La Tira de Contar: un sistema de venda directa únic al món

Són les 2.00 de la matinada i el despertador de la Carmen Bernet sona a la seva casa d'Alboraya, una petita localitat valenciana molt propera a l'hort. Això no és una excepció sinó la seva rutina des de fa més de 54 anys quan ja acompanyava al seu marit agricultor a vendre al mercat. Ara amb 77 anys a l'esquena, segueix fent la mateixa feina que feia aleshores, s'aixeca cada dia per anar a la Tira de Contar. El lloc on els agricultors valencians venen directament la seva fruita i verdura acabada de collir a petits comerciants de la ciutat de València que busquen un producte autòcton, de proximitat i un tracte més proper.

Aquesta pràctica és un testimoni viu de la història i tradició valenciana, ja que els seus orígens es remunten al segle XII quan el Rei Jaume I va atorgar als agricultors valencians el dret a la venda directa. Aquests es col·locaven en fila, un al costat de l’altre, per vendre els seus productes per peces, d’aquí el seu nom de Tira de Contar.

Des d'aleshores, es manté intacta aquesta institució tan singular i única al món que ha sabut adaptar-se als temps. Tot i que la seva ubicació sí que ha patit canvis en aquests anys, la seva essència es manté des de 1981 a les dependències de Mercavalencia. Una nau de 6000 metres quadrats on convergeixen 300 paradetes diàries, ubicades en "tarimes" (nom que rep cada espai de venda d'1,35 x 2 metres de superfície) i en què en la majoria dels casos han anat passant de pares a fills, arribant ja a terceres generacions.

Tot i que també existeixen els que van arribar a la Tira per casualitat o necessitat segons es vulgui mirar. En el cas del Vicente, va canviar els maons per una tarima d’aquest peculiar mercat quan va arribar la crisi de la construcció al voltant del 2013. La seva especialitat són els cogombres africans i el meló xinès. I és que aquí, cadascú comercia sempre els mateixos productes. De fet, han d’aportar a Mercavalència la documentació que acredita els metres quadrats de camp que tenen en propietat i què hi cultiven.

La crisi també va ser el detonant per a l'Inma i la Chelo, dues cunyades a l'atur, que van aprofitar la jubilació dels seus sogres per agafar les regnes d'un negoci dedicat tota la vida al camp. Com elles mateixes confessen "el resultat d'aquesta experiència té dues parts. Una gratificant perquè seguim mantenint una tradició familiar; i l'altra que ho és menys, perquè és difícil compaginar família i feina pels horaris".

Entre carretons i caixes carregades de bon producte, trobem en Issa Badji un agricultor de 50 anys a qui li encanta la seva feina. Ve d'una família d'agricultors, els seus pares i els seus avis ja treballaven la terra al Senegal, el seu país natal. Treballa l'hort durant el dia i a la nit va a la Tira a vendre les seves cols.

És increïble l'ambient que es respira en aquest espai hortofructícola durant les matinades. La seva activitat comença a les 4.00 i s'allarga fins a les 8.00 aproximadament. Sorprèn l'olor de terra i a producte fresc que es desprèn de cada caixa de fruita i verdura acabada de collir. Tot és molt proper, fins al tracte dels agricultors que expliquen amb orgull la qualitat del seu gènere.

A la Tira també hi trobem a la Sociedad Agrària de Transformació (S.A.T.) que aglutina uns 130 agricultors. Tots ells amb el registre sanitari, càmeres especials on guardar el gènere i preus més econòmics. El seu objectiu és la venda en comú de tots els productes obtinguts a les seves explotacions.

La Tira de Contar ha estat a punt de desaparèixer en moltes ocasions, perquè dècades enrere se li donava poca importància als productes de proximitat o de quilòmetre zero. Aleshores res feia intuir l'auge actual d'aquest tipus d'aliments. Quelcom que també fa preveure que aquesta pràctica segueixi sumant segles d'història a la seva esquena.