Gastroansietat: com les xarxes socials han canviat la nostra relació psicològica amb el menjar estètic

L’auge del menjar estètic i el food porn

El consum de contingut gastronòmic en plataformes digitals ha assolit nivells sense precedents. El concepte de food porn, caracteritzat per l’exhibició hiperbòlica d’aliments amb molt de greix, sucre o presentacions visualment impecables, ha evolucionat, a les xarxes socials i en el menjar. Actualment, l’anomenat menjar estètic exigeix una simetria, uns colors i un muntatge dissenyats específicament per captar l’atenció de l’espectador en qüestió de segons. 

Aquesta sobreexposició visual altera els mecanismes neurobiològics de la gana. S’ha demostrat que l’observació constant de menjar a Instagram i la circulació de food trends a TikTok activen àrees del cervell vinculades al sistema de recompensa, cosa que allibera dopamina abans de la ingesta real. Aquesta estimulació visual persistent genera una desconnexió dels senyals fisiològics interns de gana i sacietat, i propicia l’aparició d’ansietat pel menjar. 

En un estudi experimental que es va fer amb 63 adults joves, l’exposició durant 15 minuts a contingut de menjar ultraprocessat a Instagram es va relacionar amb un augment de la gana, l’estrès, la tristesa i el cansament, així com també amb més desig d’aliments salats, saborosos i greixosos. 

De la cultura foodie al menjar viral: la pressió de les tendències 

La cultura foodie ha contribuït a ampliar enormement l’interès per la gastronomia. Permet descobrir restaurants, ingredients, cuines internacionals i noves tècniques culinàries. Amb tot, la velocitat vertiginosa a la qual se succeeixen aquestes tendències a Instagram i TikTok introdueix un factor de pressió en els patrons de consum. 

El boom d’un ingredient que es fa imprescindible, un suplement de moda, una recepta que s’ha de tastar sí o sí o una forma concreta de preparar determinats aliments genera un fenomen d’adopció massiva impulsat pel biaix de confirmació i la por de quedar exclòs (FOMO, de l’anglès fear of missing out). La urgència per seguir aquestes tendències pot transformar les tries alimentàries quotidianes dels usuaris que les reprodueixen o les consumeixen. 

Otorèxia i xarxes socials

L’impacte del contingut digital no es limita a buscar l’estètica indulgent; s’estén amb la mateixa intensitat cap a la hipervigilància de la salut. L’otorèxia es defineix com una obsessió patològica per consumir aliments considerats purs, nets o saludables. Aquest comportament pot estar influenciat per comptes dedicats al fitnes i al benestar. 

L’obsessió per menjar sa condueix a una rigidesa dietètica caracteritzada per: 

· Eliminació sistemàtica de grups d’aliments sense justificació mèdica. 

· Sentiments de culpa o angoixa davant del consum d’ingredients que no es consideren saludables. 

· Aïllament social a causa de la dificultat de controlar la preparació d’aliments fora de l’entorn propi. 

La investigació clínica adverteix que l’exposició continuada a comptes que promouen dietes restrictives incrementa de manera substancial el risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària (TCA). 

Per exemple, una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2025, que va incloure 83 estudis i 55.440 participants, va trobar una associació significativa entre l’augment de la tendència a la comparació social en xarxes i el de les preocupacions relacionades amb la imatge corporal i símptomes de TCA. 

Com reconèixer una relació massa condicionada per les xarxes?  

Determinar l’impacte del contingut digital en la conducta alimentària no depèn del temps total de pantalla, sinó de la resposta emocional que desencadena aquest consum. 

És fonamental parar atenció als següents senyals d’alerta: 

· Sentir culpa o malestar després de consumir aliments catalogats en xarxes com a malsans o no saludables. 

· Canviar constantment el tipus d’alimentació segons les noves tendències virals. 

· Comparar de manera habitual la pròpia dieta amb la d’altres persones o usuaris. 

· Sentir angoixa quan les circumstàncies impedeixen seguir la pauta alimentària planificada. 

· Necessitar fotografiar o publicar els àpats per sentir que es gaudeix d’una experiència completa. 

· Experimentar malestar quan un àpat no encaixa amb la imatge d’alimentació considerada ideal.  

Estratègies per a una alimentació conscient 

És important recordar que la gastronomia pot ser saludable i plaent alhora. Les xarxes socials poden inspirar noves receptes, acostar cultures gastronòmiques, fomentar la cuina domèstica i facilitar l’accés a informació nutricional de qualitat; el problema sorgeix quan l’exposició deixa de ser una font d’inspiració i es converteix en una font de comparació, control o preocupació. 

Per contrarestar la gastroansietat i recuperar l’equilibri amb l’alimentació, la nutrició i la psicologia clínica, es proposen eines basades en l’alimentació conscient o mindful eating: 

1. Entrenar la capacitat d’identificar els senyals corporals de gana física, per diferenciar-la de la gana emocional o l’estimulació sensorial externa provocada per les xarxes socials.  

2. Reduir l’ús de pantalles durant els àpats per centrar l’atenció en els sabors, les textures, les aromes i l’entorn social.  

3. Exercitar el pensament crític davant dels continguts virals. Avaluar la credibilitat de les fonts, qüestionar els missatges alarmistes o miraculosos sobre salut i, si cal, diversificar el tipus de contingut que es consumeix. 

4. Recordar que les tries dietètiques no defineixen el valor moral d’una persona ni el seu èxit personal. 

Recuperar el plaer organolèptic i la flexibilitat és el primer pas per desmantellar la pressió estètica digital i restablir una relació intuïtiva, saludable i sostenible amb el menjar.