Un Nadal estrellat: sis restaurants per celebrar aquestes festes
Al desembre, les ciutats s’omplen de llums, però hi ha una altra forma de resplendor més íntima: la que neix al voltant d’una taula ben paralda. En aquesta geografia d’aromes i converses, l’alta cuina esdevé refugi, escenari de retrobaments i desitjos complerts. El Nadal, més que un calendari, és una actitud: la de qui celebra el present amb la delicadesa d’una bona queixalada.
Per aquest motiu, enguany et proposem una ruta per sis restaurants amb estrella Michelin o liderats per xefs estrellats que representen diferents maneres d’entendre l’excel·lència. Cases que no busquen enlluernar, sinó emocionar. Cuines que no es vesteixen de gala per compromís, sinó per convicció. Llocs on cada servei té certs trets de ritu i cada plat explica una història: la de la terra, el mar o la memòria familiar. En definitiva: llocs tan memorables que qualsevol visita es converteix en una ocasió especial, així que, per què no triar-los per celebrar aquestes dates assenyalades amb qui més estimem?
Estimar (Barcelona)
A l’Eixample barceloní, Estimar s’erigeix en un temple al mar. Rafa Zafra i Anna Gotanegra —ell, cuiner amb ànima d’alquimista; ella, hereva d’una saga de peixaters de l’Empordà— han creat un espai on el producte marí es tracta amb una reverència gairebé religiosa. Zafra, antic col·laborador dels germans Adrià i condecorat amb una estrella Michelin per la seva trajectòria a La Hacienda de Benazuza, a Estimar ofereix un concepte en el qual no hi ha trampa ni cartró: els escamarlans se serveixen en el punt exacte, les ostres s’obren al moment, les gambes de Roses arriben encara tèbies del Mediterrani. Cada plat és una celebració de la puresa, del sabor nu i essencial.
Per això, decidir celebrar el Nadal a Estimar no és buscar l’opulència, sinó la veritat. El restaurant respira elegància sense artificis, amb una cuina que emociona des de la precisió i el respecte. En temps d’excessos, Zafra proposa una lliçó de contenció: deixar que el mar parli ell mateix.
Amar (Barcelona)
A l’hotel El Palace Barcelona, Rafa Zafra també firma una proposta que dialoga amb la història de l’hotel i amb la seva pròpia: tècniques precises, producte impecable i un Mediterrani que s’intueix en cada detall.
La sala, inaugurada el 1919 i avui reinterpretada amb tons blaus, daurats i vidre, és un escenari perfecte per celebrar Nadal. Els llums, l’accés daurat com un passadís cap a un altre temps i la gran vinoteca que presideix l’espai converteixen l’experiència en un petit ritual.
A la cuina, Zafra reivindica els seus productes fetitxe —caviar, ostres, peix de cocció mil·limètrica— i els combina amb picades d’ullet als plats històrics de l’antic Ritz i a la tradició catalana, a més d’una selecció de carn a la brasa que completa el ventall festiu. Aquí conviuen crus, marinats, guisats i salaons, tots travessats per una idea essencial: el respecte absolut per la matèria primera.
Per celebrar les festes, Amar ofereix justament el que prometen el seu nom i el seu esperit: una cuina honesta, vibrant, amb el Mediterrani com a teló de fons i l’elegància palatina com a marc. Un lloc on la història i la modernitat es donen la mà perquè cada àpat es converteixi en un record brillant.
Rural (Madrid)
A Rural, aquesta vegada a Madrid, el mateix Rafa Zafra canvia el mar per la terra i ret homenatge a la carn amb la mateixa devoció que professa al peix a l’Estimar. La seva carta es desplega com un recorregut per la tradició carnívora: embotits, terrines, guisats i rostits que combinen una tècnica impecable i un sabor profund. El forn castellà i la graella basca marquen el pols d’una cuina que respecta la matèria primera i celebra el foc lent.
L’ambient —acollidor, lluminós, amb vocació de casa de menjars contemporània— converteix el Rural en un lloc perfecte per a les festes: taules grans, plats per compartir i un esperit d’abundància que no necessita ostentació. Un Nadal a la calor del forn i del bon gust.
Dama Juana (Jaén)
Al cor de Jaén, Dama Juana encarna la revolució silenciosa d’una terra que durant massa temps va viure a l’ombra. Juan Aceituno, el seu xef i ànima, ha elevat el producte de Jaén a la categoria d’art, tant, que aquest restaurant va ser reconegut amb una estrella per la guia Michelin, el 2019. A la cuina, l’oli d’oliva verge extra no és un condiment: és un fil conductor, una idea, una identitat. Cada menú és una declaració d’amor al paisatge: els oliverars infinits, la serra, el corral i l’hort.
Aceituno juga amb els records del camp, amb les receptes heretades, i les transforma en composicions d’una delicadesa gairebé pictòrica. El resultat és una cuina lluminosa, emocional i profundament arrelada. Passar les festes aquí és entendre que l’alta cuina també pot tenir accent rural, i que l’elegància no està renyida amb la terra sota les ungles.
Alejandro Serrano (Miranda de Ebro)
Amb 24 anys, Alejandro Serrano es va convertir, aleshores, en el xef més jove d’Espanyaa a conquistar una estrella Michelin. Ho va fer amb el seu restaurant homònim a Miranda de Ebro, que és una oda a la joventut ben entesa: la curiositat, la recerca, la capacitat de mirar el mateix amb ulls nous. La cuina parla de l’Atlàntic, però des de l’interior; del mar, però també de la muntanya; de la tradició, amb un gest contemporani i audaç.
Serrano combina llamàntols amb cua de toro, mongetes amb cloïsses, carbonares i kakigoris, i crea un diàleg que transcendeix l’àmbit geogràfic. Els seus menús tenen una mica de viatge i una mica d’introspecció. Per Nadal, la seva proposta és especialment evocadora: una celebració sòbria, elegant, plena de frescor i matisos. Aquí, la joventut no és rebel·lia, sinó maduresa precoç.
El Corral del Indianu (Arriondas)
Entre muntanyes i prats verds, al cor d’Astúries, El Corral del Indianu és una casa de menjars amb ànima. José Antonio Campoviejo fa més de dues dècades que demostra que la tradició i l’avantgarda poden conviure amb tendresa. La seva cuina és un exercici d’equilibri entre el que va ser i el que serà: fabes reconvertides, plats de l’hort tractats com a joies, el producte elevat a la màxima possibilitat, que li ha valgut una estrella Michelin, però també dos Sols Repsol i un lloc ben merescut en el top 10 d’Astúries de la Guía Macarfi.
El restaurant conserva l’aire de llar que cal en aquestes dates. Hi ha calidesa en el servei, calma en el ritme, veritat en cada gest. Celebrar aquí és entregar-se a l’assossec, al paisatge, al gust de la vida lenta. Un Nadal sense artificis, amb la serenitat de qui se sap en bones mans.
La brillantor que queda
En aquests sis temples del sabor, el Nadal s’escriu amb el llenguatge de l’emoció. No calen un menú tancat ni un protocol solemne: n’hi ha prou amb una taula, una copa de vi i la voluntat de celebrar el present amb els cinc sentits. Perquè, en el fons, el que és veritablement estrellat no és al cel ni a les guies gastronòmiques, sinó en aquesta llum que s’encén quan compartim un bon plat.
