Un pa de pessic amb cognom valencià: la coca de llanda

Entre tots els dolços típics de la Comunitat Valenciana, en destaca un per la senzillesa en la seva elaboració i pel seu tradicional sabor. Característiques que fan que aquest bescuit, conegut popularment com a coca de llanda, es prepari en moltes cases valencianes gairebé totes les setmanes, ja que és un bon acompanyament tant per a l'esmorzar com per al berenar, això sense oblidar el tàndem perfecte que fa amb una bona xocolata desfeta.

Si alguna cosa crida l'atenció en aquest dolç, és el seu cognom, llanda, que fa referència al recipient, motlle o safata sobre el qual normalment es cou la massa al forn. La seva forma és rectangular i la seva mesura més comuna és 20 x 30 cm de longitud i una altura d'uns 5 cm.

Dins de la Comunitat Valenciana, depenent de la zona geogràfica en la qual s'elabori, el nom d'aquesta coca varia. Així, a Alacant és coneguda com a coca boba o coca secreta, en canvi a Castelló la seva denominació més comuna és la de coca mal feta o coca de mida.

Tot i que no existeix constància escrita de quin és el seu origen, en el que sí que coincideixen tant els artesans, que encara avui l'elaboren en els seus forns, com la gent gran, és que va néixer en un moment d'economia de guerra quan la majoria de les cases valencianes només guardaven als seus armaris de rebost ingredients bàsics (farina, sucre, ous, oli i llet). Ingredients necessaris per elaborar aquest bescuit i que a vegades també s'utilitzen per fer altres interpretacions com a magdalenes o galetes.

Una de les principals variants i més comunes és la que incorpora suc de taronja o en la qual s'empra la poma, tant en el seu farcit com en la seva cobertura. No obstant això, també són molts els qui reinventen aquest bescuit i utilitzen en la seva elaboració d'altres productes no originals com la crema, les nous i panses o la xocolata. Això dóna una idea del caràcter polifacètic d'aquesta coca i de l'àmplia varietat d'ingredients amb els quals es pot elaborar sense perdre la seva essència.

Però sens dubte, una de les receptes més antigues i populars és la que detallem a continuació i que porta el segell de La Tahona del Abuelo. Un dels forns tradicionals més antics de València, que data del 1886, i que avui dia és regentat per la cinquena generació de mestres pastissers i forners.

RECEPTA DE COCA DE LLANDA DE LA TAHONA DEL ABUELO

Ingredients:

• - 6 ous
• - ½ quilo de sucre
• - 250 ml d'oli d'oliva
• - 250 ml de llet
• - ½ quilo de farina fluixa (prové de blats tous amb baix contingut en gluten i absorbeixen menys aigua)
• - 25 grams de gasosa en sobre

Preparació:

- Barrejar els ous i el sucre amb batedora fins que la mescla agafi un to blanquinós.

- Una vegada aquesta massa hagi agafat cos, se li anirà incorporant a poc a poc l'oli per obtenir una mescla homogènia.

- Abocar el contingut resultant a la llanda a la qual li haurem posat prèviament a la base un paper parafinat per impedir que s'enganxi.

- Espolsar amb abundant sucre perquè la capa superior de la coca quedi cruixent.

- Precalentar el forn durant aproximadament 10 minuts a una temperatura de 180 graus.

- Coure al forn durant 35 minuts també a 180 graus.

Malgrat la seva fàcil preparació, existeixen alguns detalls a tenir en compte que faran que la recepta sigui perfecta. Pren nota:

- Si utilitzem com a ingredient llet sencera, el pa de pessic sortirà molt més saborós.

- Per potenciar el sabor de la massa, hi podem afegir una mica de ratlladura de llimona.

- Cal tenir en compte que, a més velocitat de batedora, més esponjosa estarà la barreja.

- No omplir en excés la llanda perquè, quan la gasosa comença a fer el seu efecte al forn, la massa puja.

- Una vegada passat el temps de cocció, i per assegurar-nos que la coca estigui llesta, la punxarem amb un escuradents que ha de sortir net.

- Quan la traiem del forn, i abans de consumir-la, la deixarem reposar durant almenys 30 minuts.

Seguint aquests trucs, aconseguirem elaborar una bona coca de llanda que, a més, continua ampliant el nostre receptari més tradicional en una època en la qual els dolços americans i el seu fondant semblen envair-ho tot.