, un mar i muntanya atrevit però que funciona molt bé, amb gran equilibri entre els diferents ingredients. En plena temporada, unes angules del Delta de l'Ebre. Valentí les presenta fetes al pil-pil, simplement amb oli d'all, bitxo i la pròpia bava de les angules, sobre un ou poché. Una bona manera de donar-se el gust de menjar-les amb cullera, cosa poc habitual. Boníssimes.

De la brasa arriba una gamba vermella de Palamós que no és per descomptat la millor que hem menjat. Entretant producte de qualitat crida l'atenció que aquesta gamba no estigui a l'altura. Res a veure amb unes cocotxes de molt nivell, en un punt impecable. Acabem, també procedent de les brases, amb aquest espectacular turbot sencer que abans els comentava.

De les postres vam provar un sorbet de mandarina amb poma i gerds, que refresca. I un bon xuxo caramelitzat. El cafè, la copa i fins i tot la cigarreta dels fumadors es pot gaudir després en alguna de les terrasses que envolten al bar de la planta 23, situada sota del restaurant. Bon final per a una més que notable menjar. I amb aquestes vistes...