Per què ens entren desitjos i què significa cadascun segons la ciència

Quan apareixen els desitjos? 

Hi ha certes situacions que predisposen a tenir desitjos. 

Els dies previs a la menstruació i els desitjos de coses dolces 

Les diferents fases del cicle menstrual estan intervingudes per les fluctuacions hormonals, especialment d’estrògens i progesterona. En la fase premenstrual (lútia) i a mesura que s’acosta la menstruació, els nivells d’aquestes hormones disminueixen de manera significativa. Això comporta una baixada dels nivells de serotonina, cosa que pot contribuir a un baix estat d’ànim i un desig més accentuat de dolç. Aquests desitjos busquen justament elevar els nivells de serotonina i d’endorfines per tal de contrarestar la sensació de tristesa pròpia de la síndrome premenstrual (SPM). 

Dietes restrictives 

L’aparició de desitjos és molt comuna davant de la privació o la restricció de determinats aliments. Com més es prohibeix un aliment, més atractiu es torna, i es pot esperar que augmenti el desig de menjar-ne. Aquest és un dels problemes principals de les dietes estrictes: que intensifiquen l’obsessió pels aliments que es volen evitar. 

Disbiosi intestinal 

La microbiota intestinal té una funció clau en la nutrició i les emocions. Tal és així que, en casos de disbiosi, sobrecreixement bacterià (SIBO) i candidiasi intestinal, hi ha més ansietat pel menjar i els desitjos. Molts dels microbis perjudicials (oportunistes) s’alimenten precisament de sucre i, a través del nervi vague, poden modular el comportament alimentari i augmentar les ganes de menjar dolç. 

Estrès i falta de son 

L’estrès crònic, així com també la falta de son, s’han associat a un augment del craving o desig d’aliments amb alta densitat energètica, rics en sucre i/o greix. Diferents estudis suggereixen que aquesta relació està mediada per l’augment de cortisol i els desequilibris en els nivells de leptina i grelina. 

Embaràs 

De manera popular, s’atribueixen desitjos a la dona embarassada. Durant la gestació, s’experimenten canvis en el terreny dels circuits de recompensa neuronals, alteracions hormonals, emocionals, etc. Tot plegat sembla explicar per què pot augmentar la gana i la preferència per determinats aliments durant aquesta etapa de la vida de la dona. 

Què significa cada tipus de desig? 

Tot i que no hi ha una explicació per a cada tipus de desig, diverses investigacions hi han identificat patrons habituals. 

Desig de dolç 

Se sol associar a estrès prolongat, falta de son, cansament físic o mental i necessitat d’una recompensa immediata. Sota aquestes condicions, el cervell busca una font d’energia ràpida com el sucre, amb el consegüent alliberament de dopamina. 

Desig de sal i aliments cruixents 

També es relaciona amb estrès i sol aparèixer com a resposta a senyals com la vista o l’olfacte. El desig d’aliments cruixents (per exemple, patates de bossa, quicos, etc.) s’associa especialment a una necessitat d’alliberar tensions o d’estimulació oral, així com a l’avorriment.  

Desig d’aliments rics en hidrats de carboni 

El desig sobtat per aliments com el pa, la pasta o la pastisseria pot aparèixer en moments de baixa energia, cansament mental o necessitat de calma i sensació de confort. 

Recomanacions per reduir els desitjos

Permetre’s gaudir dels desitjos també forma part d’una relació saludable amb el menjar i amb el propi cos. Així i tot, hi ha algunes estratègies que ens poden ajudar a gestionar-los millor i a reduir-ne la freqüència. La Harvard T.H. CHAN School of Public Health ens fa set recomanacions pràctiques: 

Assegurar la ingesta d’aliments nutricionalment equilibrats amb prou aportació de fibra i proteïna. 

Evitar estar moltes hores sense menjar. Quan hi ha tendència a la gana emocional i als desitjos, és preferible menjar alguna cosa nutritiva cada 3 o 4 hores.  

Evitar els aliments ultraprocessats, especialment els que continguin quantitats elevades de sal, greixos i sucre. En canvi, convé prioritzar aliments reals o poc processats, com ara la fruita fresca, el iogurt natural o un grapat de fruita seca.  

Reduir l’exposició a estímuls ambientals que promoguin els desitjos. Per exemple, veure vídeos de menjar, anuncis a les xarxes socials o la televisió, etc. 

Trencar associacions amb el menjar. Ser conscient dels comportaments apresos en relació amb el consum d’aliments superflus, com ara menjar dolços en el mateix context. 

Practicar l’alimentació conscient o mindful eating. Es tracta de parar atenció a l’acte de menjar i tot el que l’envolta, des de la preparació dels aliments fins a les emocions que apareixen a l’hora de consumir-los. Aquesta pràctica pot millorar el benestar general i ajudar a tenir més bona relació amb el menjar. 

Buscar fonts alternatives de dopamina natural, com ara fer exercici, ballar, estar en contacte amb la natura, exposar-se a la llum solar, etc. 

En resum, els desitjos no són sinònim de falta de força de voluntat, sinó que tenen a veure amb la complexa relació entre ment i menjar. Responen a emocions, hàbits, estímuls sensorials, fluctuacions hormonals i, fins i tot, a l’estat de la microbiota intestinal. Comprendre en quins moments solen aparèixer és clau per afrontar-los amb més consciència i sense culpa.