¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
Tendències  

Un engranatge insostenible

Gastronosfera 02/10/2012

Quan encara no ens havíem allunyat d’on es fan les coses, el seu cicle condicionava la nostra manera de viure. Fèiem vacances a l’escola per la collita; celebràvem la festa major entre la sega i la verema; ajudàvem els veïns quan mataven el porc; anàvem a buscar bolets, cargols, xicoies, espàrrecs de marge o herba per als conills; dúiem al bestiar la calderada feta amb les restes del que havíem menjat…

Quan encara no ens havíem allunyat de la producció alimentària, quan vivíem envoltats d’allò que després posàvem a la cassola, veient-ho créixer i ajudant-ho a cuidar, ningú no ens havia de dir quin és el temps de les figues, quan arriben les magranes, quan les taronges comencen a ser bones o si ha plogut plou –i no ha bufat massa vent– perquè es facin rovellons. No teníem tantes manies, ens agradava tot i enteníem l’àvia quan ens deia que llençar menjar és pecat.

Perquè ho és. Però darrerament hem viscut aïllats en una bombolla de falsa seguretat, despreocupats d’on, qui i com es fan els nostres aliments. Algú ens els du a prop de casa, arrenglerats en unes lleixes sempre plenes; sempre amb un idèntic aspecte, calibre i color. Nosaltres ens limitem a llençar totes les sobres i qualsevol cosa caducada o mústiga per comprar-ne més. Ingenus irresponsables, som una baula d’aquesta cadena de malbaratament insostenible econòmicament, mediambientalment i, sobretot, èticament.

Text de Toni Massanés publicat originalment al suplement QuèFem? de La Vanguardia

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.