Una societat utòpica alimentada d'escudella

No saps com acompanyar un bon àpat? Què et sembla preparar una amanida senzilla, fresca i divertida de temporada? Va, desgranem una magrana per afegir-la a un bol d’escarola amanida amb oli, sal i vinagre que, per a aquesta combinació i sense que serveixi de precedent, pot ser de Mòdena; com així mateix el que fan i embelleixen amb tanta gràcia a Xerès; o encara un de cabernet del Penedès immediat.

Ara imaginem-nos –esperonats perquè arriba el fred– que qualsevol crisi s’acabaria si aconseguíssim muntar grans factories centralitzades proveïdes pels pagesos i productors del territori, amb olles gegantines per coure fideus, arròs, cols, pilotes, cansalada… L’escudella resultant, distribuïda mitjançant un sistema de canonades, rajaria per l’aixeta de totes les cases. Els diners ja no caldrien, els reis i governants no tindrien ningú que els fes la guerra, el poble treballaria per a sí mateix i tindria temps per a les arts i les ciències. “Ja s’ha acabat la misèria, les classes, els privilegis! El símbol ja s’ha fet carn d’olla, que és l’única cosa que necessita la societat que somnio!”. L’invent no ens pertany ni la utopia ha estat causada per l’emergència del moment. L’escudellometro és un monòleg estrenat al Teatre Romea… fa cent set anys, i escrit per Don Santiago Rusiñol. Bravo!