El menjar de l’espai: una història de ciència i gastronomia

Des del transport fins a la cocció: aquestes són les claus de l’alimentació en un entorn hostil

Com que no hi ha gravetat, accions quotidianes com mastegar, empassar o beure es poden tornar extremadament complexes. A més, els sentits del gust i l’olfacte es modifiquen i s’altera la distribució dels líquids en el cos. Per això, els sabors i les textures també s’han d’adaptar a aquest context. 

A més, per si fos poc, el menjar ha de complir requisits estrictes de seguretat: no es pot esmicolar, desprendre líquids ni generar residus flotants. El control de molles, per exemple, és essencial, ja que una simple partícula solta podria danyar equips electrònics o ser inhalada per la tripulació. 

Així doncs, ha estat gràcies a la liofilització, un procés que elimina l’aigua dels aliments mitjançant congelació i sublimació, que s’han pogut obtenir productes lleugers, fàcils d’emmagatzemar i amb una vida útil prolongada, capaços de conservar sabor i valor nutricional durant mesos i fins i tot anys. D’aquesta manera, els astronautes poden consumir fruita, verdura, plats preparats i fins i tot postres simplement afegint-hi aigua. D’altra banda, la liofilització contribueix a l’estabilitat microbiològica, un factor crític en missions de llarga durada. 

D’altra banda, tot i que no es pot cuinar de manera convencional, molts aliments es preparen amb escalfat per convecció, un sistema segur i eficient que permet consumir plats calents sense risc d’incendi. Aquest tipus de tecnologia ha evolucionat per millorar la textura i l’experiència sensorial, i cada cop acosta més el menjar espacial al terrestre. 

Però, més enllà de com aconseguir aliments que es puguin consumir en espais de microgravetat, un altre repte amb el qual s’han d’enfrontar les agències espacials és l’empaquetatge. Mitjançant empaquetatges hermètics, eviten la contaminació, faciliten la manipulació i garanteixen que els aliments es mantinguin segurs davant de bacteris i fongs. Per això, cada producte se sotmet a controls exhaustius que n’asseguren l’estabilitat microbiològica. Una intoxicació alimentària en òrbita podria tenir conseqüències greus, per tant, la selecció d’ingredients i processos de conservació ha de ser extremadament rigorosa. 

Però la gastronomia no són només calories i macros, ni el menjar és només combustible. Per això, els menús dissenyats per a astronautes han de tenir en compte no només l’aportació calòrica i nutricional, sinó també el benestar emocional. Menjar és un dels pocs plaers quotidians, a la Terra i a l’espai, i la monotonia podria afectar l’estat d’ànim de la tripulació. 

Per això, s’hi ofereixen menús variats, adaptats a preferències culturals i personals, amb sabors intensos que compensen la disminució del gust en microgravetat. Des de plats tradicionals fins a opcions picants, el menjar es converteix en una eina clau per mantenir la moral. 

I si el transport falla? Com aconseguir i fabricar menjar a l’espai 

Des de fa uns quants anys, la impressió 3D d’aliments ha obert la porta a una alimentació personalitzada en missions llargues. A partir de cartutxos amb nutrients bàsics, és possible crear plats adaptats a les necessitats específiques de cada astronauta, optimitzant recursos i reduint residus. 

A més, la hidroponia espacial permet conrear plantes sense terra, fent servir solucions nutritives i un control precís de l’entorn. A l’Estació Espacial Internacional, ja s’han fet experiments amb enciams i altres verdures. 

Però, sobretot, més enllà d’aportar aliments frescos, aquests conreus tenen un impacte psicològic positiu en els astronautes i representen un pas fonamental cap a l’autosostenibilitat a l’espai.