Tamales, el mos més 'trendy' arribat de Mèxic

Dolços o salats, farcits de carn, vegetals, fruites, salsa ... Els tamales fa temps que van arribar per conquerir i amb els nous temps sorgeixen noves i exquisides varietats per acontentar a tot foodie i fins i tot a vegetarians i vegans.

Origen

Tamal, del náhuatl tamalli, vol dir embolicat. Així és com es presenta aquest deliciós plat d'origen mesoamericà. La massa de blat de moro cuita s'embolica delicadament en fulls de panotxa, de plàtan, bijao, maguey o alvocat.

El tamal rep diferents noms a Amèrica: hallaca, bollo, humita (si s'elabora amb choclo o blat de moro tendre), "pamonhas" o pamoñas ...

No se sap amb certesa en quin país van sorgir els tamales. S'atribueixen a països com Mèxic, Xile, Perú, Argentina o Bolívia, on el cultiu del blat de moro és mil·lenari, però estan presents en molts altres països americans. Els tamales també s'empraven en rituals religiosos o funeraris, com ofrena, en les civilitzacions prehispàniques. El blat de moro es considerava el material que van usar els déus per crear l'home. Sempre es reunien grups que els preparaven junts al voltant d'una olla de fang.  Respecte a l'origen cronològic, s'especula que van haver de sorgir entre al 8.000 a 5.000 a.C., segons afirma, el Sr. Dustin Knepps, professor a la Universitat d'Arkansas Central i especialista en estudis culturals llatins i llatinoamericans.

A principis del segle XVI, Fray Bernardino de Sahagún parlava sobre els tamales en la seva Història General de les coses de Nova Espanya:

"Menjaven també tamales de moltes maneres; uns d'ells són blancs i a manera de pella, fets no del tot rodons ni bé quadrats... Altres tamales menjaven que són colorits... " [...] Una altra abusió tenien quan es couen els tamales en l'olla. Alguns s'enganxen a l'olla, com la carn quan es cou i es pega a l'olla. Deien que el que menjava aquell tamal pegat, si era home, mai ben tiraria a la guerra les fletxes, i la seva dona mai pariria bé. I si era dona, que mai bé pariria, que la pegaria el nen dins”.

Fa segles els tamales es preparaven d’una forma més contundent o pesada i s’emplenaven amb carbassa, fesols, gall dindi, granota, conill, peix ... Més endavant, l’arribada de noves cultures va influir en la seva preparació en base a dos grans protagonistes: la carn de porc i la mantega.

Diverses festes tradicionals han creat el costum de menjar tamales en les seves celebracions, com ara el dos de febrer, el dia de la Candelera. A Mèxic els tamales són els grans protagonistes de festes i les festes del Dia dels morts.

L'elaboració del tamal, tot un art

Cal tenir molta paciència per dur a terme tot el procés que bàsicament consisteix a preparar una massa de farina de blat de moro per tamales (o tortitas) amb mantega de porc, llevat i sal. En aquest punt alguns afegeixen un toc de salsa o de l'ingredient que volen fer servir per a la massa (per exemple, tomàquet, salsa de xili o fins i tot xocolata si és dolça). A continuació, s'estén la massa finament (deixant espais als costats) en fulles de blat de moro o de plàtan prèviament rentades i seques, i es col·loca dins el farciment desitjat. S'elaboren acuradament en petits paquetets i es deixen en una vaporera, coent durant una hora.

Tipus

Hi ha tants tamales com a països i regions a Amèrica. Es diu que a Mèxic hi ha fins a més de 5 000 varietats. Podríem escriure més de 30 pàgines sobre els diferents tipus de tamales.

Els tamales es diferencien per la fulla en la qual s'emboliquen, la mida, els ingredients i el farcit. Avui en dia trobem tamales de cochinita pibil (guisat de carn magra desbrinada de porc, en un caldillo d'axiote, suc de taronja agra i altres espècies), xilis, formatge, pollastre, vedella, gallina, elote (panotxa verd tendra), pollastre amb mole, carn d'iguana, flor de carbassa, chipilín (una planta originària de l'Amèrica Central), pebrots, ceba, fesols, gambes, panses, pèsols, ou ... la llista és interminable.

En la seva versió dolça els trobem farcits de mel, coco, melmelades, fruites com pinya, guaiaba, maduixa, plàtan o xocolata.

Existeixen així mateix uns tamales anomenats asturians, fruit del mestissatge, farcits de pernil serrà amb carn de porc, i que també poden portar cansalada, formatge manxec i fesols cuits.

Com a curiositat, dir que el tamal s'utilitza a Amèrica com a sinònim d'estar immers en una situació complicada. Pel que és comú sentir expressions com "Estic ficat en un tamal". A nosaltres, amb el que ens agraden els tamales, no ens sembla una cosa negativa.

Tot i que els tamales es poden elaborar i consumir durant tot l'any, s'han convertit en un plat per a ocasions especials com Nadal o grans reunions familiars quan se celebra una "tamalada". Això es deu a tot el temps i el treball que es necessita per fer-los. És laboriós però el resultat val la pena. I si no ens ve de gust elaborar-los, sempre podem degustar-los en els milers de restaurants principalment mexicans o peruans, que els ofereixen al nostre país.