Més enllà del Mediterrani: coneix els beneficis de la dieta atlàntica

En què consisteix la dieta atlàntica 

La dieta atlàntica prové de Galícia y el nord de Portugal. També es coneix com a dieta atlàntica del sud d’Europa o SEAD (per les sigles en anglès, Southern European Atlantic Diet).  

Aquest patró alimentari es caracteritza pel consum d’aliments locals, de temporada, frescos i mínimament processats. Entre els aliments més característics, destaquen: 

• Verdura i hortalisses de temporada. 
• Fruita de temporada. 
• Grans sencers (i derivats com el pa).  
• Patates i llegums. 
• Peix i marisc, tant fresc com en conserva (3 o 4 vegades a la setmana). 
• Fruita seca, en especial castanyes i nous.  
• Lactis, principalment llet i formatge.  

En canvi, el consum de carn (porc, boví, carn de caça i aus) i ous més aviat és moderat. Igual que en la dieta mediterrània, l’oli d’oliva es fa servir tant com un amaniment com per cuinar, i també té en compte un consum de vi moderat per acompanyar els àpats.  

Gràcies a la qualitat i la varietat dels aliments, així com la freqüència amb la qual es consumeixen, la dieta atlàntica es considera saludable i proporciona una aportació equilibrada de carbohidrats complexos, fibra, proteïnes d’alt valor biològic, àcids grassos omega-3, vitamines, minerals i compostos antioxidants. 

A més, opta per la senzillesa a l’hora de preparar dels aliments per garantir el valor nutritiu dels plats. Les coccions més comunes són al vapor, bullit, al forn, a la brasa i guisat. Fregir és menys habitual. 

Similituds i diferències amb la mediterrània 

Les dietes mediterrània i atlàntica tenen molts punts en comú: inclouen moltes hortalisses, fruita i verdura; fan servir l’oli d’oliva com a font de greix principal; valoren el menjar com un acte social, de reunió i de plaer; inclouen un consum moderat de vi i han demostrat que aporten certs beneficis per a la salut cardiovascular i metabòlica. 

I doncs, en què es diferencien? La dieta atlàntica inclou més quantitat de peix, marisc i productes lactis, i habitualment inclou guisats i potatges, mentre que, en la dieta mediterrània, el sofregit és la base de molts plats. A més, cadascuna prioritza els aliments locals i de temporada propis de la seva regió. Per exemple, al Mediterrani es consumeix molt de tomàquet i albergínia, mentre que a l’Atlàntic són típiques verdures com la col i els grelos (fulles tendres de nap). Aquestes diferències tenen a veure amb el clima, la cultura i la història de cada regió. 

Quins beneficis té la dieta atlàntica? 

Salut cardiovascular i metabòlica 

Fins ara, la investigació més sòlida prové de l’estudi GALIAT (Galicia Alimentación Atlántica), un assaig clínic dissenyat per avaluar els efectes d’una intervenció nutricional basada en la dieta atlàntica sobre la salut metabòlica i cardiovascular. Els resultats mostren que, en el grup d’intervenció, hi va haver millores significatives en el perfil lipídic (reducció dels nivells de colesterol total i LDL) i va disminuir la incidència de síndrome metabólica en adults. També es va observar una lleugera baixada de pes i una reducció de l’adipositat.  

Salut mental  

Més recentment, un estudi multicèntric europeu amb més de 13.000 participants va trobar que més adherència a la dieta atlàntica s’associa amb menys risc de depressió. Tot i que aquests resultats no indiquen causalitat, donen suport a la idea que les dietes saludables poden contribuir a tenir una bona salut mental. 

Sostenibilitat 

La manera com ens alimentem no només té repercussions en la nostra salut, sinó també en la del planeta. Les nostres decisions alimentàries generen un impacte ambiental que afecta diferents àrees del canvi climàtic. Per exemple, en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), l’elevat consum d’aigua, l’ús intensiu de sòl i energia, etc. Per això, optar per una alimentació sostenible és clau per ajudar a combatre el canvi climàtic. 

Segons l’evidència científica, sembla que l’impacte ambiental de la dieta atlàntica és similar al d’altres dietes saludables. En d’altres, en contraposició, s’ha considerat que la petjada de carboni de la dieta atlàntica pot ser superior a la de la dieta mediterrània, a causa del consum més elevat d’aliments d’origen animal. De tota manera, es considera sostenible —per l’alt consum d’aliments vegetals, locals, frescos i de temporada— i favorable davant de dietes més occidentalitzades (amb més proporció de carn vermella i aliments altament processats). 

Com es pot reduir l’impacte mediambiental de la dieta atlàntica? 

Hi ha una sèrie de recomanacions que poden ser rellevants: 

Donar prioritat a aliments d’origen vegetal, com ara verdures, llegums, cereals integrals i fruita. 

Reduir el consum de carn vermella i moderar el de peix i lactis. 

Comprar productes locals i de temporada ajuda a reduir les emissions associades al transport i l’emmagatzematge. 

Triar peix de captura sostenible o d’aqüicultura responsable davant d’espècies sobreexplotades. 

Optar per productes lactis mínimament processats i evitar postres làcties ensucrades, etc. 

Conclusió: per què no totes dues? 

Com ja sabem, no hi ha una única dieta vàlida per a tothom; és important trobar una manera d’alimentar-se que s’ajusti a les necessitats, les preferències i el context cultural, i que, alhora, afavoreixi la salut. La dieta atlàntica és un patró alimentari saludable que dona valor a la gastronomia gallega i del nord de Portugal. A més, seguir-la aporta beneficis per a la salut física i mental, cada vegada amb més suport científic. Pel que fa a l’impacte ambiental d’aquest tipus de dieta, es considera que les versions amb més proporció d’aliments vegetals són més sostenibles que les que inclouen més carn i peix, però, en definitiva, tant la dieta atlàntica com la dieta mediterrània són patrons alimentaris tradicionals, saludables i més amables amb el medi ambient que la dieta occidentalitzada.