‘Ugly food’: la bellesa és a l’interior... i el sabor, també
No, no, no. Tot i que estiguem en l’era de l’aeshtetic, on prevalen la bellesa, els likes i estar sempre on point; on el que és bo ha d’entrar pels ulls… les coses estan canviant. Sabem que tot està sempre en transició constant, i el moviment ugly food és aquí per recordar-nos-ho amb cada quilo de fruita lletja salvada, cada verdura descartada per la forma i cada recepta d’aprofitament. El que per a molta gent seria malbaratament, per a d’altres és oportunitat: una revolució silenciosa que uneix sostenibilitat, ètica i sabor. En temps en què cada cistella de la compra també pesa en consciència, l’ugly food guanya terreny, i no és només tendència: és una filosofia, una manera d’entendre el menjar i el nostre planeta.
Quan parlem d’ugly food, estem parlant de recuperar el que s’havia descartat: pomes deformes, pastanagues tortes, tomàquets amb bonys que no arribarien al mercat. Ens referim a les fruites imperfectes, a les verdures lletges, a tot el que, sense merèixer-ho, acabava a les escombraries. I quan optem per comprar-les, consumir-les o cuinar-les, estem donant suport a una transformació real a la cadena alimentària. En altres paraules: abracem una cuina d’aprofitament que promou la sostenibilitat gastronòmica i combat el malbaratament alimentari.
Per què va sorgir el moviment ‘ugly food’?
La raó de ser de l’ugly food és tan simple com dramàtica: una enorme quantitat d’aliments perfectament comestibles es perd només perquè no compleixen els cànons estètics. És trist saber com a molts països d’Europa i als EUA, la fruita i la verdura amb petites irregularitats no arriben mai al mercat, cosa que representa una pèrdua enorme de recursos, energia i feina. Mentre diàriament milions de persones es moren gana, en altres parts del món, nosaltres llencem una taronja a les escombraries perquè en comptes de ser perfectament rodona és ovalada. Hi hauríem de reflexionar!
L’ugly food neix com a resposta reivindicativa, com la immensa majoria de moviments del sector gastronòmic. Reivindica el que és imperfecte, sí, el que és lleig. L’ugly food valora el que és funcional sobre el que és ornamental, i qüestiona el paradigma del producte bonic. Organitzacions, cooperatives i empreses s’han sumat a la causa: compren directament a la pagesia els productes descartats, els promouen com a ofertes més barates i els redistribueixen als consumidors sota la premissa que l’aspecte no defineix la qualitat ni el sabor.
Encara més: aquest moviment connecta amb una visió més extensa de l’alimentació, una mirada ètica i responsable que aposta por l’economia circular, el consum conscient i la reducció de l’impacte ambiental.
Però té beneficis reals el menjar lleig?
Adoptar l’ugly food com a pràctica habitual té molts avantatges, tant per a la butxaca com per al planeta. Primer, suposa un estalvi a l’hora de comprar: com que aquests aliments se solen vendre amb descompte (perquè no compleixen els estàndards estètics), els consumidors paguen menys pel mateix: textura, sabor i nutrients.
Segon, promou una conservació òptima de recursos. Cada tomàquet, cada pastanaga, cada col que no es llença representa aigua, terra i energia estalviades. Quan reciclem el que altres descarten, reduïm el pes del malbaratament alimentari en la cadena de producció.
Tercer, obre les portes a la creativitat: amb aquests productes imperfectes, es poden elaborar receptes d’aprofitament que en molts casos sorprenen el paladar. La textura d’una verdura madura però deformada, el sabor concentrat d’una fruita irregular... poden ser la base de guisats, conserves, rostits i conservacions casolanes on l’important és el gust, no pas l’aspecte.
Finalment, l’ugly food reforça una noció de justícia social i ambiental: quan consumim verdures lletges o fruites imperfectes estem reivindicant la feina dels agricultors, lluitant contra el malbaratament i promovent la cuina responsable.
Ugly food en acció: caixes descartades, cooperatives i consum conscient
Avui hi ha projectes que porten aquest ugly food a la nostra taula. Empreses com ara cooperatives agrícoles i start-ups de distribució s’especialitzen a recollir excedents, fruits que han quedat o verdures descartades i vendre’ls en caixes descartades a preu reduït.
A Europa, ja és habitual trobar aquests productes als mercats i les plataformes de repartiment: fruites i verdures fora de l’estètica, però tan fresques com les altres. Alguns d’aquests projectes fins i tot fan servir un model produce-on-demand: demanen només el que cal, eviten excedents i asseguren la frescor i la traçabilitat.
Per als consumidors, és una manera accessible de consumir amb consciència, reduir l’impacte ambiental i donar suport a un sistema més just. Per al planeta, representa menys malbaratament, menys empremta ecològica i una aposta real per l’aprofitament.
Ugly food, cuina domèstica i creativitat a la cuina
T’animes a sumar-t’hi? Aquí tens uns consells bàsics:
Comprar caixes de fruites imperfectes o anar a mercats locals on venguin fruita i verdura fora dels estàndards.
Integrar aquests aliments en receptes d’aprofitament: purés, conserves, salses, vins, rostits, melmelades… La textura o la forma no impediran que quedin delicioses!
Adoptar la conservació òptima: avui més que mai, és important gestionar bé els aliments, evitar el rebuig i fer servir tot es pugui del que comprem.
Incloure en la dieta més productes de temporada (això sol coincidir amb el que es descarta), reduint l’empremta ecològica.
En definitiva, apostar per l’ugly food és una manera de menjar amb consciència, de donar un valor real als aliments, a la feina del camp i a la nostra responsabilitat com a ciutadans. Triar verdures lletges i fruites imperfectes i aprofitar-les no és conformisme: és coherència, creativitat i un petit acte revolucionari. Perquè quan abracem l’ugly food, canviem la nostra manera de veure la compra, la cuina i el malbaratament. Transformem el rebuig en una possibilitat, i el que s’havia descartat, en sabor. I, sense adonar-nos-en, construïm una gastronomia més justa, sostenible i conscient.