Com menjaven realment els vikings i quin llegat ens va deixar la seva dieta?

En què es basava la dieta vikinga? 

En la societat vikinga, els aliments provenien de la caça i la recol·lecció, l’agricultura, la pesca i la ramaderia. Aquesta combinació proporcionava una dieta variada i relativament equilibrada per a les condicions d’aquella època. Quins tipus d’aliments incloïa? 

Carn procedent de ramaderia (com ara porc, vaca i ovella), així com també carn de caça (cérvol, ant, etc.). 

Ous i lactis, com llet, mantega i productes fermentats. 

Cereals i farinetes. Sembla que els cereals com l’ordi, el sègol i la civada formaven part de la seva alimentació. Hi elaboraven pans densos, farinetes i begudes fermentades, com la cervesa. 

Verdures com la col arrissada i arrels com els naps i les pastanagues. També consumien herbes silvestres que recol·lectaven segons la temporada. 

Fruites i baies silvestres, com ara nabius, mores i gerds. Es consumien fresques o assecades. 

Peix i marisc, sobretot a les zones costaneres. Es consumia fresc quan era possible i també curat (fumat, en salaó, etc.). 

Fermentats nòrdics, com l’skyr, un producte lacti similar al iogurt, i verdures fermentades. 

Hidromel. Era una beguda que s’obtenia fermentant mel amb aigua i llevats, i que tenia un valor cultural i simbòlic important. 

Tècniques de conservació claus per a la supervivència 

Per fer front als hiverns i els llargs viatges, els vikings tenien tècniques de conservació altament eficaces que permetien allargar la vida útil dels productes: 

Fumat i salaó aplicats al peix i la carn. La salaó consisteix a cobrir els aliments amb sal per reduir-ne el contingut d’aigua, cosa que dificulta que hi proliferin bacteris i altres microorganismes. D’altra banda, el fumat és una tècnica que exposa els aliments al fum de certes fustes, de manera que ajudava a assecar-los. 

Assecat de peix, com ara el bacallà assecat a l’aire durant setmanes. En les condicions de fred, vent i baixa humitat ambiental, aquesta pràctica reduïa dràsticament el contingut d’aigua del peix, i impedia que es deteriorés. 

Fermentació de lactis, verdures i begudes. A més de la funció conservadora, la fermentació modificava el gust i la textura dels aliments i hi aportava beneficis digestius. 

Aquestes pràctiques asseguraven la disponibilitat de proteïnes i energia en èpoques d’escassetat d’aliments frescos. 

L’estacionalitat com a eix de la dieta

L’estacionalitat marcava la disponibilitat d’aliments. A la primavera i l’estiu, es recol·lectaven baies, herbes i vegetals; a la tardor, es collien cereals i s’elaboraven productes en conserva per tenir-los disponibles, especialment durant l’hivern. 

Aquest patró reflecteix una adaptació natural als cicles climàtics, un enfocament que avui es reivindica pels beneficis que aporta en termes de sostenibilitat, econòmics i de salut. 

Llegat i impacte nutricional

La dieta vikinga presenta diversos punts que coincideixen amb les recomanacions nutricionals modernes d’alimentació saludable: la prioritat de consumir aliments poc processats, vegetals i grans integrals, l’alta aportació de peix ric en àcids grassos omega-3 i l’ús de tècniques com la fermentació. 

Inspirada en aquesta tradició, sorgeix l’anomenada dieta nòrdica moderna, un patró alimentari desenvolupat per nutricionistes i xefs escandinaus durant les últimes dècades. Tot i que no es tracta d’una reconstrucció històrica exacta de l’alimentació vikinga, sí que es basa en ingredients i principis tradicionals: productes locals i de temporada, mínimament processats i amb el protagonisme del peix, els vegetals, la fruita i els grans sencers. 

L’evidència científica dona suport a part d’aquest llegat alimentari. El 2011, un estudi liderat per la Universitat de Copenhaguen i publicat al Journal of Internal Medicine va analitzar més de 57.000 adults danesos d’entre 50 i 64 anys i va observar que l’adherència a un patró de dieta nòrdica saludable s’associava amb una reducció significativa de la mortalitat total. Aquest patró alimentari destaca per la ingesta de peix, cereals integrals, com ara sègol i civada, verdura de fulla verda, fruita i greix d’origen vegetal. A més, investigacions posteriors van mostrar que seguir aquest tipus d’alimentació es relaciona amb millors nivells de glucosa i colesterol a la sang. Aquestes troballes reforcen la idea que una dieta basada en aliments locals, poc processats i rics en fibra i greixos saludables pot tenir un impacte positiu tant en la salut metabòlica com en la cardiovascular, a llarg termini. 

Tot i que no es planteja com un pla per aprimar-se, els principis de la dieta nòrdica actual poden ajudar a mantenir un pes saludable i afavorir la salut general. 

L’interès pel passat alimentari escandinau també ha influït en l’anomenada cuina nòrdica, un moviment gastronòmic contemporani que agafa com a referència molts dels principis heretats de la tradició vikinga: l’ús d’aliments locals, el respecte per l’estacionalitat, la reinvidicació de tècniques com la fermentació, el fumat i l’assecat, i una relació més conscient amb l’entorn natural. La cuina nòrdica vol reinterpretar la dieta de llavors des d’una perspectiva cultural, sostenible i gastronòmica, connectant el llegat ancestral amb la cuina actual. 

En qualsevol cas, convé evitar interpretar l’alimentació vikinga, així com la seva versió moderna, com una dieta nova que s’hagi de seguir de manera literal. Les condicions i l’estil de vida de l’era vikinga no tenien res a veure amb les actuals: el clima, la disponibilitat d’aliments, el nivell d’activitat física diària i les exigències energètiques eren radicalment diferents. Actualment, predomina el sedentarisme i un entorn alimentari molt diferent. Més que no pas imitar la seva manera d’alimentar-se, el veritable valor és rescatar els principis generals de la seva dieta i adaptar-los de manera realista al nostre context i necessitats actuals.