Leka, la volta al món en un suculent menú de tapes

Al Leka, el local s'adapta meravellosament a la filosofia culinària: maneress contemporànies, sala lluminosa i cuina a la vista. Durante aquest mes de març, i dins la proposta gastronòmica 'Menús de Tapes' de Barcelona, ofereixen un menú de tapes que recorre amb brillantor les metròpolis que han influït a la tripulació en la seva vida i formació culinària: Tòquio, Mèxic DF, Caracas, Lima, Nova York i Donostia. Combinació que alterna vigorosament textures, temperatures i sabors. El món en sis mossegades des del barri del Poblenou!

MIXGELADA (Mèxic DF)

Aquest glop punyent dóna una benvinguda explosiva al comensal. Interessant top en què l'escopinya al natural (fantàstica l'aportació iodada) al costat del guacamole (cremós, suau) preparen les papil·les per al cop de sabor contundent i punyent de la michelada: cervesa amb sal, tabasco, salsa anglesa i un sorprenent matís particular. Al Leka li afegeixen també una mica de salsa d'ostres. Et deixa les papil·les en ordre de combat. No apte per a estómacs delicats.

TIRADITO A l'AJÍ GROC (Lima)

El tiradito és el cosí germà del famós ceviche. Encara que en aquest cas el peix es talla en tires, la preparació i condimentació és anàloga. Aquest plat (la imatge que obre aquest article) torna la pau al paladar d'una manera molt fresca i original. A més d'estar pensat per menjar directament amb les mans, incorpora alguns grans de maíz choclo (enorme, blanc, tendre) i de moniato rostit (fumat, cremós) que aporten un interessant matís dolç al conjunt que resulta molt equilibrat i suau. Sensacional.

TEQUEÑOS AMB SALSA PAPELÓN (Caracas)

Els tequeños són cilindres amples i una mica rabassuts. Fets amb massa cruixent (fregida) que s'omple de formatge llatí. Aquest formatge és una varietat sud-americana de formatge fresc amb gran consistència i més salat que els seus equivalents peninsulars. No arriba a fondre completament malgrat el fregit de manera que la textura final és elàstica i tendra, molt saborosa. Per contrastar amb el sabor salat els serveixen amb salsa papelón, feta amb sucre de canya. La idea és anar mullant els tequeños sense compassió: finger food divertit i resultón.
 

POLLASTRE YAKITORI (Tokio)

Les aletes de pollastre es cuinen a la brasa perquè adquireixin un matís fumat tal com estipula la tradició japonesa. Enfilades en les broquetes de bambú, es condimenten amb  salsa a base de mirin i soja. Una de les claus de l'assumpte ens l'explica Jonathan Dominguez, el xef: "confitem prèviament les aletes en llard de porc, això serveix per potenciar-ne el sabor". Correctes, encara que no van ser la nostra tapa favorita.

MITJANA AMB PIQUILLOS (Donostia)

El tema es posa molt seriós amb aquest mos de cocció perfecta. Que mostra els tres colors que marca l'acadèmia culinària: daurat exterior, alguns mil·límetres de rosada cocció sota la superfície i un cor vermellós per a delit del comensal carnívor. La carn, procedent de Burgos, resulta extraordinàriament tendra i saborosa. També la condimentació és precisa i exacta: suma sense emmascarar. Per refrescar la mossegada, piquillos amanits amb menta i coriandre: potència frigorífica garantida. Un conjunt sensacional.

NY 74th STREET COOKIE (Nueva York)

Cal ser valent i estar molt segur del resultat final per proposar com a postres una galeta. I en aquest cas - yours truly no és especialment devot del format galetero- és un encert absolut. Aquesta galeta basada en la recepta d'un famós local de Manhattan és cruixent, tendra, saborosa (quan al paladar coincideix alguna de les escates de sal el resultat és un escàndol) enorme i digna de repetició compulsiva. Sabor intens a mantega i sucre lleugerament caramel·litzat. Ens vam voler endur una caixa per casa, però no hi va haver manera: les guarden totes per fer gaudir in situ al personal.

Preu del menú (que inclou dues begudes): 25 euros.