María una crep: crêpes i galettes bretones sobre rodes

Quan pensem en Food Trucks el més usual és que ens vingui al cap una furgoneta o un tràiler tunejat, però la veritat és que qualsevol vehicle pot ser bo per difondre una manera determinada de cuinar. No sabem si la caravana que regenta María Ramo amb el nom comercial de “María una crep” va rodar mai per les boiroses terres bretones, però sí que en el seu interior duu una peça essencial de la gastronomia d'aquesta regió de França: les crêpes i les galettes.

María Ramo va tenir un restaurant. Del 2000 al 2002 va regentar ja una creperia bretona a Begur, un blanc poble de la Costa Brava. Les coses no sempre surten bé. El local va tancar, i Ramo es va trencar una cama. I així va ser com va decidir que a ella el que li agradava era treballar a l'exterior, al carrer, en contacte amb la gent i la llum del sol. Primer va mirar food trucks, però eren molt cares. Va recordar una caravana que havia vist a París, gairebé a sota de la Tour Eiffel, i va decidir que volia alguna cosa així. “La caravana estava per calar-hi foc”, explica rient, “vam haver de refer-la de dalt a baix”. La família sencera de Ramo va estar treballant tres o quatre mesos per arreglar-la. “Som bastant aficionats a fer-nos les coses a casa”, diu amb un to entre modest i irònic.

El debut oficial de “María una *crep” va ser la revetlla de Sant Joan de 2004. Onze anys després, “la situació ha anat canviant a millor”. En primer lloc, perquè la idea d'oferir menjar sobre rodes ja no resulta tan xocant. “Al principi, ens preguntaven si ens anàvem a disfressar, ens demanaven papers i més papers… ara ja no estranya”. El negoci, en el qual a més de Ramo hi participa també el seu marit i, ocasionalment, la seva filla gran, no només va per fires de pobles i ciutats, sinó que s'ha expandit per oferir servei de càtering en festes. 

“A la gent li agrada. A l'hora de les copes, amb el ball, els ve de gust una crêpe per a postres, i els agrada fer-se la foto amb la caravana”. La seva aposta són les crêpes i galettes bretones clàssiques. La crêpe, dolça i de blat, triomfa amb crema de xocolata i avellanes, mentre que la galette “que és molt diferent” i està feta de farina de fajol, es devora en la seva versió de pernil i formatge.

La María no renuncia a tornar a establir-se algun dia en un únic lloc, a tenir un local en el qual experimentar amb noves receptes i farciments. “Però aquesta vida m'agrada, coneixes gent i no t'avorreixes mai”. Les seves crêpes estan farcides, també, de felicitat.