La Ribera: tapes, jabugo i paelles individuals al Born

Quan un té entre les seves mans la llarguíssima carta de tapes, platets i entrepans de la Ribera pot patir una mena de síndrome d'Stendhal gastronòmic. Són exactament 117 propostes, de manera que cal tenir molt clar el que ve de gust o deixar-se aconsellar. Aquí tot està cuidat al detall: bon producte, receptes tradicionals i casolanes i un preu ajustadíssim. Així que sempre s'encerta.

Però si cal destacar alguna cosa imperdible d'aquest local està clar que són les seves 750 potes de pernil ibèric que pengen del sostre del seu menjador. Els fan servir per a consum propi, durant mig any, i procedeixen de Huelva. I és per això que el jabugo envaeix la carta, tot un luxe. El trobem a les croquetes casolanes, en guisats com les carxofes amb pernil i foie, en els xampinyons amb pernil, servit dins d'un esponjós mollete o d'una cruixent flauta i en una sucosa truita de patata.

Un altre dels seus punts forts són els seus guisats, alguns d'ells tan clàssics com el cap i pota, els cargols amb salsa o les mongetes amb cloïsses. Les mandonguilles amb chocos s'han reinventat i aquí és la pròpia mandonguilla la que està feta a base de sípia i gamba, acompanyada amb una salsa marinera. Imprescindible tastar la cua de bou guisat, que se serveix en una cassoleta, esfilagarsat, melós, al costat d'un encertat puré de patata.

Aquí es nota la mà del xef, Ferran del Vado, nascut a la Barceloneta i de família de restauradors al barri. Després de passar per diverses cuines, fa un mes escàs va reobrir el local familiar donant-li un nou aire. Està ubicat davant per davant de l'Estació de França, situació immillorable per pescar guiris distrets a qualsevol hora. Però contra el que pugui semblar, els primers clients fidels de La Ribera són veïns que al·lucinen amb la relació qualitat-preu d'aquesta taperia.

Aquest restaurant és la nova aposta del Grupo Reini, amb diversos locals a Barcelona. En aquest cas, han donat pista no només a les tapes de tota la geografia espanyola sinó també a guisats i, alerta!, paelles individuals cuinades al moment. I en donem fe.

Entre les mil i una tapes, destaquen les croquetes casolanes (bacallà, txuletón, pernil), els assortits de formatges de pastor i d'importació (Silton, Peccorino al tartufo, Piave, ...) i els assortits d'ibèrics (paleta, llom , xoriço). Entre les tapes de peix i marisc, conviuen les propostes de tota la Península: l'ostrot gallec, els llagostins del sud cuits a casa, calamars a l'andalusa, anxoves del Cantàbric o escopinyes a la planxa. El peix és del dia, comprat a la llotja.

El local, alegre i obert al carrer amb una concorreguda barra i una terrassa, compta amb una pintura mural que s’endú tots els post a Instagram. L'artista Marina Capdevila ha retratat els personatges que donen caràcter a la Barceloneta de tota la vida. Les parets del local s'han recobert amb rajoles florejades i acolorides portades del sud, al costat de prestatgeries plenes d'ampolles de vi. A la planta inferior són els pernils a l'infinit els que manen en la decoració.

I per què tant de vi als prestatges? Perquè els venen a preu de distribució, una ganga per al bon comprador. Compta amb 350 referències de tot l’Estat, a més de xampany francès. Per altra banda, els tiradors de cerveza són una grandíssima opció per als amants de la cervesa.

I encara una advertència: un no se’n pot anar sense tastar les "postres de la Barceloneta", segons afirmen els propis veïns. Es tracta de la coca de crema del forn Vilamala, amb una llarga tradició al barri. La pasta de full cruixent i la crema en el seu punt són imbatibles. Ens ho va advertir el xef i, com ja hem dit abans, cal fer-li cas.