Passió per la pasta: energètica, saludable i digestiva

Menjar pasta és més que treure'ns la fam: desperta els sentits i la memòria! Al primer mos, tot ens torna a la ment. Però la pasta és més que un detonant de la memòria: també recupera la història d'un lloc. Després que un poble hagi canviat la seva llengua, la seva vestimenta i fins i tot la seva religió, seguirà cuinant com els seus avantpassats.

És evident que la pasta ocupa un lloc privilegiat en l'alimentació, com demostra la quantitat de salses que han creat per condimentar.

Hi ha res més temptador que un bon plat calent d'espaguetis amb salsa de tomàquet i formatge parmesà? I si li afegim unes cloïsses? O unes mandonguilles?

Hi ha res més provocador que uns raviolis farcits de bolets i tòfona blanca? Què tal uns macarrons amb xoriço i pernil ibèric? A qui no se li fa la boca aigua? A qui no li agrada la pasta? Qui no s'emociona amb una lasanya ben gratinada farcida de botifarra i verduretes?

Hi ha preparacions de gran reconeixement internacional que identifiquen un territori, com la fideuà. S'han creat pastes i receptes que en alguns casos sobrepassen a les italianes.

S'elaboren més de 300 varietats de pasta, que es podrien agrupar en cinc tipus: seca, enriquida amb massa d'ou, fresca, integral i farcida.

L'origen de la pasta és incert. Historiadors i gastrònoms no es posen d'acord. Alguns diuen que la pasta va arribar a Itàlia de la mà de Marco Polo des d'Orient. Per la seva elaboració, basada en triturar grans i barrejar-los en aigua per coure'ls, es podria assegurar que l'origen va ser contemporani en diferents llocs i civilitzacions sense estar relacionats directament.

Fer pasta és fàcil. N'hi ha prou amb una mica de paciència, passió i ganes de menjar. Es pot fer a casa amb només unes poques eines simples: una taula de pastar, un corró, una espàtula, i un ganivet.

Entre les pastes especials, que contenen ingredients particulars, la pasta fresca a l'ou és la més popular. Naturalment, el sabor, color, i aroma d'una pasta poden variar sobre la base del gra utilitzat i el que s'afegeix a la massa. Per exemple, podem fer una pasta verda, afegint clorofil·la, espinacs ... Una pasta vermella, afegint concentrat de tomàquet; groga, afegint curri o negra, afegint tinta de calamar. Aquesta és la meva preferida. Pel seu sabor particular. Les varietats són interminables.

Les meves receptes preferides per fer a casa són: fusilli amb salmó i tomàquets cherry, amanida de pasta pennete integral amb ventresca de tonyina fresca, espaguetis amb tinta de calamar i gambes, o amb salmó, caiena i llimona, espaguetis a la carbonara (sempre amb cansalada curada ibèrica), gnochi de sèmola amb ricota i alfàbrega, tortiglioni farcits de carn amb salsa de bolets ...

Sabíeu que...? La millor cocció de la pasta és: 1 litre d'aigua assaonada amb 10 gr de sal per 100 gr de pasta. Remenar de tant en tant perquè no s'enganxi. Foc viu i l'olla sense tapar. Ruixar amb oli d'oliva per evitar que s'enganxi. Sempre després i no durant la seva cocció.

El consum de pasta depèn dels hàbits de cada família, però en general no es menja pasta tots els dies, i gairebé mai la mengem a l'hora del sopar. No és veritat que la pasta engreix tant com es creu. L'important és menjar-la amb mesura (la dosi normal per persona ronda als 90 o 100 grams com a màxim) i sempre tenint cura de no inundar-de salses greixoses i pesades, que són les veritablement responsables dels quilos de més. A vegades, quan tinc poques coses a la nevera, m'encanta amb un raig d'oli d'oliva, sal, pebre i parmesà ratllat. Saludable i genial!

¡Buon Appetito!