Manduca, el racó de Banyoles on cuinen només per a tu

El vidre de l’entrada ja fa que molts passejants s’aturin davant del Manduca. La decoració que va canviant la Romina, amb testos de flors o amb el que més s’escaigui segons la temporada, ja indica que en aquest restaurant les coses es fan amb molta cura. Un veu de seguida que la decoració, que combina mobles restaurats, amb màquines d’escriure Olivetti o sifons antics, té personalitat sense oblidar-se de ser acollidor.

El secret és que l’Albert Montes i la Romina Yanes, la parella que va obrir al juliol aquest restaurant, han decidit donar el seu toc a tot el que fan: des de la decoració fins a l’elaboració de la carta, la procedència del producte que ofereixen i les condicions laborals dels seus treballadors. Tota una proesa en els temps que corren. El repte: aconseguir crear aquest local “petit, familiar i d’autor”, com ells mateixos el defineixen.

Amb els seus 36 anys, l’Albert acumula una llarga experiència en el món de la cuina: ha passat per Can Jubany, Les Magnòlies, l’Aiguablava de Begur o la Fonda Xesc de Gombreny, entre d’altres. La seva filosofia passa per oferir “cuina de mercat amb un toc divertit”.

Manduca és al centre de Banyoles (Girona), en un dels carrers per a vianants que va a parar a la plaça Major, amb els seus porxos medievals i aquell aire de poble on el temps sembla que s’hi atura. A fora, un parell de tauletes conviden a fer-hi un mos. A dins, una barra més informal i un parell de salonets amb taules i cadires de fusta. A les parets, van penjant-hi fotografies i quadres d’exposicions d’artistes, entre miralls vintage i espelmes aquí i allà.

Home made

Al Manduca tot és fet a casa: des de la botifarra de tonyina –amb maionesa de wasabi, amanida d’algues i tomàquet confitat–, fins la terrina de foie micuit, que serveixen amb confitura de móra i de carabassa amb vainilla, òbviament, home made. A la carta hi trobem l’espectacular variant del foie farcit de ceba caramel·litzada amb formatge de cabra. “Menys el pa i el gelat, ho fem tot”, explica divertit l’Albert.

L’amor pel Japó es nota en el tàrtar de salmó amb alvocat, que combina amb iogurt picant a base de sichimi togarashi (espècies japoneses), un sabor que et tele transporta al país nipó. Un altre dels platets més demanats són les croquetes quadrades, molt fines, fetes a base de formatge de cabra i carabassa. Les carxofes i espàrrecs a la llauna amb pernil d’ànec i el foie ja esmentat, són també propostes que triomfen entre la concurrència, local i informal.

Alerta amb la coca de festucs amb bull negre (de Cal Rovira, Sagàs) i formatge de vaca Tou dels Til·lers, una combinació que ens atrevim a definir com a perfecta, a part de sorprenent. No marxeu sense tastar les Vieires amb pèsols llàgrima i ametlla tendra.

I les postres mereixen un capítol a part. En destaquem els bombons d’arròs amb llet i mango, amb una presentació de les que diuen “mengem” i un sabor que no decep. Fins i tot s’apunten a la tendència en alça del cafè i s’hi pot triar entre tres varietats.

Al Manduca hi ha diverses propostes segons el dia i l’hora: els menús dels migdies entre setmana (un plat principal, un acompanyament i unes postres, a triar), els platets per als dijous i divendres a la nit (tiquet mitjà de 20 euros) i la carta per als caps de setmana (uns 30 euros).

És difícil trobar-hi la pega a aquest local, que destil·la la il·lusió i el bon fer d’aquesta jove parella. La combinació de bon producte, bon tracte i bona cuina sembla que els assegura l’èxit.