Fulano Mengano, el producte que es vesteix de tapa

Aquests dies, i fins el 31 de març, 25 restaurants de Barcelona s'han sumat a la proposta 'Menús de Tapes' i, a primera vista, un dels establiments participants ens crida l'atenció, en primer lloc, pel seu curiós nom i, després, perquè la proposta que han ideat per a l'ocasió pinta més que bé, així que allà que ens hi llencem sense dubtar-ho: Fulano Mengano nos espera.

Ensaladilla russa amb ventresca de tonyina

L'ensaladilla russa ja sorprèn per la seva presentació: multitud de colors i sabors davant de nosaltres! La tapa no deixa de ser una ensaladilla russa tradicional, però a aquesta li han enlairat de nivell. A la patata, la tonyina, la pastanaga o la mongeta verda habituals se'ls hi afegeixen dues generoses porcions d'una suau ventresca de tonyina amb gust de mar, una mica d'ou ratllat, olivada, un rotllet de pebrot escalivat, ous de succedani d'esturió i un parell de taperots que coronen l'obra. En harmonia, i com a toc final, una mica de cibulet picat per sobre i unes emulsions de pebrot escalivat i julivert, i un raig d'oli justament mesurat donen més color, si això és possible, a aquest quadre primaveral. Com a nota destacable: a banda de la mescla uniforme que conforma l'ensaladilla russa, ens trobem amb algunes patates d'una mida superior que aconsegueixen sorprendre el paladar. Gustosa, fresca, divertida i variada... ideal per a començar.

Braves FM

Les patates no tenen el tall tipus de petits daus que estem acostumats a trobar-nos en d'altres restaurants, sinó que estan partides a tires, a mà, en un tall natural que es pot apreciar en què totes les patates són diferents en llargària i amplada. La varietat que fan servir és la red pontiac, la carn de la qual, de gran sabor, queda tendra per dintre, però cruixent per fora. Una mica més de cibulet picat aporta la nota de color diferent a la tapa i les salses, tant l'allioli com la brava de pebre vermell de la Vera i bitxo, són suaus, aptes per a tots els gustos. Les braves mai decepcionen, i si són com aquestes, encara menys.

Tataki de bonítol amb escalunyes

És el plat que més controvèrsia ens genera. El cibulet es pren aquí també el seu petit espai, i un punt de bitxo que no esperàvem ens sorprèn, potser una mica massa. La peça està cuinada al punt exacte, volta i volta, per aconseguir així donar el protagonisme absolut a un bonítol melós que es desfà a la boca. Les notes discordants venen per la salsa de sèsam i l'amargor que ha deixat la planxa al peix. Tot i això, la qualitat del producte és innegable, i aconsegueix sobreposar-se als aspectes que podrien millorar el plat.

Bacallà amb calçots i romesco

L'acompanya també mitja patata rostida amb un divertit tall que la fa semblar una flor i, com no podia faltar aquí tampoc, una mica de cibulet picat. Com succeeix amb qualsevol peix que s'enfarina i es fregeix, es corre el risc de que l'oli xopi massa el producte, cosa que no esdevé amb aquest bacallà (la imatge d'apertura). A més, està cuinat tan al seu punt que, sense ni tan sols adonar-nos, ja ens l'hem acabat i mirem al plat amb cara de “en vull més!”. Bravo.

Secret ibèric amb chimichurri i moniatos

La ruca és la única protagonista verda del plat. Igual que amb l'ensaladilla russa, al puré de moniato ens trobem alguns trossos sense triturar, cosa que ens dóna una idea perfecta de que l'elaboració ha estat manual. El secret està al seu punt, i la carn es talla sense cap mena d'esforç, gairebé com si fos mantega, i es gaudeix en un paladar del tot agraït.

El chimichurri té un punt àcid, no resulta gens picant, i amb el contrast entre el dolç del moniato, el sabor de la carn i el cruixir de la ruca fan d'aquesta tapa la millor de la nit. Sense cap mena de dubte, es tracta d'un plat molt, molt recomanable, i el públic de Fulano Mengano així ho aprecia, ja que és un dels fixes de la seva carta. Sensacional.

Mel i mató amb fruita seca garapinyada

Per a concloure, res millor que endolcir la nit amb unes bones postres. Aquí ens proposen tot un clàssic, mel i mató, que revisionen incloent-hi algunes ametlles garapinyades i grans de magrana. Malgrat que haguessin pogut semblar pesades, es tracta d'unes postres fresques, amb un mató lleuger i una mel suau, amb una dolçor moderada, que aconsegueix ser la cirereta d'un pastís cuinat a foc lent, amb mestria i saber fer. Tot un encert.

Definitivament, a Fulano Mengano saben jugar amb els colors, les textures i els contrastos però, per sobre de totes les coses, saben tractar el producte per a què, amb independència de modes o maneres de cuinar, el seu sabor prevaleixi.

Preu del menú (inclou dues begudes): 24,80€.