La mocadorà: el dolç que recorda la història dels valencians

Es tracta d'un costum molt antic i arrelat que, afortunadament, ha perdurat en el temps. Des de Gastronosfera volem descobrir-te quin és el seu origen. Continua llegint perquè et sorprendrà.

Explica la llegenda que quan Jaume I va conquistar València el 9 d'octubre de 1238, els musulmans vençuts li van oferir al rei conqueridor i a la seva dona, Violant d'Hongria, fruites i verdures de l'horta embolicades en un mocador (mocador) com a mostra de vassallatge. Aquesta tradició es va mantenir al llarg dels anys, fins al punt que al segle XV, a més de regalar fruites, es llançaven des de les finestres de les cases petards, triquitraques, piuletes i tronadors.

Però després de la Guerra de Successió en el XVIII, Felip V va abolir els Furs de València i va prohibir la festa. Davant aquesta decisió, als pastissers valencians se'ls va ocórrer la idea de fer uns dolços de massapà amb formes de fruita i de piulets i van seguir celebrant en secret el dia que es va conquistar la ciutat i Jaume I li va atorgar els Furs.

Ja des del començament, els dolços i el mocador constituïen un regal per a la dona estimada i, a poc a poc, el mocador va donar nom al producte (Mocadorà). És per aquesta romàntica tradició que molts valencians consideren el 9 d'octubre, Sant Donís, com el dia dels enamorats.

Dies abans de la data assenyalada, totes les pastisseries i fleques preparen La Mocadorà, que té com a ingredient principal el massapà. Es considera una festivitat important per aquest sector ja que, al voltant de la mateixa, s'organitzen concursos que premien tant el millor aparadorisme com el millor producte.

Gastronosfera ha visitat una de les pastisseries amb més prestigi i solera de València, La Rosa de Jericó, guanyadora diversos anys consecutius del primer premi al millor aparador de Sant Donís.

Elaboració de les figures de La Mocadorà

Entrem a l'obrador de La Rosa de Jericó per saber com es fan les tradicionals figures, tenint en compte que una bona matèria primera fa que el producte sigui de la millor qualitat. Per això en aquesta pastisseria fan servir únicament, per a l'elaboració del massapà, sucre d'alta qualitat i ametlla marcona. Tot el procés es realitza de manera artesanal.

Preparació:

- Es comença triturant l'ametlla en la refinadora. Un consell és que aquesta s'ha de triturar molt perquè deixi anar l'oli i la massa sorrenca es converteixi en emmotllable. Quan està a punt, es bull la mateixa quantitat de sucre i d'ametlla a 120 graus en ebullició.

- Després d'això, es passa, de nou, la massa resultant per la màquina perquè quedi molt fina, sense grumolls i amb una textura perfecta per a la barreja de sabors i colors.

- Posteriorment, els tints i el modelatge d'unes mans expertes donaran forma a cadascuna de les figures de massapà. El destacable és que, amb aquest simple procés, s'aconsegueix donar a cadascuna d'aquestes formes el gust de la fruita o hortalissa que representa.

A més també s'elaboren unes peces de massapà més grans simulant els piulets i tronadors, instruments pirotècnics que recorden la història que va associada a aquesta antiga tradició.

La seva fabricació artesanal és molt similar a l'anterior però amb la varietat que, en aquest cas, a l'hora de fer la barreja preval la quantitat d'ametlla sobre el sucre i no porta tints de colors.