Tapes i racions per compartir: la fòrmula de l'èxit?

Em sap greu, pero` no dic res que no sa`piga tothom. Que dins d’aquest tu´nel encara hi regna la foscor. Que l’atur no para de cre´ixer i el consum de caure. Que el comerc¸ i el sector del lleure pateixen. Que la nostra restauracio´, referent mundial, se’n ressent massa: que no hi ha dret. Que continuem tenint una indu´stria gastrono`mica molt competitiva, capac¸ de fabricar ferraris a bon preu, pero` ja no clients per comprar-los, i que –no podent exportar, perque` la cuina no viatja– o ve´nen molts turistes o marxaran me´s cuiners.

Aqui´ ha canviat el marc mental fins dels que tenen la sort de no haver de patir pel pressupost: el que fa quatre anys era barat ara sembla car. Cal reidear l’oferta sense perdre qualitat per evitar una fuga excessiva de cervells culinaris.

Les tapes so´n un format d’oci gastrono`mic que permet alleugerir estructures, formes i servei, va pensar el jove Llui´s Vilaplana, quan, despre´s d’estudiar i adquirir experie`ncia en establiments de prestigi a Catalunya i Franc¸a, va obrir el Llumi´ amb Mireia Fonolleda (per aixo` el nom, si´) a Terrassa (Rambla d’E`gara, 241): crema de cigrons amb llagostins, carxofa fregida amb cecina i mel, calc¸ots amb vi negre i brie, calamarsets a la planxa amb suquet de carn, guatlles en dues coccions i el seu suc amb xocolata... Cuina saborosa per compartir, propostes elaborades pero` no estranyes, entorn acollidor, preus competitius i bon rotllo.