Gastronomia immersiva i sensorial: descobreix aquesta experiència culinària

Hi ha sopars que alimenten, els clàssics; però després hi ha sopars que et fan volar la imaginació del tot. La gastronomia immersiva i sensorial arriba per a la segona cosa: no només vol que diguis que el plat és bo, sinó que, a més, vol que et preguntis “on soc?” mentre sona una tempesta a la sala, canvien els efectes de la llum que t’envolta i el plat fumeja desprenent aroma de bosc humit. 

Si mai t’han dit que s’ha de menjar amb els sentits, aquest tipus de menjar ho porta a un extrem inimaginable fins que el tastes per primer cop. T’envairà la vista, l’oïda, l’olfacte, el tacte… i, és clar, el gust –que no s’ha d’oblidar mai, a la cuina–. Espòiler: quan s’acaba, recordes el menú com qui recorda una pel·lícula. I per això la gastronomia immersiva i sensorial està marcant les tendències gastronòmiques immersives de la temporada. 

De què estem parlant exactament quan parlem de gastronomia immersiva?  

Un restaurant immersiu no és un parc temàtic, però gairebé. És un lloc on la gastronomia immersiva es construeix amb una narrativa (una història per explicar), un espai pensat al mil·límetre i una posada en escena que acompanya cada plat. L’objectiu: que l’experiència sensorial culinària connecti amb les teves emocions i et deixi un record nítid. Aquí, la gastronomia immersiva i sensorial no maquilla la cuina: l’acosta. Si el plat no és bo, no hi ha mapatge que el salvi. 

Per què ara (i per què funciona) 

Vivim enganxats a les pantalles, les notificacions i un scroll infinit. Potser per això ens fascinen els sopars sensorials, que ens treuen del telèfon sense treure’ns de la taula. La gastronomia immersiva i sensorial respon a aquesta gana d’experiències físiques i compartides. S’inspira en el teatre immersiu, en instal·lacions artístiques, en el disseny d’experiències… i ho tradueix en una cuina pròpia amb un discurs propi. Funciona perquè apel·la a l’emoció: quan alguna cosa et toca, es queda. 

Els quatre pilars d’una bona posada en escena 

Com tots els tipus d’art –tot i que encara no hi hagi cap comitè que hagi qualificat la gastronomia d’art, és qüestió de temps–, la gastronomia immersiva i sensorial se sosté sobre quatre pilars fonamentals. 

1. Narrativa: digue’m què vols explicar i et diré com servir-ho. Un viatge per estacions, un record d’infància, una ruta marinera… La història vertebra el menú. Sense relat, la gastronomia immersiva i sensorial es converteix en focs artificials. 
2. Disseny de l’espai: il·luminació que acarona el plat (o l’agita), materials que aporten textura, una acústica que no molesta, transicions entre sales que preparen el paladar. Aquí l’interiorisme no és decoració: forma part del sabor. Així es construeix una veritable experiència sensorial culinària. 
3. Tecnologia que suma: projeccions (videomapatge) que converteixen la taula en un escenari, so envoltant que et trasllada a un port o a un bosc, domòtica per canviar temperatura de color segons el plat. Eines, no pas trucs. La gastronomia immersiva és creïble quan la tècnica acompanya, no quan mana. 
4. Ritme i servei: la sala dirigeix la pel·lícula: temps, pauses, picades d’ullet, petites interaccions. El timing és clau perquè els sopars sensorials no semblin atropellats ni eterns. 

Exemples que ho han portat al següent nivell 

Ultraviolet (Shanghai): deu comensals, una ubicació gairebé secreta i cada plat coreografiat amb projeccions, música, aromes i, fins i tot, canvis de temperatura. Surts amb la sensació d’haver viatjat sense moure’t. 

Sublimotion (Eivissa): és el resultat perfecte a la suma d’alta cuina, art digital i performance. Realitat virtual, so 3D i una taula que es transforma d’escena en escena. Un manual de tendències gastronòmiques immersives en viu. 

Eatrenalin (Alemanya): càpsules que es desplacen per sales temàtiques. Cada espai, un món; cada món, un passi. Aquí menjar amb els sentits és literal: tot el teu cos entra en el menú. 

L’emoció com a ingredient 

La gastronomia immersiva i sensorial no és una moda passatgera: és la constatació que mengem amb la ment tant com amb la boca. Quan el relat, l’espai i la tècnica es posen al servei del gust, el resultat és memorable. Digue’n gastronomia immersiva i sensorial o, simplement, bona hospitalitat amb una mirada contemporània. L’important és que, quan t’aixequis de la taula, t’emportis alguna cosa més que una foto, un record. I això, en temps de soroll, és or pur per a qualsevol sala que vulgui revolucionar la seva proposta amb tendències gastronòmiques immersives i sopars sensorials que connectin de debò.