Guia per anar a buscar bolets: trucs i consells

Consideracions generals a l’hora d’anar a buscar bolets 

Respecte per l’entorn: anar a buscar bolets s’ha de fer de manera sostenible, sigues respectuós i fes-ho sense danyar l’ecosistema ni exhaurir els recursos. Pensa que, si deixes l’entorn en bones condicions, és probable que l’any que ve puguis repetir l’experiència i gaudir dels bolets una altra vegada. 

Coneixement previ. És fonamental tenir nocions bàsiques de micologia o anar amb alguna persona experta en bolets: no te la juguis. 

Normativa local: molts municipis o comunitats regulen la recol·lecció (quotes, permisos, zones protegides). Abans de sortir, informa-te’n, per evitar sorpreses. 

Seguretat personal: és important portar roba adequada, calçat impermeable, el mòbil carregat i aigua. Les sortides a la muntanya es poden allargar i exigir esforç físic. No cal carregar amb molt de pes, però assegura’t de portar tot el que sigui essencial. 

Temporada i èpoques més adequades segons el tipus de bolets 

Les diferents espècies de bolets tenen una temporada. La més abundant i generosa és la tardor, però també es poden trobar bolets abundants a la primavera. A l’hivern i a l’estiu són escassos, però no és impossible trobar-ne. 

Primavera: moixernons (Calocybe gambosa), carlets (Hygrophorus marzuolus), múrgoles (Morchella spp.). 

Estiu: rossinyols (Cantharellus cibarius), gírgoles (Pleurotus eryngii). 

Tardor: rovellons (Lactarius deliciosus), ceps (Boletus edulis), reigs (Amanita caesarea), apagallums (Macrolepiota procera), rubiols (Agaricus arvensis), trompetes de la mort (Craterellus cornucopioides), rossinyols (Cantharellus cibarius), pinetells (Lactarius sanguifluus), fredolics (Tricholoma terreum), moixernons (Clitocybe geotropa), llenegues (Hygrophorus latitabundus, H. erubescens), etc. 

Hivern: orellanes (Pleurotus ostreatus), pimpinelles (Lepista nuda), carlets. 

Condiciones òptimes: quan surten més bolets sol ser després d’uns quants dies de pluges moderades seguides de temperatures suaus, que afavoreixen que fructifiquin. 

Consideracions per reconèixer els bolets comestibles  

Identificació segura: això és molt important, i té a veure amb sortir amb algú expert, en cas que tu no ho siguis. Recol·lecta només els bolets que coneguis amb certesa. Una confusió pot tenir conseqüències greus. 

Característiques clau: d’un bolet, és important observar-ne el barret, les làmines o tubs, el peu, el color, l’olor, la textura i l’entorn (espècie d’arbre associat, tipus de terra). Cadascun d’aquests elements és important per diferenciar-los i identificar-los. 

Evita els exemplars vells o danyats: es deterioren ràpidament i poden causar problemes digestius, encara que l’espècie sigui comestible. 

Atenció a les confusions: algunes espècies comestibles tenen dobles tòxics molt semblants (per exemple, xampinyó silvestre vs. Amanita phalloides). 

Ús de guies micològiques fiables: consulta llibres, fitxes amb fotografies i claus descriptives. Si estàs començant, combina una guia impresa senzilla, com ara la Guia dels bolets catalans, amb una eina online com ara Mushroom Observer per contrastar el que trobis. A mesura que vagis guanyant experiència, pots passar a guies més completes, com les de M. Bon o Courtecuisse & Duhem. Per estar al dia de normatives, esdeveniments i conferències, les guies com la de García Rollán i plataformes comunitàries són molt útils. 

Algunes guies per anar a buscar 

Atlas ilustrado de las setas (Lamaison & Polese, Tikal, 2010): una guia ideal per a principiants que presenta prop de 900 espècies amb fotografies detallades i comparacions clares entre espècies similars. 

Setas, la guía definitiva (Asociación Micológica Fungipedia, Oberon, 2016): centrada en 117 espècies comestibles, amb identificacions clares, disseny pràctic i llenguatge accessible. 

Guía de campo de los hongos de España y Europa (Marcel Bon, Omega, 2004): intermèdia, ideal per sortir al bosc; combina il·lustracions d’alta qualitat amb claus d’identificació efectives.  

Guía de hongos de la Península Ibérica, Europa y norte de África (Courtecuisse & Duhem, Omega, 2004): una referència avançada i completa, amb fins a 3.000 espècies i claus detallades, molt útil per a micòlegs experimentats. 

Field Guide to the Mushrooms of Spain and Europe (M. Bon): una edició revisada i ampliada amb més de 1.500 espècies, 150 làmines en color, claus d’identificació clares i noms comuns en diversos idiomes, cosa que la fa un recurs molt complet per a diferents nivells. 

Recursos online i apps 

Mushroom Observer: una plataforma global de ciència ciutadana creada el 2006, on més de 10.000 usuaris comparteixen i ajuden a identificar observacions de fongs mitjançant fotos; ideal per aprendre amb imatges reals i reconeixement col·laboratiu. 

Ident: identificador de bolets. 

Trucs per trobar bolets 

Busca sota els arbres correctes: moltes espècies són micorríziques, associades a espècies concretes, com ara els rovellons a les pinedes; els ceps a les fagedes, les rouredes i els alzinars, i els regs en alzinars i suredes. 

Alerta amb els microclimes: els vessants orientats al nord conserven millor la humitat i solen ser més productius. 

Observa el terra: zones amb molsa, fullaraca humida o herba baixa solen amagar erols de bolets. 

Fixa’t en els animals: caus de senglars, empremtes de cérvols o insectes remenant la terra són indicis que hi ha bolets a prop. 

Busca a les clarianes i els marges: els límits entre el bosc i els prats solen ser molt fèrtils. 

Repeteix les visites: si en un lloc han sortit bolets un any, és molt probable que en torni a produir en temporades següents —sempre que, a l’hora de collir-los, siguis respectuós, com hem comentat—. 

Surt d’hora: les millors peces se solen trobar aviat, abans que el sol les faci malbé o la competència les trobi. 

Segueix la pluja: planifica la sortida 7-10 dies després de pluges abundants amb temperatures suaus (12-20 °C). 

Porta un bastó: serveix per apartar les fulles i l’herba sense fer malbé el terra ni els bolets. 

Tècniques per recol·lectar bolets 

Les espècies de peu carnós (ceps, rovellons), es recomana tallar-les amb un ganivet, arran de terra. Això deixa en una part soterrada, de manera que protegeix d’infeccions i afavoreix l’aparició posterior o en temporades següents. 

Les espècies delicades o on no tinguem cap més opció (gírgoles, xampinyons) es poden extreure amb suavitat i girant-les, per no fer-ne malbé el miceli. 

Elimina’n la terra, les fulles i els insectes al moment, per facilitar el transport i evitar embrutar la resta de bolets que agafis. 

No remenis el terra excessivament, així es protegeix el miceli i s’afavoreix que fructifiqui en temporades següents. 

Recol·lecta només el que és necessari: emporta’t a casa els bolets que consumeixis o que vulguis compartir, i evita acumulacions innecessàries. 

Com transportar els bolets i com conservar-los 

Fes servir un recipient adequat, com ara un cistell de vímet o similars, que permeti la ventilació i la dispersió d’espores. No facis servir mai bosses de plàstic, ja que afavoreixen la descomposició dels bolets que cullis. 

Si no estàs completament segur de totes les identificacions, guarda cada tipus de bolet en compartiments separats, per tal d’evitar contaminacions creuades, i consulta sempre algun expert per als que et generen dubtes. 

Transporta’ls amb cura i evita aixafar-los: col·loca els més delicats a dalt de tot, i no acumulis una gran quantitat de pes sobre els que quedin a la part inferior. 

Els bolets frescos es degraden amb rapidesa, així que és ideal coure’ls el mateix dia o guardar-los a la nevera poques hores o un parell de dies, com a màxim. No és que després no serveixin, però perden molta qualitat organolèptica. 

I, si no els pots consumir tan ràpid, asseca’ls, congela’ls o conserva’ls en escabetx per allargar-ne la vida útil.