Els millors esmorzars de forquilla a València
Llevar-se i arrencar el dia amb energia depèn d'una decisió: què esmorzar i on fer-ho. Encara que a primera vista pugui semblar una mica excessiu, començar el dia amb una bona dosi de proteïnes presenta, més enllà de les aparences, certs avantatges. Un esmorzar contundent retrassarà la sensació de gana i farà que ens oblidem de picar entre hores.
D'aquesta manera, el refrany "esmorza com un rei, menja com un príncep i sopa com un 'captaire'" reflecteix les bondats d'aquesta fòrmula a la què s'han apuntat molts restauradors i que s'allunya de la típica combinació peça de rebosteria industrial - cafè amb llet, tan popular a moltes cases i bars.
Puerta del Mar
Comencem el nostre recorregut pel restaurant Puerta del Mar, ubicat en ple centre de la capital valenciana. Un lloc per assaborir les millors varietats i propostes d'esmorzar. Entre les seves especialitats trobaràs les sardines amb ous fregits i pebrots de Padrón. Una combinació molt clàssica, però a l'hora perfecta, que ens animem a tastar.

S'han de combinar els tres sabors de cada mossegada perquè només d'aquesta manera apreciem tots els matissos. Es tracta d'un plat senzill però, justament, és en aquesta senzillesa on s'amaga la riquesa del seu sabor, en combinar-se tres ingredients molt autèntics. Va ser fàcil acabar-se el plat ja que la sardina, malgrat estar fregida, no estava gaire salada i els pebrots tampoc li van aportar un toc picant al conjunt. Això sí, sempre és qüestió de sort ja que com diu la dita "els pebrots del Padrón, uns piquen i els altres no". Imprescindible tenir un tros de pa a mà per rematar el rovell de l'hou que, una vegada trencat, impregna tots els ingredients. Sens dubte, si sou amants dels productes de sempre, aquest senzill i contundent plat és una boníssima opció.
Don Pelayo
Una de les receptes indispensables en tot esmorzar de forquilla autèntic és el guisat tradicional de magre amb tomàquet. I si aquest és el del bar Don Pelayo, són paraules majors.

Un plat de sabor suau, malgrat el que es pugui pensar, ja que el seu ingredient principal és el porc. Ens va sorprendre gratament la tendresa i la suculència de la carn. Ramón, el cuiner del local, ens va explicar que el secret per a què aquesta es desfaci a la boca és que estigui cuinada a foc lent i, com a toc final, regar el sofregit amb un rajolí de vi blanc. Gaudim mullant amb pa la salsa del guisat resultant, amb un tomàquet ben triturat i un lleuger toc de pebrot vermell tallat a trossos només perceptible a la vista. Repetirem.
I, per finalitzar, imprescindible fer una parada a l'Amorós, el bar més antic i amb més solera de la ciutat. Tot un referent que encara conserva l'eseència dels anys vint, quan va ser inaugurat, la barra del qual ha vist passar personatges històrics de la talla d'Orson Welles o Ava Gardner. És precisamemt en aquesta barra on s'ofereix a vista del client totes les seves especialitats.

Malgrat ésser moltes i molt variades, ens decantem per unes croquetes de bacallà acompanyades d'escalivada. Les croquetes estaven boníssimes i les vam menjar amb un pa sucat en allioli. Una barreja perfecta ja que l'escorça del pa era extremadament cruixent i contrastava amb la suculència de la massa casolana de les croquetes. El sabor suau de l'escalivada (esbergínia, pebrot vermell i ceba al forn) matisava el regust més potent de la croqueta.
Després de probar aquest esmorzar de forquilla, entenem el perquè de la fama i la supervivència d'aquest cèntric local al llarg dels anys.