Arenales, el racó del menjar honest

Arenales se situa en plena boulevard de Sant Sebastià, al nexe dels pintxos i la cuina tradicional típica basca. No obstant això, des que van obrir el local el març de 2018, Cynthia Pereira i Santiago Torres Carrossia s’han allunyat cada cop més de tot allò clàssic i s’han apropat a ser un restaurant únic a la zona. 

Descubrir Arenales és descobrir una veritable joia. El local és petit, però el que més impressiona és la cuina petitona, d’on surten una quantitat increïble de plats cada servei, tot sota de la mirada de Santiago. No és tan sols la quantitat que sorprèn, sinó la delicadesa dels plats, com les pastanagues rostides que porten estelles d’ametlla, menta fresca, una crema de formatge local i una vinagreta d’anxova. Són petites obres d’art, a banda de ser productes i combinacions no tan habituals a la cuina local. 

Una carta amb influència global

La parella argentina va obrir Arenales com a projecte amb la seva personalitat i passió. El van renovar completament, i ho van fer ells mateixos, creant un ambient DIY chic pel camí. La gusta de l’entrada que marca la porta i les finestres és el que hi havia després de polir anys de vernís, un to bonic i claret. La decoració és de mercadillos de segona mà de França i Espanya. El resultat és un lloc proper, que respira història i vida viscuda. 

En el moment d’obrir, la seva idea era estar obert tot el dia, des de l’esmorzar fins a la copa de després de sopar. No obstant això, aquella idea s’ha anat refinant i ara Arenales dona servei tant de menjars com de sopars. Encara hi ha una selecció de pintxos senzills, per als del barri que volen picar alguna cosa ràpida (a Arenales s’anomenen “torrades de la barra”). Però l’enfocament està a la carta, una minuta que està dissenyada per a compartir. La idea és tastar tota la carta entre una taula, i ve de gust, i molt, després de fer un cop d’ull a l’oferta (pobret el que hagi d’escollir entre el brioix calent i tendre de botifarra i els raviolis casolans de carabassa). 

La cuina és sincera. Santi va al mercat de Donostia cada dia. Compra la verdura de les botiguetes que té davant, passa per San Martín, i el marisc el compra a Sagastume, una botiga familiar de l’any 1939 que té al costat. L’objectiu de la seva cuina és presentar el producte al seu estat natural, sense fer-li “res estrany”. Un exemple pot ser l’amanida de txitxarro decorat amb endívia, amanit lleugerament, i servit amb foie micuit fet a casa. Malgrat haver treballat en I+D de Mugaritz i d’haver passat per altres cuines de la ciutat i de Relais & Chateaux, Santiago manté una senzillesa exquisida al seu propi restaurant. 

Pel que fa a la influència argentina a la carta, algunes picades d’ull hi ha. L’entrècula, un tall que surt espectacular, ve amb salsa chimichurri, una salsa típica de l’Argentina que es fa amb julivert, orenga, all, oli i vinagre, i que acompanya magníficament a la carn rostida. De postres, hi ha un panqueque amb dolç de llet, un dels dolços més típics i reconeguts de l’Argentina.  

L’horari d’Arenales és de dilluns a dissabte. El servei de dinars des de les 12 a les 17, aproximadament, i els sopars de 19 a 00.30h. Els dissabtes d’estiu obren la cuina tot el dia.