Berlanga, arrossos amb cognom

L'afició dels madrilenys pels arrossos és enorme. Les nombroses arrosseries que hi ha a la capital s'omplen d'un públic entusiasta disposat a menjar-se qualsevol cosa preparada en una paella. No obstant això, el nivell mitjà és molt baix. Excepte comptadíssimes excepcions, trobem grans passats o durs i fons insípids. Per això és una satisfacció l'obertura d'un nou establiment que en les seves primeres setmanes de vida apunta molt bones maneres per la qualitat dels arrossos. Es diu Berlanga i està situat just davant del Retiro, a l'avinguda de Menéndez Pelayo. El nom d'aquest nou restaurant respon al cognom del seu propietari i cuiner, José Luis García Berlanga, fill del gran director de cinema, Luis García Berlanga. Aquest era un gran aficionat als arrossos, afició que compartia amb el seu fill. José Luis ha desenvolupat una llarga activitat professional en el món audiovisual, tant en cinema com en publicitat o televisió. No obstant això, la seva gran passió ha estat sempre la cuina, especialment els arrossos, i a ells s'ha dedicat en els últims anys com a professor en la coneguda escola Alambique. Ara fa un pas més i s'ha posat al capdavant del seu propi restaurant, professionalitzant el que era tan sols una afició que compartia amb els seus amics.

Un local molt ampli, dividit en dos espais. Un és el menjador principal, el principal atractiu del qual es la col·lecció de llibres de Luis García Berlanga que allí s'exhibeixen. L'altre és una zona més informal, amb taules altes, on també es pot menjar. Un altre element decoratiu d'interès són les peces de ceràmica que elabora Mar Alcón, la dona de José Luis. Cognoms il·lustres al marge, la veritat és que García Berlanga fa uns arrossos notables. Amb un punt impecable (utilitza la varietat Albufera), sense gens de greix i amb bons fons. Fins a dotze diferents elabora, si bé la meitat d'ells són per encàrrec en fer la reserva de la taula. Els altres sis figuren a la carta, a més d'un arròs "del dia" que se serveix per racions a la zona informal del restaurant. No ens agrada massa que alguns d'aquests arrossos siguin per a un mínim de quatre persones, la qual cosa dificulta tastar-los tret que es vagi a menjar en grup. Destaca el rossejat Berlanga, el favorit del seu pare, al qual ret homenatge. Elaborat amb brou i carns de bullit i els seus corresponents cigrons. Especialment bo l'arròs a banda, molt saborós, que, com gairebé tots els restants, s'acompanya amb un allioli excessivament suau. Entre la resta d'opcions sobresurten l'arròs al forn, amb el genuí blanquet valencià, el de porros i rap, el negre i la paella del senyoret, mentre que a la paella valenciana li falta una mica de sabor.

Però l'oferta de Berlanga va bastant més enllà. L'origen valencià del cuiner i les seves llargues estades a Mallorca tenen una destacada presència a la carta. Per exemple el popular blanc i negre de llonganissa, botifarra i favetes; els esgarraets amb bacallà esmollat, d'albergínia, ceba o pebrot vermell; o la torrada de sobrassada de Ses Salines. Excel·lents la coca mallorquina, amb una massa especialment reeixida, i les carxofes confitades. No tot és mediterrani. Aquí estan la xistorra d'Arbizu, una bona ensalada russa, les croquetes de pernil, la ropa vieja, la samfaina amb ou o la truita de patata. Una satisfactòria oferta per a tots els gustos, encara que sempre amb l'arròs com a protagonista. Llàstima que, fins al moment, l'equip de sala, molt despistat, no estigui a l'altura. A l'hora de les postres, molt recomanable la torrija amb ou briochelle, gruixuda però ben xopada. L'oferta dolça es completa amb un pastís de formatge sense gluten o el pastís fi de poma. Una acceptable carta de vins (a l'arròs li van bé els rosats i els espumosos, i aquí estan presents) completa la bona impressió que Berlanga deixa en aquestes primeres setmanes de vida. Madrid necessita bons arrossos i aquesta casa pot ser una referència.