On podem menjar els millors macarrons de Barcelona

La Fonda de Pirenaicas 

Oberta el 19 de juny del 2024, La Fonda de Pirenaicas neix amb una declaració d’intencions clara: recuperar el menjar tradicional català que estava desapareixent de les cartes. La idea és senzilla i poderosa alhora: “Menjar el menjar que menjaries a casa de la teva àvia un diumenge”. I això es nota des de la primera mossegada. 

Els seus macarrons parteixen d’un sofregit de tomàquet natural reduït amb mesura, sense presses ni excessos, lligat amb botifarra Dos Erres. No hi ha tècnica exhibicionista ni voluntat d’alta cuina, sinó una recerca conscient d’aquest sabor domèstic que connecta directament amb la infància i la cuina de casa. Són macarrons que no volen ser moderns, sinó eterns. 

La resta de la carta acompanya aquesta mateixa lògica: fideus a la cassola, mandonguilles a la catalana, flam del Lopes i, fins i tot, llibrets ben fets. Tradició sense ironia, executada amb respecte i producte. 

Colmado Wilmot 

Des que va obrir, el 23 d’abril del 2023, Colmado Wilmot ha construït una forma molt concreta d’entendre la taula: sense presses, amb memòria i amb producte com a eix central. El projecte recupera l’esperit dels antics colmados, aquells llocs on s’anava a menjar, beure i quedar-se. 

Aquí, els macarrons no són uns macarrons qualssevol: son els macarrons del cardenal, una recepta popular recollida al receptari La cuynera catalana del gastrònom Ignasi Domènech. Pasta senzilla, carn, formatge gratinat, servits des del màxim respecte a la tradició, sense reinterpretacions innecessàries. La diferència és precisament aquesta: no tocar el que funciona. 

Més enllà del macarró, destaquen plats com la truita de xistorra, el peix del dia i unes mandonguilles que resumeixen a la perfecció la filosofia del colmado: cuina reconeixible, honesta i reconfortant. 

Seis Cuarenta 

Seis Cuarenta és dinamisme pur. Una cerveseria elegant, amb esperit madrileny i execució catalana, on tradició i mirada contemporània conviuen sense rigideses. Un local viu, pensat per picar, compartir i tornar-hi. 

Els seus macarrons s’allunyen deliberadament de l’imaginari dels de l’àvia. Aquí hi ha tècnica, precisió i una personalitat molt marcada. Parteixen d’un sofregit de pernil ibèric, es lliguen amb una salsa de formatge suau i una beixamel tan densa que gairebé es pot menjar amb forquilla. S’hi sumen xoriço, pernil i botifarra, buscant intensitat sense saturar. Un equilibri mesurat entre cremositat i caràcter. 

La resta de la carta segueix aquesta mateixa línia: producte de temporada, receptes reconeixibles reinterpretades amb sensibilitat actual i una proposta informal però ben afinada. 

Santa Magdalena 

Santa Magdalena va obrir ara fa dos anys amb una idea clara i gairebé militant: tornar a la cuina catalana de sempre, sense artificis ni reinterpretacions. Cuina de l’àvia, de cullera, de xup-xup i de paciència. Aquí no es juga a modernitzar la tradició: es respecta. 

Els seus macarrons tornen a ser els macarrons del cardenal, entesos com a plat de festa, contundent i profundament saborós. Un sofregit llarg, carn melosa, una beixamel lleugera i acabats al forn, com mana el receptari clàssic. Un plat cada cop més present a Barcelona, però que aquí se serveix amb coherència i sense concessions. 

A la carta hi conviuen fricandó, capipota, peus de porc, bacallà amb tomàquet i el popular Pinotxo (cigrons amb calamarsons i botifarra negra). Cuina de memòria que reconforta i omple. 

Colmado Carpanta 

Obert el 3 de juny del 2024, Colmado Carpanta és el resultat d’un somni entre amics de tota la vida. Un projecte petit, honest i amb una clara vocació de producte. 

Els seus macarrons es construeixen per capes: una crema de parmesà a la base, una bolonyesa elaborada amb el mateix pollastre a l’ast de la casa –treballada durant hores i amb un toc de vi ranci– i un gratinat final generós, dels que demanen pa per escurar. Són uns macarrons pensats per gaudir-ne sense presses. 

La proposta es completa amb truites, croquetes, tomàquet de temporada tractat amb respecte absolut i, quan arriba el fred, una escudella que ràpidament s’ha guanyat la fama. 

Bar Fischer 

El Bar Fischer és un dels projectes on tot està pensat, mesurat i treballat amb una obsessió sana. Obert el 9 de maig del 2025, neix d’una passió compartida pel bon menjar i d’un procés llarg, conscient i molt meditat. Cuina, disseny i concepte van plegats. 

Els seus macarrons són fruit d’un treball intens de prova i error. Es volia competir directament en un dels grans terrenys de batalla del bar barceloní: la truita i els macarrons. La recepta final inclou secret ibèric, sofregit de tomàquet i sobrassada, gratinats amb formatge cruixent i algun ingredient secret que només es descobreix asseient-se a taula. Des del primer dia, s’han convertit en un dels plats més comentats del local. 

Més enllà dels macarrons, brillen els calamars amb ceba i mongetes seques de Cal Valls, amb ceba caramel·litzada durant setze hores, així com també propostes com ara l’ànec a la brasa, els porros confitats amb anxova i el carpaccio de tonyina Balfegó. Cuina catalana elevada des del respecte i l’ofici. 

Bar Bocata 

Al gener va fer dos anys que van obrir, però ha estat un enlairament apoteòsic. La història comença amb l’Oriol i en Quim, amics des de la guarderia que somiaven emprendre un negoci junts. En Quim va buscar bars de platja durant molts anys, “però el tema no va tirar endavant”, ens explica l’Oriol. “En canvi, un restaurant a Barcelona ens va caure del cel”. Els macarrons que serveixen al Bar Bocata són la recepta de l’àvia del xef, que els defineix com a “macarrons d’aprofitament, els de tota la vida”. Es fan amb el menjar que sobra d’altres receptes, així neix el gran gust que tenen i la sensació d’estar com a casa. Però si alguna cosa els defineix, a part d’aquest plat, és la botifarra Dos Erres, una mica crua per dins, amb formatge fos i pa amb tomàquet, “i, si parlem de postres, el pa amb oli i sal, que servim sobre un melindro, és el nostre best-seller, sense cap mena de dubte”. 

El regreso de un plato que nunca se fue 

La presència creixent dels macarrons a les cartes barcelonines parla menys de moda que de necessitat. Lluny de la nostàlgia impostada, aquestes propostes demostren que la cuina popular pot ocupar espai públic sense perdre identitat, i oferir una experiència reconeixible que connecta amb el comensal des de la primera queixalada.