Un passeig gastronòmic per la ruta de tapes 'Saborea Granada'
Es nota que aquí es prenen el tema de les tapes de debò, i ens trobem amb una creativitat i execució fora del comú en les diferents tapes que hem provat de la ruta 'Saborea Granada'.
La primera parada la vam fer a restaurant Oleum (San Antón 81), que ofereix un caneló de xai segureño, amb mango de Motril, quinoa i puré de carbassa cortijera (a la imatge d'obertura).
Una saborosa tapa en la qual cada ingredient té el seu paper, començant pel xai segureño que, a més de marcar el seu origen granadí, aporta aquest gust de rostit de tota la vida, però de manera subtil i delicada, i contraposat a la dolça acidesa del mànec de Motril, que de nou ens recorda on som. La quinoa, tan de moda últimament, i la carabassa acompanyen a la perfecció a una tapa saborosa, complexa i rodona.
El restaurant Secreto de Humphrey (General Narvaez, 3) ens explica un suggeridor conte amb "la sardina que no volia nedar". Una original manera de presentar una sardina marinada, elaborada de manera irreprotxable, amb sabor i textura exquisida, acompanyada d'elements "terrestres" com una torrada amb salmorejo, bolets (senderuelos) "osmotitzades" amb taronja i brots de ceba que, sobre dues patates s'eleven sobre el "mar" blau del fons del plat.
De nou ens trobem amb una tapa molt pesada, i el resultat és notable, no només en la seva magnífica presentació i excel·lent sabor, sinó per respondre perfectament al concepte de "tapa moderna", que, gràcies a la torrada de pa, podem menjar amb la mà.
La sardina torna a ser protagonista al restaurant Oliver (Plaça Peixateria 12), però aquesta vegada en un ric escabetx casolà, i amb una posada en escena espectacular, que inclou xarxa de pesca i una gelatina de llimona i taronja tenyida de blau turquesa que realça el caràcter marí del plat.
S'agraeix l'aposta per l'escabetx, una preparació que ha caigut en desús, i que a Oliver el preparen magníficament i, a més, combina molt bé amb la cervesa.
El meu ruta particular va concloure a la Alacena de las Monjas (plaça Pare Suarez 5) i la seva gyoza de xai segureño, bé! de nou triant productes locals, amb escuma de iogurt i cogombre, salsa de soja i oli de Xile.
Boníssima combinació, em sembla que és tot un encert barrejar aquestes delicades crestes japoneses amb el xai, i amb l'exòtic toc que li dóna la soja i el xili. I de nou encerten en ser un plat molt de "pica-pica", que es pot, i deu, menjar amb les mans.
/ Relacionats.
/ Trending.
