Cuinar ens fa més humans?

Acaba d’aparèixer un llibre important, Dictionnaire des cultures alimentaires. Són 1.500 pàgines sense equivalent en el món editades per les prestigioses Presses Universitaires de France; 230 articles escrits per un equip internacional interdisciplinari de 162 autors sota la direcció del socioantropòleg Jean-Pierre Poulain.

Em fa molta il·lusió tenir-hi quatre entrades: Domènech, Ignasi; Arzak, Juan Mari; Adrià, Ferran, i (sobretot) la dedicada a la Cuina; perquè m’he passat mitja vida intentant explicar-me i explicar què és i com funciona aquesta estratègia alimentària exclusiva dels éssers humans. Precisament en la tecnologia culinària hi trobem el primer registre dels orígens de la humanitat, quan associem els còdols treballats, els primitius ganivets de pedra, a la capacitat de qui els va fabricar de preveure el futur construint models mentals complexos. D’això parlava dimecres dia 5 de desembre, en una imprescindible Contra de Lluís Amiguet al diari La Vanguardia, el neurocirurgià Steven J. Schiff, contestant la pregunta essencial de si el pensament és anterior al llenguatge, de si podem pensar sense parlar. Després explicava com, les hipòtesis que el nostre cervell genera a cada moment basant-se en la memòria, es contrasten amb la realitat mitjançant la percepció dels sentits.