Vi calent: la beguda especiada de l’hivern
El vi calent especiat és una de les begudes d’hivern més estimades, a Europa. Als mercats nadalencs francesos, alemanys i suïssos, la seva fragància —una mescla de vi, canyella, clau, pela de taronja i sucre— es converteix en l’aroma oficial de la temporada freda. Però, més enllà del sabor i la capacitat per escalfar el cos i l’ànim, el vi calent té al darrere una història mil·lenària que entrellaça cultura, medicina i celebració.
Què és el vi calent?
El vi calent és una beguda a base de vi negre escalfat suaument amb sucre, fruites cítriques i espècies com ara canyella, clau d’olor, anís estrellat i nou moscada. Tot i que la versió més coneguda és la francesa, aquesta beguda té equivalents a tot Europa: el glühwein a Alemanya i Àustria, el mulled wine al Regne Unit i el vin brulé a Itàlia.
Cada país i cada regió li dona un toc particular —més o menys dolç, amb licor afegit o sense, amb diferents fruites o herbes—, però l’essència és la mateixa: un vi especiat que es beu calent i que, inevitablement, s’associa amb l’hivern, el Nadal i la convivència.
Origen i història del vi calent especiat
L’origen del vi calent es remunta a l’antiga Roma. Els romans ja mesclaven vi amb mel i espècies, i solien escalfar la beguda per combatre el fred o millorar-ne el sabor quan el vi es començava a avinagrar. A mesura que l’imperi romà es va expandir per Europa, aquest costum va viatjar amb ells i les diferents regions el van adaptar.
Durant l’edat mitjana, el vi especiat es va popularitzar a tot Europa com una beguda amb propietats curatives. Es creia que les espècies ajudaven a enfortir el cos durant els mesos freds i que l’escalfor del vi tenia efectes beneficiosos sobre la circulació. Llibres de cuina medievals com The Forme of Cury (segle XIV) ja esmenten receptes similars al glühwein actual, amb canyella, clau i gingebre.
A França, el vin chaud es va consolidar durant els segles XVII i XVIII, quan el comerç colonial va fer més accessible el consum de certes espècies. Amb el temps, la beguda es va transformar d’un tònic medicinal a un símbol d’hospitalitat i celebració.
El vi calent com a beguda nadalenca
Actualment, el vi calent és una autèntica beguda nadalenca per excel·lència. A Francça, als mercats d’Estrasburg, Colmar i Lió, el vin chaud se serveix en tasses fumejants decorades amb motius festius. A Alemanya, el glühwein acompanya les galetes de gingebre i els bratwurst; als països nòrdics, el glögg s’aromatitza amb ametlles i panses.
El ritual és gairebé universal: un vi negre jove, escalfat lentament sense que arribi a bullir, endolcit amb sucre o mel, i perfumat amb espècies que evoquen llar i calidesa. A França, a Suïssa i a Alemanya, també n’hi ha versions blanques (vin chaud blanc), elaborades amb vi blanc i espècies més suaus.
El vi calent en la gastronomia moderna
Tot i que tradicionalment s’associa amb els mercats i les festes hivernals, el vi calent especiat ha guanyat espai en la cocteleria moderna i la gastronomia contemporània. En alguns restaurants, se serveix com a aperitiu en sopars d’hivern o es fa servir en salses, per acompanyar carn de caça o postres.
També ha inspirat reinterpretacions sense alcohol —a base de suc de raïm o de poma especiat— que conserven el mateix esperit reconfortant. I als bars de cocteleria, el vi calent es fusiona amb licors com ara el Grand Marnier, el rom o el brandi per donar lloc a variacions més intenses.
Vi calent: la recepta tradicional
Preparar vi calent a casa és fàcil i, a més, l’aroma que desprèn mentre s’escalfa convertirà la teva cuina en un racó nadalenc instantani. Et presentem una versió clàssica de la recepta francesa.
Ingredients per al vi calent:
- 1 ampolla de vi negre jove (750 ml, preferiblement merlot o pinot noir)
- 2 taronges (una a rodanxes i de l’altra només la pela)
- 3 cullerades de sucre morè o mel
- 2 canonets de canyella
- 4 claus d’olor
- 2 peces d’anís estrellats
- 1 pessic de nou moscada
- (Opcional) 1 rajolí de licor de taronja o brandi
Elaboració:
En una olla gran, col·loqueu el vi amb les rodanxes i la pela de taronja.
Afegiu-hi el sucre, les espècies i, si voleu, el licor.
Escalfeu-ho a foc molt baix uns 15-20 minuts sense deixar que bulli (si bullís s’evaporaria l’alcohol i podria amargar el vi).
Remeneu-ho de tant en tant, perquè el sucre es dissolgui i les aromes s’integrin.
Coleu la beguda i serviu-la calenta, en tasses resistents a la calor.
Podeu decorar el vi calent amb una rodanxa de taronja o un canonet de canyella.
Una tradició que escalfa el cos i l’ànima
Més que una simple beguda, el vi calent és una experiència sensorial i cultural que uneix els qui el comparteixen. Des de les parades dels mercats ambulants nadalencs fins als sopars familiars al costat de la llar de foc, el vi calent especiat simbolitza l’esperit acollidor de les festes hivernals.
Tant si és en la versió francesa, alemanya o nòrdica, el vi calent continua sent una de les begudes més entranyables de l’hivern, capaç de transformar el fred en calidesa i qualsevol moment en celebració.