Què és el ‘bubble tea’ i quins gustos són tendència aquest 2026?
La cerimònia sempre comença igual: agitar el got amb força, agafar una palleta d’aquelles d’un diàmetre inusualment gruixut i perforar el segell superior amb un cop sec. El pop inicial és el preludi d’una de les begudes més divertides, versàtils i singulars.
El bubble tea és una preparació d’origen taiwanès que difumina la línia entre un refresc, un te tradicional i unes postres de cullera, i fusiona una base líquida (que pot ser te sol, te amb llet o suc de fruita) amb una sèrie d’amaniments sòlids que reposen al fons del recipient.
Textura QQ: el plaer de beure i mastegar
Si hi ha un element que el defineix, són les cèlebres perles de tapioca (boba pearls). S’elaboren a partir del midó de l’arrel de iuca, i la màgia no és tant el sabor —que és força neutre—, sinó la sensació que provoquen a la boca.
En la cultura asiàtica, hi ha un terme específic per descriure la consistència ideal d’aquestes perles: la textura QQ. És un concepte difícil de traduir directament, però fa referència a un mos que és elàstic i ferm alhora, semblant a la pasta cuita al dente, a una gominola o als famosos tteokbokki (els populars cilindres de massa d’arròs coreans). Aquesta combinació permet que la base líquida i els toppings arribin junts en cada glop i creïn una dinàmica poc habitual on beure i mastegar tenen lloc de manera simultània.
Un viatge als anys vuitanta
La història del bubble tea s’inicia al Taiwan de la dècada del 1980, quan les cases de te tradicionals buscaven fórmules per atreure un públic jove seduït pels refrescos freds occidentals. El primer pas d’aquella evolució va consistir a servir el te gelat i batre’l en una coctelera, per tal de generar una densa capa d’escuma a la superfície. Van ser precisament les bombolles d’aire creades per l’agitació les que van batejar l’invent amb el seu nom original.
El pas definitiu es va fer quan, segons explica la història gastronòmica local, es va decidir abocar unes postres tradicionals de boletes de tapioca dolça dins d’un got de te negre fred amb llet. Aquell format tan atrevit va ser un èxit rotund. El que va començar com un experiment informal en un saló de te de seguida es va convertir en un emblema nacional, amb una recepta que aviat traspassaria les fronteres del seu país natal.
Glops a mida
La personalització és un dels trets distintius del bubble tea, ja que dona la llibertat de configurar cada comanda pràcticament des de zero. Després de triar la base, el control sobre el gel i el sucre és determinant per al resultat final. No és una qüestió secundària: una temperatura excessivament baixa endureix les perles de tapioca, mentre que un nivell reduït de gel en conserva la suavitat original. De la mateixa manera, ajustar el percentatge de dolç aconsegueix equilibrar el conjunt perquè la potència de la infusió o de la fruita destaqui per sobre del sucre.
Els clàssics
El brown sugar boba és una de les elaboracions més aclamades. Les perles es couen en un xarop de sucre morè ben dens que, quan s’aboca al got, rellisca per les parets deixant-hi marques de caramel, abans d’integrar-se amb la llet.
D’altra banda, el taro milk tea sobresurt com la recepta més visual, pel color porpra. El taro és un tubercle asiàtic que s’infusiona amb la llet per aportar-hi un sabor cremós, molt semblant al de la vainilla i el coco. Per a qui prefereixi un perfil menys dolç, el macha milk tea fa servir l’amargor característica del te verd japonès molt per aconseguir un balanç molt més sofisticat.
Fruita de temporada i l’esclat de les ‘popping boba’
Més enllà de les opcions làcties, el te de fruites ofereix una versió més lleugera i àcida. Es prepara mesclant tes freds (com ara el de gessamí o el wulong) amb polpa de fruita, amb ingredients com ara maduixes, llimona, aranja, pinya o préssec.
És precisament en aquestes begudes amb fruita on s’evidencia que les perles no han de ser sempre de tapioca. Per exemple, també hi ha les popping boba, unes esferes de colors formades per una fina membrana de gelatina que amaga suc a l’interior. Quan es pressionen amb les dents, exploten de cop, i alliberen gust de mango, de litxi o de maduixa.
Tendències que marquen el 2026
Les novetats d’aquest any, pel que fa al te de bombolles, se centren en la frescor i l’ús de botànics. Triomfen les bases d’hibisc, flor de cirerer o crisantem, en sintonia amb el iuzu i la fruita de temporada.
De la mateixa manera, el sucre tradicional cedeix el pas a endolcidors com ara el xarop d’atzavara o la panela, que permeten que la qualitat de la fulla de te i la puresa natural dels ingredients siguin les veritables protagonistes de la recepta.
Aquest 2026, el cheese tea també es posiciona com una alternativa atrevida per reinventar el fenomen taiwanès. Consisteix en un te fred coronat per una capa gruixuda d’escuma de formatge. La salinitat realça el punt dolç de la beguda, rebaixa l’astringència del te i aporta una densitat cremosa que converteix una infusió senzilla en una proposta molt més sorprenent.
/ Relacionats.
/ Trending.
