Tres saborosos esmorzars barcelonins de forquilla

Esmorzar amb fonament és una excel·lent manera de començar el dia amb felicitat, en mode campió. Ens asseiem en un local que mimi l'esmorzar dels parroquians i ja podem gaudir a cullerada neta. És una manera deliciosa de garantir-nos l'energia que necessitem, el plaer que mereixem i a més sol ser un moment gaudit en companyia. Extra point i gol per l'escaire. Donem-li gas al matí!

Granja Elena

Sota l'aparença de pell de xai de bar-granja familiar trobem una autèntica fera culinària, una de les més potents de Barcelona. La família Serra ha forjat durant anys una proposta d'alt octanatge que combina estil popular amb la cuina d'alta volada en què es barreja la tradició amb una mirada contemporània i actual. Producte brutal, coccions perfectes i la subtil presència de la creativitat. Un còctel aclaparador.

Sobre la taula un extraordinari tàrtar de salmó amb eriçons i ous. Simfonia marina de sabors iodats i textures d'amor. Salmó tallat a ganivet i amanit amb emulsió lleugerament àcida que refresca, poleix i dóna esplendor. Què és el raw food? Ha de ser això, per Sant Escoffier.

De tant en tant la providència ens somriu i ofereixen per esmorzar els seus meravellosos canelons de peus de porc amb tòfona (trompeta de la mort quan no és temporada). Poesia de col·lagen i sabor.

Altres platets memorables de la carta d'esmorzars són les mongetes amb cloïsses: Petites perles vegetals que esclaten tendrament acompanyades del gust bivalve i el matís adobat de la piparra. Execució impecable d'una recepta canònica i tradicional. Atenció, perquè només obre matins i migdies.

Bodega d'en Rafel

Aquest local vell situat al cor d'una de les zones més hipsters de la ciutat comtal, el Barri de Sant Antoni, manté inalterat l'esperit del celler tradicional. Enrajolat sense complexos, taules de marbre sota bigues de fusta i una barra impúdicament vestida mostrant les delícies al personal. La parròquia és sorollosa i alegre. El conjunt és un viatge bonic al gloriós passat que es resisteix (gràcies!) a desaparèixer.

Ens cruspim un capipota majúscul, sideral. Probablement el millor que actualment podem trobar a la ciutat comtal. Cocció exacta de porcí menjar (tendre amb el punt just d'elasticitat) que ha cedit el seu col·lagen a una salsa meravellosa on s'aprecia àmpliament el pebre vermell fumat. Convé sucar descontroladament amb el pa, the sky is the limit! Quan vam acabar, els llavis se'ns enganxaven untats de gelatinós plaer. Descomunal.

Altres propostes fantàstiques són les bones croquetes de pop, les mandonguilles amb verdura (irregulars en la forma, acadèmiques al paladar) i sobretot el bacallà arrebossat amanit amb oli de pebre vermell i acompanyat de mongetes (mongetes) de pell gairebé inexistent que esclaten al mossegar.

Can Ros

Ens hi acostem un diumenge i l'ambient és inigualable. Ple a vessar de clientela de tota mena, barreja plural. A la taula veïna destaca una tertúlia de parroquians amb cabells blancs de saviesa que es passen el porró mentre discuteixen com de penal va ser el penal d'ahir. I van caient les mandonguilles com els gols de Messi: un darrere l'altre.

Aquest local és famós per la seva esferificació càrnia tradicional, feta amb salsa de tomàquet i algun ocasional pèsol que es vulgui apuntar a la party. Amb gust intens, textura tendra i  la carn perfectament reconeixible al mastegar. També les serveixen en entrepà, per als amants de menjar amb les mans fins i tot els plats de cuinar.
 

Claven les truites amb perfecció, així que vam aprofitar temporada i ens delectem amb una de carxofes de les que creen addicció: gruixuda, sucosa i sexy. Vesteix color vegetal de verd camuflatge, però això no la salvarà de les nostres dentades. Una cosa tan bona no es pot deixar escapar.

Altres plats per clavar la forquilla al matí són la ració de carn adobada –estil pinxo morú–, sobredosi de la genial barreja d'espècies Ras el Hanout- i els calamars en salsa de vi. Atenció, tanquen els dissabtes.

Per descomptat, convidem a l'estimat lector a que escrigui en els comentaris la seva proposta per esmorzar amb el més gran dels fonaments. Creu-me que ho anem a agrair: en temps de guerra, tota bona informació és trinxera.