¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
6 recetas fabulosas con un origen que te sorprenderá
Actualitat  

6 receptes fabuloses amb un origen que et sorprendrà

Cristina Puig Soler 26/05/2020

L'origen de moltes receptes, ja sigui entrants com plats principals, postres o acompanyants, és d'allò més atzarós. I és que el destí a vegades es torça i a vegades es torna deliciós. Acompanya'ns en aquest salt en el temps per descobrir-ho.

Segurament algun cop t'has preguntat qui va inventar el saborós plat que et van servir no fa gaire al restaurant, a qui se li va ocórrer barrejar amb tanta gràcia els ingredients de la recepta que estàs cuinant o des de quan es preparen aquelles postres que esperes repetir aviat. La història de la gastronomia està plena d'aventures que acaben traduint-se en sabors, textures i aromes. Comprova-ho en aquest recorregut per sis creacions gastronòmiques amb un origen sorprenent que han arribat fins als nostres dies.

Crema chantilly

Si hi ha un nom que va lligat a aquesta exquisida crema elaborada amb nata muntada i sucre i perfumada amb vainilla aquest és el del xef François Vatel. Aquest maître francès de segle XVII té la fama d'haver inventat la crema chantilly durant la luxosa recepció que el príncep de Condé va oferir al seu cosí Luis XIV en el seu espectacular castell de Chantilly. Una recepció que va acabar amb el suïcidi de Vatel, que no va suportar la idea de no poder servir alguns dels seus plats en no comptar amb tots els ingredients. No obstant això, se sap que la crema que avui coneixem com a chantilly ja es preparava un segle abans, en època de Caterina de Mèdici, reina consort de França, encara que sense sucre.

Crema Chantilly

Gelatina

En aquella mateixa França del Rei Sol es va perfeccionar l'elaboració d'un altre invent gastronòmic amb una textura revolucionària: la gelatina. Encara que els antics egipcis ja l'elaboraven bullint restes d'animals, va ser el metge i xef Denis Papin qui va millorar la recepta amb ajuda de la ciència. Papin, precursor del que avui coneixem com a gastronomia molecular, va ser capaç de cuinar gelatina a partir d'ossos d'animals i de suc de carn gràcies a l'olla de pressió que va inventar. Amb els segles, aquesta substància viscosa s'endinsaria en el terreny de les postres per donar forma a creacions tan saboroses com la panna cotta. T'animes a preparar-la?

Gelatina

Brownie

I parlant de dolços, sabies que el brownie pot haver estat fruit d'un error culinari? Almenys això explica el mite més estès al voltant de l'origen d'aquest pa de pessic de xocolata amb nous, cruixent per fora i esponjós per dins, que tant ens agrada. Es diu que una mestressa de casa nord-americana va oblidar afegir llevat al pastís de xocolata que estava preparant, i que, en lloc de llençar el seu "marronet", el va tallar i el va servir per a delit dels seus comensals. Altres versions expliquen que un xef va abocar per error xocolata fosa a un lot de galetes, que un cuiner va trobar la recepta per falta de farina ... Sigui com sigui, és difícil resistir-se a aquesta recepta de Brownie Raw que pots preparar amb fruit secs a casa teva.

Brownie

Nachos

Topem ara amb una recepta sorgida d'un altre compromís culinari superat amb enginy. Per conèixer l'origen dels nachos hem de traslladar-nos fins a un petit restaurant de Piedras Niegras, al nord de Mèxic, anomenat El Moderno. El 1943, va arribar fins allà un grup de dones just quan el local estava a punt de tancar i amb prou feines tenia gènere. El xef se les va apanyar per preparar una recepta amb el poc que tenia: totopos (trossos cruixents de truita de blat de moro), formatge, jocoque (similar al formatge crema) i xilis jalapenys. El curiós és que el plat va passar a dir-se "nacho" per un malentès: el cambrer va creure que les clientes, meravellades per aquell menjar, preguntaven pel seu nom, Nacho, quan en realitat volien saber el nom de la recepta. Si a tu també t'agrada la cuina mexicana, aprèn a preparar aquestes receptes típiques de Mèxic.

Nachos

Carpaccio

Set anys després de la invenció dels nachos, la gastronomia va veure néixer un altre plat fruit d'un repte. Ens situem a la Venècia del 1950, al conegut Harry’s Bar de la ciutat, on una comtessa, Amalia Nani Mocenigo, a qui el seu metge havia prescrit menjar carn crua en comptes de cuita, li va demanar al xef, el famós Giuseppe Cipriani, un plat a l’altura de les circumstàncies. Cipriani va tenir la genial idea de tallar un filet de bou en finíssimes làmines i amanir-lo amb amaniments àcids i formatge parmesà Reggiano. Tot un encert que el seu creador o una altra persona (la història no ho aclareix) va batejar com carpaccio pel colorit del plat, que li va recordar a les tonalitats emprades per Vittore Carpaccio, pintor del segle XV. Serà per l'intens vermell de les seves teles?

Carpaccio de carne con rúcula y parmesano

Amanida Waldorf

Acabem aquest recorregut per la història d'algunes de les receptes més riques, per què no, amb un entrant, una amanida creada especialment per donar la benvinguda a la primavera. Quina manera tan saborosa de fer-ho! No creus? Batejada amb el nom de l'hotel que la va veure néixer, el glamurós Waldorf Astoria de Nova York, l'amanida original comptava només amb tres ingredients: poma, api i maionesa. L'èxit va ser tal que l'amanida Waldorf es va introduir a la carta del restaurant, que l'oferia per uns pocs centaus. Avui dia podem preparar-la amb molts altres ingredients, però sempre amb poma.

Ensalada  Waldorf

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.