Marinera, bicicleta, marinero? Si vas de tapes per Múrcia, has de conèixer aquestes paraules!

Pels que encara no l'hagin provat, la marinera es compon d'una base d'ensaladilla russa muntada sobre una rosquilla cruixent i una anxova –en oli o salmorra- que es col·loca a sobre de l'ensaladilla russa. Encara que clar, hi ha diferents variants sorgides per les intoleràncies o gustos personals dels consumidors els qui, en alguns casos, la prefereixen sense anxova i la denominen bicicleta; i altres, una minoria, canvien l'anxova per un aladroc curat en vinagre, modificant així el gènere de la denominació de la recepta murciana a un atractiu mariner. Senzill, veritat?

Doncs no ho és tant, ja que no totes les marineres són iguals i algunes deixen molt a desitjar quan algun dels seus tres elements principals no compleix amb els paràmetres d'excel·lència necessaris. La marinera ha de complir una sèrie de requisits que hem de tenir en compte, i tots de vital importància, perquè puguem gaudir i el plat faci justícia amb la seva famosa reputació.

En primer lloc, la marinera ha de ser muntada just al moment de menjar-la. No són de fiar les safates de marineres preparades. No podem avançar aquest treball més enllà de deu o dotze minuts –si les fem a casa-, com a màxim, i sempre depenent de la densitat de l'ensaladilla russa, ja que correm el risc que s'hidrati la rosquilla i en comptes d'un efecte cruixent tinguem una textura tova i repugnant.

La rosquilla ha de ser nova, si pot ser fina, artesanal i un punt daurada, encara que algunes de les industrials del mercat són més que interessants, en alguns locals les trobem fetes a mà, la qual cosa aporta un nivell major de satisfacció en veure les imperfeccions als seus traçats. I, això sí, l'ensaladilla russa ha de dipositar-se per la part de la unió del llaç de pa cruixent, perquè no es desarmi en clavar-li la dent, ja que si ho féssim de la forma contrària, correm el més que probable risc que la rosquilla sofreixi una lleu explosió, es trenqui, i serà difícil de reconduir sense embrutar-se els dits. Sempre mosseguem pel nus. Senzill.

L'ensaladilla russa pot elaborar-se de moltes maneres. El tipus de maionesa, el tall de la patata, la cocció, la manipulació en fred, la quantitat de variants, de tonyina, etc. Fer una bona ensaladilla russa és tot un món, encara que segons les nostres recerques, un dels trucs a tenir en compte és la utilització de la maionesa Hellman, que sembla adaptar-se de millor manera al sabor i textura que es busca en una ensaladilla russa. De fet, cada vegada són més els locals que compren les ensaladilles russes a obradors especialitzats que, amb bon resultat, proveeixen a bars rellevants del centre.

Important que la patata no sigui molt gran i que no es passi de cocció per a no donar la sensació d'estar menjant un puré.

Amb les anxoves hem sofert una evolució. Cada vegada són menys els bars que utilitzen les anxoves en oli i més els grans lloms d'aladroc en salmorra. Evidentment, l'anxova ha de ser carnosa, sense espines, fresca i amb un sabor a mar que predomini al de la salaó. També és convenient aplicar-li un tall o dos una vegada està disposada sobre l'ensaladilla russa per a facilitar la ingesta per parts. Normalment, en tres mossegades.

Una vegada que sabem com fer les nostres marineres, sortim al carrer per a buscar alguns bars i restaurants que elaboren les marineres amb tot l'afecte del món i on és difícil fallar a l'hora de provar aquesta delícia murciana que sempre s'acompanya amb una canya de cervesa ben freda. Els locals més significatius per a gaudir d'una marinera es troben a la concorreguda Plaza de les Flors i Alfons X, tots ells clars referents de la marinera murciana presa en barra, dempeus i tirant el cos una mica cap endavant per a no tacar-te. 

Significativa per ser diferent, resulta la que ha irromput durant l'últim any: una rosquilla amb doble base per a dipositar l'ensaladilla russa amb més seguretat, la qual cosa aporta fermesa alhora que perd equilibri per la doble ració de massa cruixent.

La marinera també està patint la creativitat de joves cuiners que canvien l'anxova per insípides gules amb all o per sardines en salaó, per exemple, o els qui estan canviant la mateixa ensaladilla russa per guacamole o ensaladilla russa de boques de mar –succedani de cranc-, però aquests plats més que marineres ‘personalitzades’, són rosquilles farcides amb diferents variants, que també semblen bons invents encara que no es puguin dir marineres. Marinera només hi ha una: rosquilla, ensaladilla russa i anxova, i sol costar entre 1,80 i 2 euros.