10 receptes de 'finger food' o la moda de menjar sense cuberts

Va costar segles que la forquilla i el ganivet s'imposessin a Europa (la cullera és més antiga) com la manera habitual de péixer-se els aliments, ja que fins a l'Edat Mitjana tothom, des del rei al més humil plebeu, menjava amb les mans, com ens han ensenyat moltes pel·lícules.

Però el món és molt gran i hi ha continents sencers on a penes es fan servir coberts i encara s'utilitzen els dits, pans de diversos tipus o dos bastonets per acompanyar els aliments a la boca. Ara, les noves maneres de menjar, les que estan més de moda sobretot fora de casa, estan arraconant al nostre país els coberts, almenys en els àpats més informals i festius

Diuen que a les puntes dels dits hi ha uns enzims que faciliten la digestió, però no deu ser pas aquest el motiu que cada vegada mengem més sense coberts; més aviat ho atribuiria al fenomen de les tapes, a l'eat street o street food, a la consolidacó dels kebabs com a locals de menjar ràpid i econòmic i a la moda de la cuina mexicana, de la cuina oriental en general i de la japonesa en particular. I si no, penseu en les darreres vegades que heu sortit a menjar fora de casa i recordeu quantes heu optat per les tapes, montaditos, sushi, burritos, kebab o noodles.

Per no parlar de la pizza o dels entrepans, la nostra forma clàssica de menjar ràpid que els darrers anys s'ha revifat amb la moda de les hamburgueses gurmet i la reivindicació de la botifarra com a fast food català. A centreeuropa, la botifarra la substitueixen per salsitxes de moltes menes, que la gent també menja pel carrer en entrepà o servides en safates de cartró amb patates i salses, com la famosa currywurst alemanya, que mengen amb broquetes.

Les mans van ser la primera forma d'agafar els aliments que vam fer servir els humans, i en àmplies zones del planeta segueix sent la forma majoritària de menjar, normalment utilitzant tres dits, cor, índex i polze. Això sí, sempre de la mà dreta, perquè la mà esquerra és considerada impura en molts països, que la fan servir per a la seva higiene personal i consideren vulgar i poc educat utilitzar-la per menjar o per encaixar amb algú.

Utilitzar les mans, a banda dels enzims dels dits que faciliten la digestió, permet una percepció molt més real dels aliments: notar la textura i la mida, sentir la temperatura... Les noves tendències en pediatria recomanen que, a partir dels sis mesos, als nens se'ls comenci a donar, a més de la llet materna, aliments sòlids, que ells mateixos se'ls peixin amb les mans, perquè si se'ls alimenta amb purés, com se segueix fent, a part del gust no noten cap diferència entre un pèsol i una patata, un tros de carn o un tros de peix, un plàtan o una pera. Amb els dits aprenen a apreciar la forma dels aliments, els relacionen amb colors, aprenen a distingir les temperatures i les coccions, i els és més fàcil identificar i destriar què els agrada i què no.

Per les raons més lligades amb les modes que hem dit abans, sembla clar que cada dia fem servir menys els coberts, almenys la forquilla i el ganivet, que van ser els darrers que vam incorporar a les nostres taules, a l'Edat Mitjana. L'ús de la cullera és molt més antic, i es remunta a la prehistòria, amb estris lògicament més primitius que els actuals, com els ossos d'animals o les closques de mol·luscos.

A Amèrica els europeus hi vam portar, entre moltes altres coses, els coberts, però els països de gastronomia més poderosa conserven les seves maneres tradicionals de menjar sense, com a Mèxic, on els aliments majoritàriament se segueixen servint sobre bases de farina de blat de moro o de blat, ja es diguin nachos, tacos, fajitas o burritos. I als Estats Units, segurament pel seu ascendent britànic, els sanvitxos segueixen imperant, i entre ells, encara que soni a tòpic, el hot-dog i l'hamburguesa són els reis.

A l'Àfrica, menjar amb els dits no s'ha deixat de fer mai. Els marroquins, per exemple, acostumen a menjar directament de la plata que es posa al centre de la taula i agafen el menjar amb tres dits de la mà dreta. Per fer-ho, s'ajuden amb pa de pita o pa àzim (sense llevat); l'excepció és el cuscús, que se sol menjar amb cullera.

Més al sud, a l'Àfrica negra, trobem les dues maneres de menjar: en països com Ghana o el Senegal, que tenen l'arròs com a base de la seva alimentació, solen menjar amb cullera, però en d'altres com Kènia, Uganda o Tanzània, també fan servir diferents masses farinoses per acompanyar el plat principal, i les agafen igualment amb tres dits, cor, índex i polze.

En molts d'ells tampoc fan servir plat, com a Etiòpia, i els aliments es presenten a la taula o a terra en safates entorn de les quals s'asseuen els comensals per menjar amb els dits o amb fins pans sense llevat, com l'injera, un pa fet amb un cereal endèmic de la zona anomenat tef.

En algunes zones d'Àsia, com l'Índia, la mà dreta també és l'eina tradicional a la taula, però a la majoria de països fan servir els bastons de fusta o metall que aquí han popularitzat els restaurants xinesos i japonesos. Els bastonets són molt més antics que els nostres coberts, ja es feien servir quan aquí tothom feia córrer encara les mans.

Condició indispensable per fer servir aquests estris és que els aliments es cuinin tallats petits perquè ens en puguem posar una porció a la boca cada vegada amb els bastonets, per això a les grans cuines asiàtiques, les verdures, les carns, els peixos sempre es presenten tallades, sovint de manera artística, a punt per menjar. A la xarxa trobareu dotzenes de vídeos tutorials per aprendre a fer servir els bastonets, que si encara no en sabeu, més d'un dia us trobareu en un compromís!

La globalització i la fusió de cultures i cuines fan que avui totes aquestes maneres de cuinar i de menjar siguin presents al nostre país i cada vegada més integrades a la nostra manera d'afrontar els àpats. Si hi afegim que l'avantguarda culinària ha popularitzat els menús llargs, de moltes i petites racions, que sovint se serveixen en culleretes, gotets i altres recipient que es poden agafar directament amb els dits sense recórrer als coberts tradicionals, i recorrem a la tradició pròpia de les tapes i montaditos, és clar que no ens serà gens difícil preparar un dinar o un sopar divertit amb amics per menjar sense coberts,  asseguts o drets, a dins de casa o a l'aire lliure.

Us deixem unes quantes receptes fàcils agrupades segons la manera de menjar per si us decidiu a muntar un àpat informal i voleu sorprendre els convidats amb un bufet ben ampli en el qual no calguin coberts. Algunes receptes són meves, altres són tradicionals del seu país, però totes, és clar, són per menjar sense forquilles ni ganivets!

Receptes

1. PER AGAFAR AMB LES MANS

Mediterrània:

Musclos amb vinagreta de verdures

Ingredients:

• - Musclos
• - Vi blanc
• - Ceba tendra
• - Pebrot verd
• - Pebrot vermell
• - Cogombres en vinagre o agredolços
• - Oli
• - Vinagre de Xerès
• - Sal
• - Pebre negre
• - Bitxo vermell (opcional)

Preparació:

- Netegem els musclos i els obrim al vapor posats en una olla ampla tapada, amb un raig de vi blanc. Quan es comencin a obrir els musclos, apaguem el foc i els deixem refredar. Separem les cloves i llencem la que no té carn.

- Per preparar la vinagreta, piquem ceba tendra, cogombres, pebrot verd i pebrot vermell a dauets petits, la mateixa quantitat de cada un, i els posem en un bol. Salem i amanim amb oli i vinagre, en proporció de tres a un, i barregem bé. També hi podem afegir una mica del suc de la cocció dels musclos. En posem una culleradeta sobre cada musclo. I per donar-li un toc picant, una mica de bitxo picat barrejat amb la resta de verdures.

Tabulé

• Ingredients (per a 6 persones):
•  
• - 1 1/2 vasos de sèmola de blat (cuscús)
• - 3/4 de quilo de tomàquets madurs
• - 2 gots de julivert picat
• - 1 got de menta fresca picada
• - 2 llimones
• - 1 vas d'oli d'oliva verge extra
• - Comí
• - Canyella mòlta
• - Pebre negre
• - Sal

Preparació:

- Rentem els tomàquets, els traiem les llavors i els piquem molt fins.

- Preparem una barreja a parts iguals (1 cullera de postres) de comí, pebre negra i canyella mòlta. Barregem amb el tomàquet i reservem.

- Posem la sèmola en un bol gran, hi afegim aigua calenta abundant amb una mica d'aigua, remenem, deixem un parell de minuts en repòs i escorrem. Guardem en un bol d'amanida

- Barregem el julivert i la menta picats amb el suc de les 2 llimones i després amb la sèmola. Hi afegim el tomàquet i l'oli d'oliva, barregem bé i deixem reposar uns minuts abans de servir.

- També hi podem posar cogombre fresc tallat a daus petits i olives negres picades.

2. PER MENJAR SOBRE BASES DE FARINA

Catalana:

Coca de recapte

• Ingredients:
•  
• - 500 g de farina de força
• - 30 g de llevat premsat
• - 250 g d’aigua tèbia
• - 100 g d’oli d’oliva o mantega
• - Sal
• - Per a la guarnició: escalivada, botifarres, anxoves, arengades...
•  

• Preparació:

• - Diluïu el llevat en l’aigua. Poseu la farina sobre el marbre en forma de volcà i afegiu al centre la resta d'ingredients (menys l’oli). Treballeu aquesta massa amb les mans, fins que tingui consistència i es desenganxi fàcilment del marbre.

• - Tapeu la massa amb un drap perquè fermenti i deixeu-la reposar en un lloc temperat (de 20 a 40º). Passades tres hores (mínim), torneu a treballar-la, aquesta vegada amb l’oli, fins que l’absorbeixi i quedi suau. Deixeu-la reposar 30 minuts més, tapada.

• - Mentre lleva, escaliveu els pebrots ,les albergínies i les cebes, a la brasa o al forn. Un cop cuits, peleu-los, netegeu-los i talleu-los a tires.

• - Empolseu amb farina una safata de forn o bé col·loqueu-hi paper de forn i esteneu a sobre la massa amb les mans mullades d’oli. Damunt hi poseu les cebes tallades en cèrcols, el tomàquet, els pebrots i les albergínies. Finalment, les arengades netes d'espina i escates, o les anxoves, o les botifarres...

• - Regueu el conjunt amb oli i salpebreu-lo. Preescalfeu el forn a 160º i doneu-li uns 30 minuts de cocció.

• Butiburguer

Ingredients:

• - 1 botifarra crua
• - Panets de xapata minis
• - Formatge
• - Cebes
• - Nata
• - Vi blanc
• - Oli
• - Sal
• - Sucre bru
• - Moniatos
•  

• Preparació:

• - Obrim la botifarra de dalt a baix amb un ganivet fi i separem la carn del budell on està embotida. En fem quatre parts i les moldegem amb les mans per donar-los forma d'hamburguesa. Les courem a la planxa al gust de cadascú.

• - Preparem la crema de ceba: en una paella amb oli posem a sofregir força ceba, salem perquè deixi anar l'aigua, i quan es comença a quedar seca i a enrossir-se, hi aboquem un raget de vi blanc, seguim sofregint a foc suau i, quan cal, hi afegim aigua o brou suau, si en tenim. S'ha de cuinar força estona, com a mínim mitja hora, millor tota una, i finalment hi posem un raget de nata líquida, no massa, només perquè ajudi a lligar la salsa, deixem un parell de minuts al foc i passem el conjunt al got del túrmix per triturar-ho ben fi.

• - Abans d'abocar-hi la nata, hi podem posar una culleradeta de sucre morè, ajuda a donar un to més daurat a la ceba i m'agrada el punt dolç que dóna a la salsa; però això va a gustos.

• - Per muntar l'entrepà, partim les minixapates i posem sobre la part inferior una làmina de formatge. Dipositem a sobre l'hamburguesa i a sobre, una cullerada de crema de ceba.

• - Per preparar les xips de moniato de l'acompanyament, tallem làmines ben fines amb la mandolina i les fregim en oli calent, no massa quantitat a l'hora. No triga gaire a fer-se: només tirar-lo veureu que al voltant de cada xip de moniato es formen un munt de bombolletes; quan desapareixen ja es poden treure, sense entretenir-se, que de seguida es cremen. Se salen quan són fredes.

• Mexicana:

• Burritos

• Ingredients (per a 6 persones):

• - 1/2 kg de machaca (carn de vedella guisada i esmicolada en fils prims)
• - 1/2 ceba picada
• - 12 tortillas de blat
• - 2 cullerades d'oli d'oliva
• - Sal

• Per a la salsa mexicana:

• - 3 tomàquets madurs
• - 1/2 ceba gran
• - 4 chiles serranos (bitxos verds petits) frescos
• - 20 g de coriandre
• - 2 culleradetes de suc de llimona
• - 2 culleradetes de sal

• Preparació:

• - Per fer la salsa mexicana cal picar els tomàquets, pelats i sense llavors, la ceba, els bitxos i el coriandre. Es barregen en una salsera, s'amaneixen amb el suc de llimona i la sal, es torna a barrejar tot i es deixa reposar una hora.

• - D'una altra banda, saltem en una paella amb un raig d'oli d'oliva la carn feta a fils i la ceba, remenant fins que la carn s'enrosseixi; ajustem de sal i reservem.

• - Escalfem les tortillas en una paella sense oli i les reservem tapades; les anem omplint, una a una, amb una mica de carn, les enrotllem i les servim acompanyades de la salsa mexicana perquè cadascú se'n posi la que vulgui.

• 3. PER MENJAR AMB BASTONETS

• Asiàtica:

• Sopa de fideus xinesos al wok amb verdures

Ingredientes (per a 4 persones):

• - 250 g de fideus xinesos de blat (chow mien)
• - 1 ceba tendra
• - 1 pebrot verd
• - 1/2 pebrot vermell
• - 1/2 carbassó o albergínia
• - 1 pastanagues
• - 100 g de bolets xiitake frescos o un grapat de bolets secs
• - 2 fulles de col
• - Salsa de soja
• - Brou de carn o de verdures
• - Sal i pebre negre

Preparació:

- Tallem en juliana la ceba, la pastanaga, els pebrots, el carbassó, les fulles de col i els bolets i ho saltem tot al wok amb un raig d'oli i un pols de sal, fins que les verdures han perdut duresa però es mantenen al dente. Aleshores hi tirem un bon raig de salsa de soja, remenem i hi aboquem els fideus crus, sortits del paquet. Els cobrim amb el brou ( de carn o de verdures) bullent, tapem el wok i apartem del foc.

- En quatre o cinc minuts (el temps que indiqui el paquet) tenim la sopa feta, a punt de servir en el bol per menjar; un toc de pebre negre de molinet li dóna el punt final, tot i que també hi aniria bé un toc picant, amb una mica de bitxo fresc tallat i saltat amb la resta de verdures.

- Us recomano fer servir els bastonets xinesos per menjar-vos els fideus i les verdures, i, en acabar, beure la resta del brou directament del bol.

4. PER MENJAR AMB BROQUETES (I BASTONETS)

Mediterrània:

Kefta de vedella amb salsa especiada de iogurt grec

Ingredients (per a 4 persones):

• - 1/2 kg de carn de vedella picada (o de xai o de pollastre)
• - 1 ceba tendra
• - 2 grans d'all
• - 20 g de pinyons
• - Un manat de julivert
• - 1 culleradeta de cafè (c/c) de comí molt
• - 1 c/c de pebre vermell dolç
• - Mitja c/c de pebre vermell picant
• - Sal
• - Pebre negre
• - Oli d'oliva

• Per a la salsa:

• - 1 iogurt grec natural
• - 1 gra d'all
• - 1 culleradeta de postres (c/p) de julivert picat
• - 1 c/c de comí mòlt
• - 1/2 c/c de curri
• - 1 c/p maionesa

• Preparació:

• - Es piquen bé la ceba, l'all, els pinyons i el julivert, i s'afegeix tot a la carn, juntament amb les espècies i l'oli. S'amassa bé perquè es barregin tots els ingredients, i es reserva a la nevera almenys una hora, perquè la carn prengui i agafi el gust dels condiments.

• - Una estona abans de cuinar la kefta, traiem la carn de la nevera i li donem forma, ja sigui fent boletes com mandonguilles, ja sigui donant-los forma d'hamburgueses o, com es presenta a molts països, en forma de mandonguilla allargada enfilada en una broqueta de fusta o de metall. Es deixen reposar una estona més a la nevera abans de coure-les a la planxa, al forn o a la brasa, que és com queden millor.

• - Per fer la salsa, barregem el iogurt grec amb un gra d'all i julivert ben picats, el comí mòlt iel curri, tot ben emulsionat, i hi afegim una cullerada de postres de maionesa.

• - La carn se serveix amb una mica de salsa per sobre i amb un bol a banda per poder anar salsant la carn al gust, i jo la vaig acompanyar també amb remolatxa crua sobre salsa de iogurt, i amanida amb sal, comí mòlt i un raig d'oli.

• Shish kebab (broqueta moruna)

• Ingredients:

• - 1 kg de carn de xai o vedella
• - Suc de llimona
• - Ceba
• - All
• - Julivert i coriandre
• - Sal
• - Oli
• - Espècies: comí, pebre negre, gingebre, pebre vermell dolç, cúrcuma i safrà

Preparació:

- Pel seu origen al nord d'Àfrica, lògicament aquestes broquetes es preparen principalment amb xai, i també amb vedella, tot i que aquí és molt comú fer-les amb carn de porc.

- Primer de tot barregem les espècies, a base d'anar provant i amb una mica d'intuïció, perquè a cada lloc fan la seva pròpia barreja i normalment no se'n dóna la composició exacta. Cal posar-hi comí, pebre negre mòlt, gingebre, pebre vermell dolç, cúrcuma i safrà. Després s'hi afegeix all i coriandre picat, ceba, julivert, suc de llimona, oli i sal.

- En aquesta barreja, ben macerada, s'hi banya la carn i es deixa empapar dels sabors, si pot ser, d'un dia per l'altre, a la nevera.

A l'hora de cuinar, només cal escórrer la carn, punxarla amb una broqueta de fusta i coure-la, si pot ser, sobre unes bones brases, cosa que podeu deixar fer als mateixos convidats.

Centreeuropea:

Currywurst

Ingredients:

• - Salsitxes alemanyes tipus Bratwurst
• - Patates fregides o panets
•  

• Per a la salsa:

• - 1/2 ceba
• -1 gra d'all
• - 250 g de tomàquet natural picat
• - 1 cullerada de sucre
• - 2 cullerades de puré de poma
• - 1/2 culleradeta de vinagre de poma
• - 1 culleradeta de mostassa
• - 1-2 cullerades de barreja de curri
• - 1/2 culleradeta de sal
• - Pebre negre
• - Oli d'oliva

• Preparació:

• - Per preparar la salsa, piquem la ceba i el gra d'all i els fem sofregir en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Hi afegim el tomàquet, amb el seu suc, i la cullerada de sucre, i deixem reduir uns minuts.

• - Incorporem el puré i el vinagre de poma, la mostassa i el curri. Salpebrem i barregem bé. Deixem coure a foc suau fins que redueixi i espessi i el tomàquet estigui gairebé desfet. Triturem amb una batedora i tornem a la paella perquè redueixi fins que tingui la consistència que busquem.

• - Una versió més senzilla i ràpida és barrejar salsa de tomàquet o kètxup amb curri mòlt.

• - A l'hora de servir, escalfem les salsitxes en una paella o a la planxa i les tallem a trossos d'un dit de gruix. Repartim la salsa per sobre.

• - Les salsitxes se serveixen tallades per poder agafar-les amb els dits o amb una broqueta de fusta, perquè el currywurst és un plat de carrer molt popular a Alemanya que se serveix en un plat de paper. S'acompanya amb un panet tou o amb patates fregides.

• Musclos en escabetx

Ingredients:

• - 1/2 kg de musclos
• - Vi blanc
• - 1 pastanaga
• - 1 ceba
• - Pebre negre en gra
• - Oli d'oliva
• - Vinagre
• - Alls
• - Pebre vermell dolç i picant
• - Llorer
• - Herbes aromàtiques
• - Sal

• Preparació:

• - Netegem els musclos i els obrim al vapor en una cassola tapada posada al foc amb un raig de vi blanc. Els deixem refredar i separem la carn de les closques.

• - En una cassola, sofregim en oli abundant una pastanaga grossa tallada a rodanxes i una ceba mitjana tallada a tires, juntament amb mitja dotzena de grans d'all aixafats amb pell i uns quants grans de pebre negre.

• - Quan les verdures perden la duresa, hi afegim un gotet de vinagre i un altre d'aigua, pebre vermell dolç i picant i unes herbes aromàtiques (llorer, farigola i una mica de romaní) i deixem bullir una estona tots els ingredients. Abans d'apagar el foc, hi afegim mig got del suc de la cocció dels musclos, deixem integrar els sabors i triturem el conjunt després de treure les herbes i la pell dels alls. Tornem a la cassola, escalfem, hi posem la carn dels musclos i deixem refredar. Per anar bé ha de reposar uns hores, millor fins l'endemà.

• - Podem servir en llaunes imitació de les de conserva que trobarem en botigues d'estris de cuina, per sorprendre els comensals.