L'Antic Taller, factoria culinària en un menú de 7 tapes

Març està esdevenint un mes més que interessant a nivell gastronòmic, sobretot i tenim en compte el delit del nostre paladar gràcies als 'Menús de Tapes', una iniciativa de la que podrem gaudir fins el proper dia 31.

Mirem la guia dels restaurants que hi participen i avui ens decidim per L'Antic Taller, una cerveseria a on ens expliquen que, excepte un parell de les tapes del menú proposat, la resta de suggerències, incloses les postres, formen part de la carta habitual del local. O el que seria el mateix, gràcies a un menú tan representatiu coneixerem què es cou en aquest taller culinari.

Hummus amb crostonets de pa torrat

Arrosseguem un crostonet de pa torrat a l'hummus i ens l'enduem a la boca. Mmmm… la primera sensació és bona, l'hummus és consistent sense ser ni molt menys una pasterada, i el seu sabor és intens, dels que t'arriben al fons del paladar. S'aprecia una mica el picant, cosa que incrementa la seva sapidesa, i això és perquè el pebre vermell picant pren el seu protagonisme. El crostonet de pa torrat és dels bons, dels que cruixen, així que combina a la perfecció amb la sumptuositat dels cigrons triturats. Bon entrant.

Mini braves l'Antic taller

Tallades en petits daus, arriba una generosa ració de mini braves banyades en dues salses. L'allioli és lleuger, tant en la seva espesor com en l'all que s'ha fet servir que, tot i que es pot apreciar, mira de ser subtil. Si ens sembla que pica més és perquè les patates estan encara molt calentes, però a veure qui és capaç de resistir-se a clavar una queixalada a una brava, per molt que tot just acabi de sortir del foc! En canvi, la segona salsa és de tomàquet amb verdures, es noten el pebrot i la ceba, i és suau, amb la qual cosa contrasta i es complementa molt bé amb l'allioli. Segons la nostra opinió, a les patates els hi faltava un punt cruixidor, però no en vam deixar ni mitja. 

Sípia amb mandonguilles i trompetes de la mort

A priori, un platet que tenia tot per ser la estrella de la nit. Mar i muntanya conjugats en una tapa que, sense cap mena de dubte ho pot ser, però que en aquesta ocasió no ho va ser. Un excés de cocció fa que la carn picada hagi perdut tot el seu suc i quedi seca, i que tant la sípia com les trompetes de la mort no puguin realçar cap sabor. Una llàstima, tot i que ens queda clar que li donarem una nova oportunitat el proper cop que vinguem.

Croquetes de gamba vermella (i formatge)

Quedi dit per endavant que les croquetes són com les braves, una aposta més que segura. En aquest cas, l'atractiu és que siguin de gamba vermella, un ingredient del que no estem gaire acostumats a tastar-les. El parell de croquetes no poden mostrar-se davant de nosaltres de millor manera: forma, color i fregit perfectes. Agafem una, li donem una bona mossegada i una suau beixamel ens inunda la boca. No té petits trossos, la crema és uniforme. L'assaborim, i tot i que ens resulta un tant difícil trobar la presència de gamba vermella, donat que el formatge s'imposa a la textura, no podem dir que no a una croqueta tan ben feta com aquesta. 

Calamars a l'andalusa amb maionesa de llimona

Els calamars a l'andalusa, juntament amb les braves i les croquetes, conformen la tríada pura en el món de les tapes. Aquí, enlloc d'una llimona per a poder esprémer el seu suc per sobre, acompanya als calamars una grata maionesa, lleugera com l'allioli d'abans però a la que hi canvien el sabor de l'all per un toc de llimona. Bona execució, la combinació del calamar amb la salsa el milloren notablement. L'únic però és l'arrebossat, massa cruixidor, en comptes d'arrebossar la carn del calamar queda com una crosta, amb el que enmascara el seu sabor a mar.

Daus de filet de vedella amb xampinyons i reducció de cervesa

Tapa de contrastos de textures i sabors. Els xampinyons estan cuinats únicament pel barret, que queda torrat sense arribar a amargar, i això permet que el fong no perdi l'aigua, així que la seva carn és gustosa i molt tendra. Els daus de vedella estan cuinats al punt, daurats per fora i rogencs per dintre i, juntament amb els bolets, s'agraeix la dolçor de la ceba ofegada en la reducció de cervesa i l'ametlla picada saltejada amb un toc de sucre, que són els acompanyants més perfectes. Fins ara, aquesta tapa no formava part de la seva carta habitual però, sense dubte, podrien replantejar-se aquesta possibiliat.

Vaset de cheesecake amb fruites vermelles

Que el cheesecake vingui en un petit pot, ja diu molt del que a L'Antic Taller cuiden a aquestes postres. La presentació és tota una declaració d'intencions, però és que és tastar-les i tens la sensació de que el temps s'atura i només estàs tu i el teu cheesecake. Tant la melmelada de fruita vermella, de cireres, móres i gerds, com el cheesecake són suaus, amb una dolçor en la seva justa mida, sense embafar ni un àpex, sinó tot el contrari, cullerada rera cullerada i no t'hi atipes. Al fons del pot no hi ha la típica coca de galeta triturada, aquí fan servir magdalenes, la textura de les quals fa que el sabor del formatge es pugui apreciar fins i tot encara més. Ex-tra-or-di-na-ri.

Preu del menú (que inclou dues begudes): 22€